“Hem vist que el poble de mica en mica s’ha anat apagant, denigrant”

La percepció és que la gent està cansada i que tenen ganes que hi hagi un canvi de dinàmica, de trencar amb la gestió dels últims 28 anys. El poble ho demana, ho veiem en el dia a dia, com en l’acte de presentació del canvi per Tordera, no tant de la candidata com del projecte de canvi. Va ser participatiu, perquè sempre hem dit que ens agrada fer-ho tot pensant en el que vol la gent, escoltant-la.

Fa quatre anys que he entrat en política, que soc regidora, però he nascut i viscut aquí i com a torderenca, igual que molta altra gent, he anat veient l’ evolució i que el poble s’anava apagant, denigrant. El centre del poble té els comerços tancats, s’ha activat un altre punt comercial, el Camí Ral, però el nucli antic, tancat i denigrat. Veiem una involució. Ha crescut molt desmesuradament sense donar els serveis necessaris. En pocs anys hem duplicat la població, ara som més de 18.000 habitants.

En el seu moment, fer un acompanyament més exhaustiu a comerços i comerciants, incentivar-los més perquè no arribessin a tancar o, si era per jubilació, facilitar el traspàs. És cert que hi ha un problema: molts d’aquests comerços tenien l’accés directe a l’habitatge i no volien posar el seu local de lloguer. Potser n’hi ha d’altres, locals vells, que no estaven condicionats i calia un plantejament i donar suport als propietaris per ajudar-los a rehabilitar el seu local. Ha degenerat fins a tal punt que ara ja és complicat revertir-ho. No podem tirar la tovallola, però penso que el nucli antic com l’havíem conegut ja l’hem perdut.

Crec que sí, la segona taxa d’atur més alta del Maresme i la renda per càpita més baixa. Les dades són preocupants. Fa molts anys, quan es va fer la planificació urbanística, es va parlar d’arribar a 40.000 habitants i es va optar per construir grans edificis amb habitatges més aviat petits. Ara mateix Tordera és el segon poble de Catalunya d’entre 10.000 i 20.000 habitants amb més pisos buits, però alhora amb dificultat d’accés a l’habitatge. Parlem de pisos petits, que van tenir un efecte crida de màfies d’ocupes, i parlem que han vingut famílies amb un nivell baix o nul i que fan que s’estiri molt de serveis socials. L’arrel del problema va ser aquella planificació.

Hem anat arrossegant-ho durant molts anys. Els que han estat governant fins ara fa 28 anys que estan en aquest ajuntament, i en alguns moments ja es va més per inèrcia que realment mirant allà on hi ha el problema... Ara, som realistes, som conscients que si aconseguim entrar a governar no ho tindrem gens fàcil, hem de treballar per fer les coses diferents de com es van fer, planificar i tenir un projecte de futur per a les generacions següents i donar resposta a les moltes necessitats que hi ha. Molts joves no poden accedir a l’habitatge i hem de mirar de treballar per poder recuperar pisos per posar-los a disposició de qui ho necessita. Som conscients de la feina que hi ha, però algú l’ha de fer i si fins ara no s’ha sigut capaç de fer un gir a tot això, han de ser uns altres els que ho facin.

És cert, durant moltes generacions, jo mateixa com a mare. Aquella edat que tens els fills entre els 16 i els 18..., despertar-te per anar-los a buscar..., perquè no han tingut oportunitat d’oci, de feina, d’habitatge, i es veuen forçats a marxar. Al final ens quedarà un poble amb una mitjana d’edat bastant alta. Se’ls ha oblidat i ho diuen. Tordera té una ubicació molt privilegiada, però hi ha moltes mancances en el transport públic.

No directament, però sempre s’hi pot fer alguna cosa, anar a instàncies superiors i negociar.

És que no hi ha res. Nosaltres per això el 2019 havíem projectat fer una mena d’ateneu perquè hi hagués un nucli, un punt de trobada per a joves i gent gran, per tenir opcions de trobada amb espais, que s’hi poguessin fer activitats... No cal un gran festival, com el Somriu, que va deixar un dèficit de més de 100.000 euros en una sola nit. Amb un municipi amb tantes mancances, ens sembla exagerat. Invertir en cultura sí, però no en una sola nit.

