Política

ORIOL LOZANO ROCABRUNA

ALCALDE DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS (ERC)

“La gent ha vist que som un govern capaç de seguir canviant les coses”

“Creiem que l’aigua és un bé públic i escàs, i que el millor és la municipalització del servei”

“El projecte respon a la voluntat que sigui sostenible no només des del punt de vista mediambiental sinó també des del punt de vista econòmic”

Ara sabem que els processos participatius hem d’apostar per treure’ls al carrer
Creiem que l’aigua és un bé públic i escàs, i que el millor és la municipalització del servei
[Els de l’oposició] tot just comencen a aparèixer ara perquè hi ha eleccions municipals

Va arribar a l’alcaldia el 2019 després d’un resultat sorprenent per al seu partit, que va passar d’un a sis regidors. En aquell moment no sabia que l’esperava un dels mandats més complicats del mil·lenni, amb la covid i la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna. Ara aspira a revalidar l’alcaldia per poder acabar el nou complex esportiu.

Com ha estat l’experiència de l’alcaldia?
Ha estat una cosa de zero a cent... De no ser ni regidor em vaig convertir en alcalde en un mandat molt mogut. Ens ha passat de tot! Des del Glòria i la pandèmia de la covid-19 fins a la crisi per la guerra d’Ucraïna... Però crec que això ens ha fet créixer com a govern i com a persones i el resultat està a la vista de tothom. Aquests quatre anys hem treballat moltíssim i hem demostrat que es pot treballar els quatre anys, no només quan s’acaba el mandat. I he de dir que estic orgullós i molt content del que s’ha fet.
Un dels objectius que es van marcar durant la campanya electoral va ser millorar els índexs de participació... Quatre anys després, creu que ho han aconseguit?
Els primers processos participatius que vam fer van ser de baixa participació però, en canvi, en els últims hem arribat a batre rècords de participació, amb registres de més de mil persones en algun cas. Crec que, amb tot el que hem fet, hem aconseguit donar valor al procés participatiu en si, però crec que el més important és que la gent se’n senti part i hem avançat molt en aquest sentit. De tota manera, sabem que s’ha d’anar millorant. El dia que et penses que ho tens tot bé, tens un problema. Per això, creiem que és un procés d’aprenentatge continu...
Quines propostes de millora tenen per al pròxim mandat pel que fa a la participació?
En aquests quatre anys hem observat i analitzat el que ha fallat i hem arribat a la conclusió que van molt bé les parades als llocs on hi ha concentracions o pas de gent, i això vol dir traslladar el procés participatiu al carrer. No n’hi ha prou amb el vot online, sinó que s’ha d’anar al pavelló poliesportiu quan hi ha competicions, als llocs on fa activitat la gent gran, al mercat... Per tant, hem d’apostar per instal·lar més parades on la gent pugui votar: treure el procés participatiu al carrer.
Quines decisions s’han pres aquests anys mitjançant processos participatius? El pressupost?
Hem fet diferents convocatòries, des d’escollir el nom de la biblioteca, o el concert dels dilluns de la festa major, fins al procés participatiu sobre el sistema de gestió de l’aigua, a més dels pressupostos participatius.
Un dels punts en què han topat amb l’oposició ha estat l’aplicació de la recollida de residus porta a porta...
No... Bé, l’oposició intenta aprofitar qualsevol coseta per fer soroll. Ells no han cregut mai en el reciclatge. Portàvem anys de deixadesa, havien baixat els índexs de separació de residus i, amb l’aplicació del porta a porta a totes les fraccions, hem recuperat les xifres. De fet, ja fa més de dotze anys que fem recollida porta a porta i encara hi havia gent que no reciclava. L’únic que hem fet nosaltres ha estat incloure totes les fraccions. Hem reduït els punts negres que hi havia i ara estem treballant per millorar els dos o tres punts crítics que queden. I crec que el procés ha funcionat bé...
Hi ha governs que intenten esquivar el porta a porta perquè creuen que resta vots...
Certs partits intenten evitar el porta a porta i esperaran fins després de les eleccions per aplicar-lo. Crec que són maneres de governar. Nosaltres hem d’incentivar el reciclatge i la sostenibilitat pensant en tothom, i hi ha qui només pensa en els vots.
Diria que la municipalització del servei d’aigua ha estat l’acció més polèmica del mandat?
La gent ho va votar. No hi va haver una gran participació, però la majoria hi va donar suport. Nosaltres, quan vam entrar, vam dir obertament que apostàvem per la municipalització del servei. La gent ho sabia. El procés participatiu va servir per reafirmar el canvi. No hi ha hagut cap dubte! L’oposició, però, intenta manipular amb mentides, perquè ells prefereixen que l’aigua estigui en mans de grans empreses. Nosaltres creiem que l’aigua és un bé públic, un bé escàs; que l’hem de cuidar moltíssim i que la millor manera de fer-ho és amb la municipalització del servei.
Creuen en la municipalització com a sistema?
Creiem que si l’Ajuntament pot decidir, molt millor. A més, els costos baixen. I el més important de tot és que portem molts anys amb aquesta empresa i no han fet les inversions que pertocaven. Tenim un alt percentatge de canonades de fibrociment que no s’han canviat mai... Sembla mentida que no se’n parli, no? Aquesta serà una de les nostres prioritats perquè nosaltres som l’únic govern que està intentant fer aquest canvi, després de tants anys de deixadesa i de no fer les inversions necessàries. El més greu és que l’empresa concessionària no ha fet res, però els governs municipals tampoc...
No els fa por assumir la municipalització davant la situació de sequera que hi ha ara i, potser, haver de tancar l’aixeta a l’estiu?
