Joan Prat, oficial del Registre de la Propietat, pèrit cal·lígraf i grafoanalista, és regidor a Cervera des del 2015 com a membre de la candidatura independent Solucions i Futur (SiF). En el seu primer mandat va ocupar la primera tinència d’alcaldia i les regidories d’Esports i Serveis Socials, i en l’actual tot semblava que es repetiria gràcies a un acord entre JxCat, el PSC i el seu grup. Tot i això, al cap d’un any SiF va sortir del govern i ERC, que tot i ser la primera força havia quedat a l’oposició, va teixir un acord de govern amb la CUP i SiF, a través d’una moció de censura que va convertir en alcalde el republicà Joan Santacana. Tot i això, en el moment d’aprovar el pressupost del 2021, JxCat va oferir el seu suport al govern, a canvi de tornar-hi a entrar. SiF es va quedar sense capacitat d’influir en la majoria de govern, i com a principal grup de l’oposició.
Per què el mandat ha estat tan complicat?
Jo suposo que el que ha passat al final és que, per motius diversos, no ens hem acabat d’entendre. Nosaltres sempre vam defensar, des de bon començament, que el millor per a Cervera era que hi hagués un govern de majoria estable, cosa que es va aconseguir amb l’acord entre Junts, nosaltres i el PSC. Però vam tenir diverses desavinences, sobretot perquè nosaltres som, segurament, més proactius; l’alcalde que hi havia llavors (Ramon Augé, de Junts) era més passiu. En el moment que es va anunciar l’estat d’alarma per la pandèmia nosaltres vam considerar que s’havien de prendre decisions, i l’alcalde va considerar que es podien prendre més tard. I nosaltres vam dir que l’estat d’alarma requeria tot el nostre esforç, i si s’havia d’anar un diumenge a treballar, no passava res. A partir d’aquí, l’alcalde ens va convidar a sortir de l’equip de govern. Va continuar governant en minoria, amb cinc regidors, quan a Cervera som 13. Al cap d’un mes o dos mesos, l’actual alcalde, Joan Santacana, ens va demanar si nosaltres li donaríem suport en una moció de censura i nosaltres, en coherència amb el que havíem defensat sempre, que és la necessitat d’un govern estable i amb prou majoria per a Cervera, i tenint en compte que Esquerra havia estat la llista més votada, li vam donar suport.
Amb la CUP al govern, també.
Sí. I nosaltres no li vam posar cap condició, cap: “Tu pacta amb qui vulguis i tira endavant, que el que convé és que hi hagi un govern estable que pugui governar.” Si l’alcalde ho hagués considerat necessari, hauríem entrat al govern. Però, al cap d’un any, van i posen al govern Junts, que són els que havien fet fora amb una moció de censura. És una situació políticament estranya. Nosaltres no ho criticarem perquè, al final, la democràcia és qüestió de majories. Només puc valorar el que hem fet nosaltres, i som els que hem sigut coherents des de bon començament. Ells van dir que ho feien per desbloquejar Cervera. És difícil de sostenir això, perquè nosaltres els hem aprovat entre el 95 i el 98% dels punts que el govern ha portat al ple. I precisament aquest últim any, amb un govern de majoria amb nou regidors, el pressupost el van aprovar la setmana passada, ja acabant el primer trimestre de l’any. Tenien majoria suficient, i el pressupost és el més important de l’any, i han hagut d’esperar a finals de març i encara trigaran dos mesos a ser vigents, ja amb eleccions de les quals sortirà un nou govern. Si algú manté l’Ajuntament bloquejat, no som nosaltres, ni ens perdem en batalles partidistes.
Què vol dir?
Els grans partits polítics tenen el seu ideari i els seus interessos a escala més gran. Nosaltres no en tenim cap, d’ideari polític, i no ens mana ningú de fora. Ningú ens ve de fora a dir-nos què és el millor per a Cervera. Nosaltres sortim cada dia de casa i sabem el que funciona i el que no, i escoltem la gent que hi viu i les associacions que hi treballen. A la nostra llista hi ha gent de totes les ideologies, però la funció del nostre partit no és defensar una ideologia, sinó treballar per Cervera.
Durant el primer any van ser al govern, i a continuació van ser un partit influent per a la nova majoria de govern durant el seu inici. Quines coses han aconseguit, i quines han quedat pendents?
S’han fet pocs projectes durant aquests quatre anys, perquè realment d’inversió se n’ha fet molt poca. La prova d’això és que s’estan traient licitacions que s’han quedat sense fer o que només s’han engegat parcialment. A més, com que s’ha trigat tant, s’han apujat els costos de material i alguns no s’han pogut fer per aquest motiu. Ara bé, la majoria de projectes d’inversió que s’han iniciat són projectes que nosaltres teníem en el nostre programa. La Casa de l’Esport és un projecte que teníem a la llista. També el projecte de l’església de Sant Domènec.
