“El municipi va catorze anys endarrerit i té una administració dels noranta”

Com un intercanvi de mercaderies. És la història de la parella que mai acaba de funcionar bé però que sempre continua junta.

El desenvolupament urbanístic que estem acabant és el que va plantejar el darrer alcalde convergent. Anem catorze anys endarrerits en tots els àmbits i l’administració ha quedat ancorada a finals dels anys noranta.

El 2019, amb l’1-O a la retina, es va intentar unificar les esquerres d’aquest municipi, però en el cas d’Imagina Esquerra ja veníem de vuit anys de coincidir en moltes coses. Amb els Comuns no ha estat tan fàcil perquè no venien d’una cultura de ser dins l’Ajuntament. En general ha anat bé, però al final s’han desmarcat de l’acord. Nosaltres creiem que transformar el municipi s’ha de fer des de l’acció política i associativa, el que no es pot fer és criticar l’administració contínuament quan n’ets part, has d’oferir solucions.

He estat un cap coral i això dona més valor als nostres projectes, fruit del treball en grup enfront d’un equip de govern amb un tarannà molt personalista.

La poca escolta a l’oposició. En comptes d’aprofitar sinergies, es tanquen en banda perquè ho veuen tot en clau electoralista. La política local no va d’això, sinó de fer coses, és igual qui es pengi la medalla. És habitual que els projectes de pes es presentin d’una setmana a l’altra.

Sí, però sembla que, amb la candidatura a Vila Europea de l’Esport 2024, on estem abocant molts diners, només rutllin les entitats esportives. Aquí també tenim música, dansa, teatre...

Els desconec perquè no se’ns n’ha informat. Amb més d’un any i mig de goteres en un pavelló, com passem d’aquí a ser la ciutat europea per excel·lència en l’esport? No sé fins a quin punt els socialistes eren conscients de la nominació.

No, i ara s’ha de revisar el POUM, hem arribat al límit d’allò que podíem construir del pla de principis dels 2000. Hem de créixer d’una manera natural. Ja hem passat dels 20.000 i hem hagut d’assumir serveis que abans no teníem o bé que teníem voluntàriament i ara ja són obligatoris. Cal planificar serveis de qualitat en consonància amb el creixement del municipi perquè, si no, i ja està passant, és un desgavell.

Aquí el que es fa és anar replicant: si es fa un camp de futbol a Bellavista se’n fa un altre a Corró d’Avall o a Llerona i acabes tenint-ne quatre en una població de 20.000 habitants. Ho fan perquè no es queixin els veïns dels diferents pobles. D’una banda parlem de mancomunar serveis, com ara el transport públic, i de l’altra dupliquem coses que no necessitem. Per exemple ens hem passat mesos sense pediatre de referència a Corró d’Avall perquè vam passar d’un ambulatori a un CAP, que en realitat tampoc és CAP i no té tots els serveis. Tens un CAP amb unes instal·lacions de conya i els professionals on són? Hi ha els mateixos que quan el poble era la meitat de gran.

Sí, i va ser paradigmàtic amb la col·locació de contenidors. L’empresa va fer una proposta tècnica i de mica en mica vam veure que els anaven canviant de lloc a mesura que alguns veïns es queixaven. Fer això és fals populisme, ningú vol el contenidor davant de casa seva, però els criteris han de ser tècnics.

Aquí tenim un sector N que connecta pràcticament Bellavista amb la Sandoz, tres quilòmetres de polígon on en teoria ha de créixer la indústria, però tenim parcel·les a Llerona que encara s’han d’ocupar i tenim unes estadístiques del Consell Comarcal que acrediten que tenim excedent en naus... El Vallès és una zona d’expansió d’una indústria que ha anat sortint de Barcelona i aquí ens van venir empreses que abans eren a Barcelona, com ara Danone, però també és evident que no agafen qualsevol lloc, sinó aquells que tenen millor connectivitat, wi-fi... L’activitat industrial continuarà creixent, però no creiem que ho hàgim de fer com es feia als noranta, és a dir, fent grans polígons i ja s’ompliran, si no, en funció de les necessitats.

