No han acabat mai d’explicar-la. Entenc que va ser un moviment de partit. Sobretot, d’ERC. Se’n van produir d’altres de similars aquella mateixa època. I també perquè l’alcaldessa, l’Àdria, tenia moltes ganes de seure en una bona cadira. Encara no he entès quina mena d’aliança van fer, però el que és clar és que per millorar el poble no era.

En absolut. La moció de censura ha implicat menys inversions i una pitjor gestió del dia a dia. La neteja de carrers, un desastre. La recollida d’escombraries, també: el 100% dels contenidors estan trinxats. Hi havia un document que vam deixar a punt per fer el nou contracte, ja tocava, han passat tres anys i no s’ha fet res. Tenim uns serveis elementals que han anat a menys.

Quan un govern posa molt èmfasi en el que invertirà però no en passa balanç, alguna cosa està amagant. Hem demanat les liquidacions del pressupost per demostrar-ho. Tu pots dir que invertiràs 1.000 milions en alguna cosa, però si només n’acabes executant 150 no serveix de res. I a Sant Fruitós, en el millor dels casos, s’ha executat el 20% del que s’ha promès.

D’entrada, totes les obres engegades per Gent Fent Poble les van aturar. I ara la comissaria no s’ha inaugurat, el casal d’entitats no arriba al 50% d’execució i, en el cas del segon pavelló d’esports, van dir que volien fer un altre projecte i no s’ha fet. Quan arriba el tripartit, atura totes les obres, fins i tot la comissaria, on ja hi havia un constructor treballant i li rescindeixen el contracte. El resultat és que, tres anys després, no s’ha inaugurat i vam haver de pagar 14.000 euros al constructor perquè hi deixés de treballar.

Se’ls ha de demanar a ells.

Que necessiten dir que aquest projecte és el seu i no el dels d’abans. Gent Fent Poble, quan arriba al govern, el 2011, acaba les obres que hi havia encarrilades i inicia els seus projectes. Hi ha una altra manera, que és la del tripartit, que es basa a aturar tot el que hi ha en marxa. Fins i tot obres adjudicades. No fas això i tampoc fas projectes nous, perquè et passes el temps revisant. Al cap de tres anys, els projectes que es fan són els del 2019 i el 2020.

Sí. Però si aquests projectes s’haguessin acabat el 2020, o a principis del 2021, ja ho tindríem i estaríem pensant en coses noves que potser ja s’estarien fent. El temps s’ha aturat amb el tripartit al govern.

No són significatives. Al casal d’entitats, han canviat l’estructura de les sales, a grans trets. Hem millorat? No ho sé, hem perdut més de tres anys. Per mi, és anar enrere. Però ells s’hi han sentit còmodes.

Jo sempre que he governat en coalició he fet un equip. La samarreta l’hem de deixar fora. En les seleccions de futbol, tots són del seu club, però s’han de posar una mateixa samarreta i treballar plegats. Aquí, quan ha tocat fer coalició, jo he fet això. I penso que ho he aconseguit i dona molts fruits.

No. Ells crec que s’han basat a repartir-se les regidories i que cadascú s’ocupi de les seves. Que ningú demani explicacions a ningú. No hi he vist un equip. Ha faltat transversalitat. Fins al punt que en un ple demanem per una fira, el regidor de Promoció Econòmica no hi és, i ningú pot explicar res. Ni l’alcaldessa. Ho trobo gravíssim.

Sí. Com a alcalde, m’assec amb el director general de Carreteres el 2018 i ho acordem. Ells paguen la redacció del projecte i paguem l’obra a mitges. El 2019 es presenta un primer avantprojecte i es fan unes petites correccions. Demanem un pas de vianants addicional. I a finals del 2019 aquesta fase de relectura s’acaba, i es tira endavant el projecte executiu. Ara el que cal és executar-ho.

Sí, però alerta, que hi ha hagut una pandèmia entremig.

