MONTSERRAT VINYALLONGA FLORES
PORTAVEU A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (ERC)
“L’Ajuntament és un vaixell que navega però que no vol buscar cap ruta nova”
“En els últims mesos sí que s’han fet coses, però això ha de durar els quatre anys del mandat”
“Falten polítiques d’habitatge. No només habitatge social, sinó també per a emergències de dones que pateixin violència de gènere. Tampoc n’hi ha per als joves”
Des de sempre hem proposat la recollida porta a porta, però no estem tancats a altres sistemes
Quart cinturó? El Vallès no es mereix ser trinxat més. S’han de pensar altres fórmules
Montserrat Vinyallonga Flores (Santa Perpètua de Mogoda, 1970) és regidora de la seva ciutat de naixement des de fa vuit anys per ERC, grup del qual és portaveu des de fa tres anys. Treballa, com a representant dels pacients, al comitè d’ètica del Parc Taulí. Molt compromesa amb la lluita feminista, recorda que, com moltes dones i, “per sort, cada cop més homes”, fa dues i tres jornades laborals. Ni ella ni el fins fa poc cap de l’oposició seran candidats a l’alcaldia per ERC.
Per què?
La secció local ha apostat per un equip nou. Dels cinc regidors actuals només en continuarà un. Personalment no m’hi he vist integrada ni representada. Però hi tinc tota la confiança. És un equip renovador. Nosaltres fa vuit anys que som a l’oposició, que és una feina agraïda, però també dura. Traiem tot el temps del temps personal, i de vegades necessites que hi hagi noves persones que estiguin al cent per cent.
La candidata d’ERC era la número 10 fa quatre anys...
A totes les organitzacions hi ha diferents opcions i camins. Hi va haver un debat intern. No amago que a mi m’hauria agradat seguir amb la política i aspirar a ser alcaldessa, però la secció local va apostar per la Laura Oliver, que té tot el nostre suport.
Dolguda?
No. Me’n vaig contenta. Quan comences una etapa sempre et sembla que tens més coses a fer. Però en política l’alternança no és només bona, sinó necessària.
Quins són els principals problemes de Santa Perpètua?
Aquest mandat ha estat rar. En la primera part, de dos anys, va aparèixer la pandèmia. Les prioritats van canviar. Tota la corporació en bloc vam fer un pacte de ciutat. Vam treballar perquè aquesta crisi social, sanitària i econòmica tingués com menys impacte millor, que les necessitats de tothom estiguessin cobertes, i intentar ajudar a remuntar.
I passada la pandèmia...
Santa Perpètua té quatre grans problemes. El primer, la mobilitat. Som un municipi molt pròxim a Sabadell i Barcelona, però el transport públic és un gran problema. Sovint és més fàcil desplaçar-se en cotxe. En aquest mandat s’ha obert l’estació de la Granja Soldevila, que facilita el desplaçament dels estudiants a Bellaterra, però no hi ha prou interconnexions. Figurem com un dels municipis que tenen més vehicles per capita que la mitjana del Vallès. L’Ajuntament, encara que això no sigui de la seva competència, hauria de lluitar més perquè el govern espanyol i la Generalitat fessin que Santa Perpètua estigués més ben comunicada.
Segon problema...
La sostenibilitat. Estem envoltats per onze polígons, i això genera molta ocupació, però també molta contaminació. Hem de vigilar la sostenibilitat en tots els processos.
Per exemple?
Mai hem aconseguit que el reciclatge de les deixalles arribi als objectius. Des del 2020, segons els requeriments europeus, hauríem d’arribar al 60%. Aquí tot just arribem al 38%. Es va prometre que s’iniciaria una nota etapa en la recollida de residus, però no és fins ara que es fa l’estudi. Quatre anys perduts. En fa molts que reclamem un canvi. La taxa d’escombraries no para de pujar perquè les fraccions no estan ben separades.
I què proposen?