Si no et veus capaç d’intentar liderar aquests problemes, val més que no encapçalis una llista per posar-te al capdavant de l’Ajuntament. Aquest és el moment que ens ha tocat viure i, al final, som nosaltres, des de l’Ajuntament, que hem de respondre davant dels ciutadans, tant si el servei és municipal com si el gestiona una empresa concessionària. Tots sabem que la primera porta és la de l’Ajuntament.
Quines són les potencialitats que té Palau-solità i Plegamans i que volen desenvolupar?
Nosaltres creiem que és un poble culturalment molt viu i patrimonialment molt ric. I el que estem fent és recuperar la història a través del Guirigall, les exposicions de fotografia que es fan a la Torre Folch, el castell... Perquè la gent la sàpiga i se la faci seva i, a través de la cultura i el patrimoni, la gent sàpiga on érem, on som i on podem ser. El nostre objectiu és ser un poble viu i el nostre principal interès se centra en la gent del poble i en el sentit de pertinença.
Quines són les pròximes inversions previstes?
Ara tenim l’objectiu clar d’acabar la biblioteca municipal, que, en principi, a final de juny estarà acabada i jo crec que s’inaugurarà entre octubre i novembre d’aquest any. Estem fent el procés per arrencar amb la inversió del complex esportiu municipal. Ara ja tenim l’empresa guanyadora del concurs d’idees i hem de fer l’avantprojecte i el projecte executiu... Per tant, ja tenim clar que la pròxima inversió serà el complex esportiu municipal i també començar el procés de reconversió dels eixos principals de la ciutat –l’avinguda Catalunya i la Carrerada– per convertir-los en eixos més verds i més amables per a les persones. En aquest últim cas ja s’ha definit el projecte amb processos participatius... Aquests són els dos grans projectes que tenim ara sobre la taula; el complex esportiu és una demanda de fa molts anys i crec que la gent n’està contenta.
Tenen inversions previstes en energies renovables?
Ara tenim dos projectes: un és la instal·lació de plaques solars al pavelló poliesportiu, que suposarà una inversió de 120.000 euros; i l’altre és la instal·lació de plaques solars a l’edifici de la policia local. I, a més, la Diputació de Barcelona ens ha concedit una subvenció del 90% del cost del canvi de l’enllumenat públic de tota la població. Amb aquests diners, aproximadament un milió d’euros, podrem fer el canvi per enllumenat led a tot el municipi.
Què passa amb el complex esportiu? No es posen d’acord amb les mides de la piscina?
Segueixen mentint... Nosaltres no decidim que volem una piscina de 20 o de 25 metres, sinó que fem cas del pla de viabilitat que ens recomana fer-ho així per no trobar-nos com les poblacions del voltant –Polinyà, Sentmenat...–. Nosaltres optem per una piscina que no ens generi pèrdues econòmiques. El pla de viabilitat ens diu clarament les característiques que ha de tenir la piscina perquè sigui, mediambientalment i econòmicament, sostenible. I hem de tenir en compte que les piscines d’avui dia són socials, són perquè la gent faci esport... I, a més, tindrem una piscina exterior de 25 metres i una d’interior de 20... En vam parlar amb tots els grups municipals i tots hi van estar d’acord. Però ara els interessa fer soroll per defensar una cosa que no faran perquè el projecte executiu està encaminat i perquè el pla de viabilitat és molt clar. El que ells defensen duplicaria el pressupost. I el manteniment de l’edifici seria totalment insostenible. El que fan des de l’oposició, amb aquest tema, és populisme per intentar rascar quatre vots... En el cas que guanyessin ells, la farien igual que nosaltres. És de sentit comú! I jo els diria: “En vint anys que heu governat, per què no l’heu feta?”
Durant l’etapa de la pandèmia, s’ha sentit sol a l’alcaldia? O ha tingut suport?
He tingut suport de l’equip de govern. L’oposició, durant la pandèmia, va estar desapareguda. Amb l’única persona que hem tingut una mica més de relació ha estat amb la Núria Solà, de Primàries, sobretot, des del punt de vista personal... Ella ha estat més proactiva i l’hem tingut al costat quan l’hem necessitat. Però dels altres no n’hem sabut res, ni amb el Glòria ni amb la pandèmia, ni en cap moment d’emergència..., ni una trucada, ni un whatsapp... Durant tres anys no han participat ni dels actes que fèiem nosaltres ni les entitats culturals... Tot just comencen a aparèixer ara perquè venen eleccions municipals... I aquest temps, nosaltres hem estat capaços de liderar tant els moments bons com els dolents, i crec que la gent se n’ha sentit orgullosa, sobretot, durant la pandèmia.
Què és el que els va marcar més de l’etapa de la covid?
Va ser una muntanya russa d’emocions. Al principi, ningú no sabia res, ni la gent ni nosaltres... Hi havia moments que estàvem molt contents d’ajudar la gent, però també hi havia moments molt difícils quan t’assabentaves de les pèrdues, o el moment del tancament de la residència... Va ser complicat perquè això estava en mans de la Generalitat i nosaltres l’única cosa que podíem fer era donar suport a les famílies i fer de nexe. Hi havia moments que em sentia molt orgullós del que fèiem i moments difícils perquè no sabíem com ajudar més.
Van enviar els treballadors a casa. Estava preparat l’Ajuntament per assumir el canvi el teletreball?
Quan vam entrar, e 2019, vam donar un impuls al canvi cap a la digitalització de tota la gestió municipal. Vam parlar amb els treballadors per intentar eliminar el paper i apostar per una gestió digital, i això ens va ajudar en el moment que va arribar la pandèmia. I aleshores, amb l’esforç de tothom, sobretot dels informàtics, es va aconseguir que ràpidament es pogués fer teletreball i garantir el servei amb normalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.