Sí, altament esperat al poble. És un projecte que neix de Gent Fent Poble, encara de més lluny. Vam oferir uns terrenys el 2016, que no van acabar de semblar adequats. I després, en una segona fase, li vam proposar l’edifici de l’antiga biblioteca. Aquesta cessió es va aprovar sent jo l’alcalde. I que ara s’aprovi ens omple d’alegria. Ens sentim també pares de la criatura i Sant Fruitós ho necessita.

Per a nosaltres és una gran notícia, però arriba dinou mesos tard. Vam ser els iniciadors d’aquest expedient. Hi ha un propietari privat que ho té abandonat i és difícil solucionar-ho. Vam fer una modificació urbanística que l’obligava a cedir terreny si no podia mantenir-lo. Era una enginyeria urbanística per aconseguir fer desaparèixer l’edifici ruïnós. Ens hi van votar en contra dues vegades, però quan van ser al govern ho van aprovar. Van passar vuit mesos entre una cosa i l’altra. I al cap d’onze mesos el que fan és una altra aprovació per introduir modificacions a una cosa que ja havien aprovat. La presa de pèl és monumental; el que sí que reconec és que són molt hàbils explicant aquesta presa de pèl, i presentant-se com a salvadors.

Té tota la raó del món. Una de les poques coses que ha encertat. Durant tres anys, han fet una vorera que no teníem prevista nosaltres. Res més.

No hi ha equip de govern, cadascú tira pel seu cantó, i són gent que no sap gestionar. La cultura de la foto política esdevé un fracàs, perquè un cop s’han fet la foto ja pensen en la següent. El tripartit és el govern que més fotografies s’ha fet en els anys de democràcia a Sant Fruitós. Però no és estrany. Els tres partits es van ajuntar amb un objectiu, que era fer fora Gent Fent Poble. Quan l’objectiu s’ha aconseguit, ja està. Tornem al futbol: quants equips hi ha que aconsegueixen un títol i després perden tres partits seguits? L’endemà de la moció no hi havia res. Tenien tres anys en l’horitzó i la mostra del que s’ha fet és al carrer. És trist. Però ara la sort és que la democràcia dona l’oportunitat al ciutadà de capgirar-ho.

Un malson. Primer ens va costar molt que ens aprovessin el cartipàs. No ho van fer fins a l’octubre, amb una mena de pressions que no acabàvem d’entendre. I al març arriba una cosa que mai ens hauríem imaginat i toca afrontar-la com es pugui.

N’estem satisfets. Vam intentar saber quin era l’estat d’ànim de la nostra població. Tots els nens fins a 12 anys van rebre una mona, totes les dones van rebre una rosa per Sant Jordi, es va fer un quadern editat per a la canalla que vam repartir, la policia local i Protecció Civil anaven a cantar la cançó d’aniversari a la gent que feia anys. Sanitàriament no sabíem a què ens enfrontàvem, però anímicament volíem que tothom se sentís acompanyat.

Va ser una llàstima. Havíem reservat un milió d’euros que fins al juny no havíem gastat per culpa de la pandèmia. El volíem destinar a promoció econòmica i el nou govern no va ser capaç de gastar tots els diners.

Espero que nosaltres. Venim d’una moció de censura que mai s’ha explicat. En el ple de moció, es diu que hi ha una sèrie d’irregularitats i que sortiran a la llum quan governin. Han passat tres anys i no ha sortit cap irregularitat. Es van inventar uns motius que després no s’han vist.

Més madurs. Abans no sabíem què era ser a l’oposició. Ara sí. Ells van fer fora un govern que deien que ho feia malament, i ho han fet pitjor. I el ciutadà té una cosa molt bona: sap com és un model de govern amb Gent Fent Poble, sol o pactant, i com és l’altre, amb el tripartit. Fa quatre anys aquest últim model no s’havia tastat. El vot ara serà molt més conscient.