Fa poc es va aprovar un pla local d’habitatge que fa molts mesos que s’hi estava treballant.

Moltes. En tenim 13, i 84 km

Sí, i a part de les urbanitzacions, el sentit de pertinença s’ha anat perdent. Trobo gent que em diu: “Jo m’estimo Tordera perquè soc d’aquí, però jo aquell orgull torderenc, que sempre n’hem parlat, ara mateix no el tinc...”, i hem de mirar de recuperar-lo. Perquè és així com començaràs a ser conscient i a voler cuidar el poble i resoldre els problemes d’incivisme que tenim ara. Cal molta pedagogia per canviar tot això. Si hi ha incivisme i inseguretat, al final és perquè falta una base cívica i educativa molt important i hem de treballar moltíssim, perquè per més campanyes que s’hagin fet no hem obtingut resultats positius. Ve d’arrel, de quins valors t’han imposat des de casa, i últimament hi ha moltes mancances en aquest sentit. No tot ho han de resoldre les escoles, que ja fan el que han de fer.

És un tema recurrent del dia a dia, pel poble tothom en parla. Les illes de contenidors plenes amb les escombraries vessant, els carrers bruts i deixats... Pots viure-hi, amb això, però no és còmode, no és amable. El dia a dia no és agradable i fa mal. El comportament d’una minoria que és incívica fa que tota la resta vagi malament i que en un espai brut costi molt poc llençar un paper a terra.

No hi ajuden ni la situació que viu el poble ni les mancances que hi ha en civisme i seguretat. A la gent li dol veure aquesta tendència cap a la degradació del poble constant. Afecta el comerç i també el mercat dels diumenges, que també ha anat perdent parades.

És un tema de vint-i-vuit anys del mateix govern. S’acaben les idees. Un govern cansat actua per inèrcia. Falta un replantejament, una mirada nova, que és el que nosaltres plantegem. Si tot el que has anat fent durant aquests anys no ha donat resultat, canviem-ho radicalment.

Han mogut una fitxa, sí. Però després de 28 anys ja tocava. Per llei i per higiene democràtica això no hauria d’haver arribat fins aquí. Pensem que la candidata que tenen ara fa 24 anys que té un càrrec de confiança. Per tant, jo, per molt que em venguin una candidata nova, fa 24 anys que està amb ells, les dinàmiques i els vicis, tot plegat és el mateix. Penso que els únics que oferim un canvi de veritat som nosaltres, per fer polítiques de valors i no de favors, que és el que ha passat molt aquests últims anys.

Per molts compromisos que hi ha hagut durant aquests anys, hi ha hagut una xarxa clientelar que s’ha anat alimentant d’això i moltes vegades s’ha optat per aquests favors que es devien en lloc de buscar altres opcions més resolutives. Per tant, ja és hora que tinguem un ajuntament completament transparent en la gestió, perquè sempre ha sigut una gestió bastant opaca, sobretot més anys enrere. Sí que és cert que últimament s’ha treballat en aquest sentit, però, tot i això, la gestió penso que no ha estat mai cent per cent transparent. De fet, el nostre grup municipal va haver d’insistir moltíssim per tenir accés a la informació, a la qual tenim dret; ens vam haver de barallar de valent.

Cal entrar, capgirar-ho tot, començant també pel mateix ajuntament, perquè hi ha problemes a l’interior, mancances en personal, policia... Hi ha d’haver una administració capaç de treballar per tot allò que requereix el poble, perquè en aquest moment no s’arriba a tot, no sé si és per una mala organització. Si les coses es fan bé des de dins, també es notarà a fora. Fa quatre anys vam obtenir el mateix nombre de regidors, però uns van optar per pactar amb socialistes i uns altres ens vam quedar a l’oposició.

No, és clar. I sempre passa que quan venen eleccions ho hem de maquillar tot una mica, que em sembla molt bé, però la gent hi viu sempre, a Tordera. No ens convenç, perquè ara pinten murals però no anem a l’arrel del problema. Ha faltat una mica més escoltar la gent.