Neix com una manera de donar veu al col·lectiu. Per tant, el punt de sortida és molt bo, però ha passat de ser consultiu a pràcticament no ser usat. Pot passar que es faci una sessió en un any. Als seus estatuts s’estableix que tot allò que tingui a veure amb el sector agrari ha de ser consultats obligatòriament al consell, o sigui que ells mateixos contradiuen una norma que s’han autoimposat. Ha perdut l’esperit original igual que altres consells, com ara l’escolar.

Que la gent vol una connexió de transport públic i que funcioni els caps de setmana i a l’agost. Hi ha un sentiment que falta més carril bici. Això es desprèn d’aquest estudi. Però què se’n farà? No ho sé, perquè el primer carril bici que vam fer amb cara i ulls va ser per connectar amb un polígon i no per connectar amb escoles o comerços. És una bona iniciativa, però té el risc que es perverteixi si no se segueixen criteris tècnics. Hi ha el risc que es faci només una part al·legant que hi ha aspectes en què l’Ajuntament no té competències o no té recursos. Per exemple nosaltres vam proposar un transport escolar i es va rebutjar per la part econòmica. L’estudi el va fer el Consell Comarcal, però ens van dir que no era viable perquè s’havia de fer un copagament amb els pares. Jo haig de portar el meu fill en cotxe a l’escola a l’altra punta del municipi, això em genera una despesa en benzina, i aquest transport em sortiria a compte...

Els dos únics grans pols de lloguer social que tenim d’habitatge són Bellavista i Corró d’Avall i teníem més terrenys a Llerona que s’havien cedit a la Generalitat perquè Incasòl hi fes pisos de protecció oficial, la Generalitat hi va renunciar i es va decidir que no hi havia capacitat econòmica per fer-ho.

Si som capaços d’invertir 8 milions d’euros en una residència d’avis, no en podem posar 8 per fer pisos de protecció oficial adreçats a la gent jove i gran? O mancomunar aquests habitatges? Hi ha mil maneres de plantejar aquest tema i ho hem defensat als plens: comprar pisos al banc dolent, plantejar als propietaris que si no saben què fer amb els seus habitatges facin un conveni amb l’Ajuntament...

D’una banda t’estan dient que les Franqueses és un lloc amable per viure-hi però al mateix temps hi posen càmeres. És un tema que ven. El PSC ha vist que li dona rèdits a nivell nacional, Junts hi va a remolc, i volen donar sensació de seguretat als veïns. És cert que a les zones més aïllades del municipi periòdicament hi ha robatoris, però evidentment els lladres no passaran pel davant de les càmeres quan vagin a robar. És una manera de tranquil·litzar els veïns, però no detectem alarma social.

Perquè es fa al carrer més costerut del municipi, amb un desnivell d’un 20%. Això implica una complexitat de les obres, un encariment del projecte i una por dels avis i els seus familiars. Dit això, per què es fa a Bellavista i no en una altra banda? Perquè ja hi ha una residència d’avis a Corró d’Avall i sembla que ara n’hi hagi d’haver una a Bellavista sí o sí. Els dius que les residències d’avis no funcionen per nuclis, sinó que es fa una demanda i et diuen quines places queden lliures i, si no, passes al final de la llista. El fet que tinguis residència d’avis a Bellavista no garanteix que els avis de Bellavista hi acabin anant.

Sí, hi ha terrenys a Corró d’Avall i a Bellavista es podien haver estudiat dos terrenys bastant més plans. I, a més, ara hi ha dos projectes privats aprovats de residència. Per què en necessitem una tercera? La broma ens costarà vuit milions d’euros i hi hem de sumar l’encariment dels materials més l’ascensor, les escales mecàniques, que no hi ha enjardinament ni aparcament, que caldrà negociar amb l’Ajuntament de Granollers per tal que ens cedeixi una part dels seus terrenys perquè és limítrof... I a més hi ha el model de residència que tenen, el de sempre, és a dir, posar allà els avis, donar-los un servei i que no molestin fins que morin. Ens hem de fixar en models de gestió nòrdics, on els avis són els protagonistes i no els qui s’esperen fins a les deu del matí perquè els treguin del llit per anar a esmorzar.