La Farinera també?
A la Farinera nosaltres teníem previst un centre per a empreses emergents (start-ups), però finalment s’ha prioritzat fer-hi el Museu del Blat. Creiem que cal fomentar els llocs de treball de qualitat i que la gent amb talent es pugui quedar a Cervera i a la comarca o que la puguem atreure.
És un espai molt gran, es podrà fer allà igualment?
Però nosaltres ho hauríem fet al revés: primer un espai de suport a les start-ups, no pas regalat sinó a un preu assequible, suficient per poder cobrir les despeses de manteniment. Així, asseguraries que pots posar el museu sense haver de fer una despesa extra.
L’economia de Cervera és la seva prioritat?
Hem elaborat un programa amb deu eixos i un centenar de propostes, i l’economia és només un d’aquests eixos. Però sí, creiem que cal fer coses en aquest àmbit. Una és millorar el polígon industrial. Cal donar-li visibilitat, una visibilitat que ara no té. I, en segon lloc, cal saber-nos vendre millor. Hem d’estudiar quines necessitats hi ha i aconseguir atreure empreses cap a Cervera.
Això, com es pot fer?
La marca Barcelona es ven a tot el món. Això és claríssim. Però potser les marques Lleida, la Segarra, Ponent s’haurien de vendre dins de Catalunya. En una trobada recent amb membres del consistori, el conseller Roger Torrent ens va dir que el millor seria buscar un bon lloc per posar-hi un hub d’empreses del sector agroalimentari. Pot ser, no dic que no. No tenim les dades ni la informació que té el conseller al seu abast. I no dic que sigui una mala idea. Però no podem reduir-ho tot a un sol sector, quedar-nos sempre en el sector primari. Estic convençut que Cervera i la Segarra poden donar més de si. Tenim una situació estratègica immillorable des del punt de vista geogràfic i de comunicacions, tot i que amb mancances per resoldre com la xarxa ferroviària.
Què cal fer-hi?
És un exemple de com, sovint, les altres administracions ens han deixat de banda. Però no només a Cervera. Pel que fa a la xarxa de ferrocarril, el tren de Cervera a Barcelona tarda dues hores i mitja, mentre que per carretera es tarda una hora. És impensable. Qui vol que agafi el tren amb aquestes condicions?
Poca gent, m’imagino.
De Cervera a Lleida funciona millor. Tot i que caldria millorar les freqüències. Però el tram entre Cervera i Barcelona és un eix estratègic que no podem tenir d’aquesta manera.
Vostè ha decidit continuar i serà el cap de llista a les eleccions municipals. Què és el més urgent, per als pròxims anys?
Creiem que Cervera necessita una mica d’autocrítica. Els grans projectes estan bé, però tant a Cervera com als nuclis agregats els falta manteniment. Durant aquests quatre anys molts carrers s’han fet malbé, s’han deteriorat les voreres, també els parcs i jardins. També la seguretat. La policia local no pot patrullar a la nit entre setmana perquè no són prou efectius. S’ha de fer ara un gran pavelló? Però si després, durant el dia a dia, no funciona perquè no fem el manteniment? És a dir, el que s’ha de fer ara urgentment és posar en ordre el dia a dia. Cervera necessita de forma immediata més manteniment, neteja i seguretat.
És un problema de falta de recursos?
No ho diem per criticar. Si una cosa la podem valorar objectivament, la valorem objectivament. I una dada objectiva és que la despesa corrent de l’Ajuntament ha augmentat molt aquests últims anys, fruit, d’una banda, de les decisions econòmiques que s’han pres i, d’altra banda, de l’augment del cost de l’energia. Sumades les dues coses, augmenta la despesa corrent. Quan donem subvencions a altres administracions, quan demanem més crèdits als bancs, tot això són coses que, potser sí, ens permeten fer més inversions, però són crèdits que s’han de tornar i que van fent cada cop més pesada la despesa corrent de l’Ajuntament. Ho pots fer puntualment. Però quan portes tres anys seguits fent-ho sempre, ara sí, ara també, al final generes una despesa corrent que crea molts problemes al funcionament del consistori.
Què cal fer-hi, doncs?
El gran repte de futur és reduir aquesta despesa. El que passa és que l’única manera de reduir aquesta despesa que tu tens és augmentant els ingressos, fent que els equipaments siguin punt d’atracció d’activitat com el que proposàvem amb el centre de start-ups o millorant el polígon, i alhora fent que els edificis o els equipaments municipals siguin energèticament més sostenibles. Això s’ha convertit en un imperatiu per a l’administració i tenim la intenció de fer-ho possible, perquè a la llarga és estalvi per a tots.