A judici les bases independentistes

El matí del 16 de gener del 2019, dos homes i una dona, encaputxats i amb passamuntanyes, van sortir d’un cotxe i van acorralar la germana de Berta Vilaseca, que era menor i es dirigia a l’institut, cridant, en castellà: “Berta, quedes detinguda, Policía Nacional.” S’havien confós. Per evitar la detenció, la Berta, estudiant de la UdG, es va tancar a la Universitat. Va començar així la Caputxinada. “Quan algú em trucava sentia les veus distorsionades i altres sorolls de fons, cosa que significa que tenia el mòbil punxat. Vaig estar vuit dies tancada. Vaig passar por, la meva germana menor d’edat s’havia vist amenaçada i la meva família estava espantada i no sabien què estava passant. Per què em buscaven per haver participat en una convocatòria on hi va haver més de 400 persones?” Berta Vilaseca és una de les quatre encausades pel cas 21 Raons, el judici del qual, després de dos ajornaments l’any passat –un a causa de la vaga de lletrats–, es du a terme avui i demà als jutjats de Girona.

En una acció per implicar diferents organitzacions entorn de l’esquerra independentista –La Forja, la CUP, l’ANC, l’Ateneu 24 de Juny–, la Policía Nacional va fer una sèrie de detencions a les comarques gironines. La resposta va ser una manifestació ciutadana massiva. Als detinguts se’ls investigava per un delicte de desordres públics per haver participat, presumptament, en el tall de les vies del TAV a Girona el primer aniversari de l’1-O. En total, hi va haver 21 imputacions, fet que va donar nom al cas: 21 Raons. A la majoria se’ls va arxivar la causa. D’aquelles detencions, dues cares visibles: els alcaldes de Verges i Celrà. “Aquell dimecres, com cada setmana, a les set del matí em dirigia a l’institut de Cassà de la Selva, on feia de professor. Vaig sortir per tancar el portal i, de sobte, em vaig trobar una persona recolzada a la paret, amb la cara tapada, i em va preguntar en castellà si jo era l’Ignasi Sabater. Davant la meva afirmació, em va dir que estava detingut i que l’hauria d’acompanyar a comissaria. Així, sense cap mena d’identificació i sense cap ordre judicial”, explica l’alcalde de Verges. Mentre estava intentant entendre què estava passant, una persona més alta i corpulenta, també amb la cara tapada, el va neutralitzar pel coll i li va posar unes manilles al canell esquerre. “Em va prémer les manilles al límit des del primer moment, cosa que m’ocasionava molt dolor. Disposats a posar-me les manilles a la mà dreta, jo m’hi vaig resistir demanant, si us plau, que m’ensenyessin l’ordre judicial i que s’identifiquessin. I és que tot plegat era més semblant a un segrest que a una detenció”, assenyala. Mentre Ignasi Sabater era conduït a la comissaria de Pedret, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, assabentat dels fets, es dirigia a Girona quan li van trucar al vidre del cotxe i li van parlar en castellà. En aquell moment va saber que també estava detingut en el que era una operació en cadena de la qual desconeixia l’abast. “Vam passar nervis i por perquè ens pensàvem que anàvem directes a Madrid”, reconeix. Al calabós, es van fer forts per no deixar-se intimidar ni maltractar. Les radiografies fetes al CAP del Güell a Ignasi Sabater van confirmar que tenia una fractura a l’escafoide, que el va obligar a estar prop de cinc mesos de baixa laboral. Por, ràbia i fermesa són els mots que pels dos detinguts defineixen aquelles hores. Al fotògraf Albert Tudela també el van detenir aquell dia. “Dins de la comissaria se sentien les proclames de les persones congregades i això donava força”, explica. A Ernest Morell el van detenir, just després de dinar, abans d’obrir l’Espai Jove de Breda. Ho recorda amb “perplexitat i espant” perquè la detenció, a una hora i en un lloc on només treballava dos cops a la setmana demostrava “seguiments evidents”. Considera que va ser un atac directe als militants d’organitzacions de l’esquerra independentista. Morell participa en moviments escolta. Aquell dia també van detenir Carla Costa i la seva mare. A totes dues se’ls ha arxivat aquesta causa però a Costa se la jutjarà el 26 de juny per les mobilitzacions del 14 d’octubre del 2019, quan va sortir la sentència contra els presos polítics. “Va ser un moviment de força popular i d’unió que va marcar Girona. Demostra que la solidaritat és una eina molt poderosa i l’hem d’aprofitar”; aquesta és la seva lectura dels fets quatre anys després. Costa considera que els moments de desmobilització actuals requereixen “definir estratègies de lluita” i de “reorganitzar les bases, més fortes i sòlides”. Aprendre a treballar coordinadament és la lliçó que n’extreu Albert Tudela: “La repressió ha ajudat a dissoldre el conflicte.” El diputat de la CUP Dani Cornellà hi afegeix que la repressió ha servit “com a arma de l’Estat per atemorir”. “No pot ser la base de la unitat de l’independentisme”, afegeix. Es mostra crític quant a la unitat davant la repressió: “Fora el jutjat sempre són els mateixos. Si són més mediàtics, apareixen altres partits. Alguns partits independentistes a govern han deixat de la mà de Déu moltes represaliades.” En un context social de precarietat, la repressió és una llosa que agreuja situacions personals. “S’ha convertit en un detonant de desequilibri emocional i de deteriorament de la salut mental; aquests últims sis mesos previs al judici han estat dels pitjors de la meva vida.” És l’elevat pes a la motxilla per a Òscar Campos , integrador social, i detingut sis mesos després, el juliol del 2019. Per a ell demanen quatre anys de presó i aplicar-li una responsabilitat civil de 62.000 euros.