L'oposició de Silla denuncia que l'alcalde és fotografiat amb diners públics
Qualsevol acte on es preveu l'assistència de l'alcalde o dels regidors, qualsevol edifici o paisatge interessant és fotografiat repetidament per una sèrie de fotògrafs que immortalitzen el moment. Malgrat que això és una activitat normal en la vida política, ja que les fotografies es paguen amb diners públics i tots els qui s'hi dediquen volen passar a la posteritat, el cas de Silla pot ser excepcional, o almenys especial, perquè és una ciutat menor (no arriba a 20.000 habitants) que no té un sol fotògraf oficial, sinó diversos. Aquest fet ha sorprès l'oposició política de la municipalitat i és per això que ha decidit airejar la preocupació que això suposa.
La primera fotògrafa és Mariló Gradolí, que, encara que l'oposició assegura desconèixer la seua vinculació administrativa, se sap que té diverses ocupacions protocol·làries, amb ordinador i taula a l'alcaldia; és la redactora exclusiva del Magazim municipal i l'encarregada del Llibre de Festes. «Com és col·laboradora de periòdics, ho aprofita per a treure-li més profit a la seua dedicació a l'alcaldia. De tota manera, com sembla que no dóna l'abast, hi ha altres persones treballant la fotografia local» afigen des de la bancada opositora.
El segon reporter és Pedro Jiménez Picazo, que durant els anteriors governs de Baixauli ja fou responsable de la Televisió Local i del material gràfic del desaparegut BIM (Butlletí d'Informació Municipal). A hores d'ara, i segons resa en la seua pàgina web i a l'acreditació que ensenya quan li pregunten, també és Fotógrafo del Ayuntamiento de Silla, malgrat que s'ignora qui l'ha nomenat, ni quines quantitats cobra pel seu treball, ni on diposita les seues fotografies, la propietat de les quals reté en el seu web. Com fa un seguiment de totes les obres municipals, encara que es desconeix a càrrec de quina partida pressupostària cobra, tothom especula sobre les quantitats que percep.
La tercera persona fotògrafa, que veiem tirant de flaix per tot arreu i de manera gairebé compulsiva, és Francesc Tortosa. Es tracta d'un dels titulars de Paleta d'Ocres, l'empresa que apareix i desapareix de Silla en funció de l'equip de govern. Ara, amb Baixauli de nou, sembla que torna a tenir les portes obertes de bat a bat, el qual li ha confiat diversos projectes de futur, turístics i mediambientals, com l'elaboració d'una guia il·lustrada del municipi, que vorà la llum de cara a les properes eleccions i que servirà de cartell electoral de Baixauli, si aconsegueix ser candidat. Finalment també hi ha uns altres fotògrafs i planímetres, sembla que d'una empresa particular, confeccionant un plànol o guia del terme, que serà el complement del treball de Tortosa.
Com a l'ajuntament hi ha tres arquitectes, dos biòlegs, un topògraf, dos enginyers tècnics, el cronista oficial, l'arxiver i un arqueòleg col·laborador, a més de l'entitat Centre d'Estudis Locals (CEL), amb suficient qualificació i experiència per a dur endavant aquest tipus d'activitats fotogràfiques i informatives, i perquè es precisa d'uns coneixements a fons del poble, del paisatge, del present i del passat, els grups de l'oposició no entenen «per quina raó s'han de generar tantes despeses per a una mateixa funció». Encara els hi resulta més inexplicable l'adjudicació a empreses privades de treballs tan localistes, i pitjor encara si són els funcionaris municipals els qui han de facilitar les informacions tècniques i el material necessari, perquè les empreses contractades s'emporten els euros i el mèrit de l'autoria.
Finalment, l'oposició de Silla manifesta que malgrat les explicacions sol·licitades, «no ens han pogut aclarir quin òrgan municipal ha encomanat aquests treballs, l'acta on figure l'acord, les partides pressupostàries, etc». Consultats els partits polítics de l'oposició ningú no ha sabut donar cap resposta plausible, ni els populars, ni els nacionalistes del Bloc, ni els Verds. Mentrestant, els polítics denunciants asseguren que els funcionaris callen i atorguen.