Esquerra Republicana, des de sempre, hem proposat el porta a porta, però no estem tancats a altres sistemes. Els municipis que ho han implantat, han arribat al 90% en només tres mesos. A l’Ajuntament sempre li ha costat molt parlar d’això, però per a nosaltres el que importa és canviar la fórmula, i que la gent sàpiga que no fer bé les coses té un impacte no només en la butxaca, sinó en el planeta. Creiem en el porta a porta, però faci el que faci el govern municipal no ens hi posarem en contra. Calia un sistema nou des del primer dia. Hem passat quatre anys lluitant ple a ple. Ara estan amb l’estudi. Segurament fins a finals d’any no hi haurà resultats.
Tercer problema...
És clar que hi ha molts petits problemes, però el tercer gros és el de la cohesió social entre barris. La qüestió dels nouvinguts, fer que se sentin veïns des del primer dia.
I el quart?
La bandera del feminisme. Hi ha una regidoria d’Igualtat i es fan passes perquè les dones se sentin acollides, però se n’ha de fer bandera.
No la segueixo...
A l’Ajuntament hi ha cinc tinències d’alcaldia i només una està en mans d’una dona. El partit de l’alcaldessa té tres tinències d’alcaldia i totes tres les ocupen homes. Si al capdamunt de tot no es veu reflectida la paritat és difícil fer d’exemple. Tu mateix, amb els teus càrrecs, no transmets aquesta sensació. Nosaltres, ple a ple, hem lluitat per la igualtat, perquè les dones tinguin el seu paper. Que les dones no només hi figurem, sinó que tinguem veu. Tenim la necessitat de fer-nos sentir i que se’ns escolti. Hem d’estar als llocs. Les dones hi som perquè ens ho mereixem. Tenim dret a manar i a opinar, sobretot. A cada àmbit de l’Ajuntament hi ha d’haver aquesta feminitat, que les desigualtats desapareguin.
Abans parlava de la cohesió entre barris. Què proposen?
Tenim algunes idees. Hi ha centres cívics a cada barri on hi ha molta vida cultural. Proposàvem que els centres cívics fossin més temàtics, més entrellaçats. Si un centre cívic fa una activitat, que aculli veïns de diversos barris, i no només els del seu. Hi ha moltes entitats i molta diversitat. Hem d’intentar que convinguin entre elles. Per què no fer que en un aplec es recullin, també, altres activitats? Aquest entrellaçament s’ha aconseguit amb les activitats extraescolars esportives i musicals. Hi ha una barreja d’infants de totes les escoles. Però en el món adult es perd aquesta relació.
Quin balanç fa del mandat?
Tret de l’últim mig any, en què, com a moltes localitats, s’ha corregut molt, jo diria que hi ha un problema d’inèrcia.
Inèrcia?
És com un transatlàntic, que navega sempre en la mateixa direcció i li costa d’assajar coses noves. Ens agradaria que quan es fa alguna cosa es fos més valent i s’hi entrés més a fons, encara que fos una petita revolució per a la població. He posat l’exemple de les deixalles, però també s’han de fer més carrers de vianants, altres per a bicicletes i patinets... Es fan petites passes, però són això: petites. Van governant com sempre. Quan comença l’any ja sabem el que es farà cada mes perquè hi ha aquesta inèrcia. És un transatlàntic que navega, però no vol tenir cap ruta nova ni posar els motors per anar a tota marxa. En els últims mesos sí que s’han fet coses, però això ha de durar els quatre anys.
Què troba a faltar?
Polítiques d’habitatge més concretes. No només habitatge social, sinó també per a emergències de dones que pateixin violència de gènere. No hi ha ni un pis preparat. Molts cops hem de treure la dona del municipi. Però tampoc hi ha habitatges per als joves. Hi ha poc lloguer i, per tant, els preus són elevats. Molts han de marxar a altres poblacions. I aquests són el que estan preparats i tenen feina.
Quart cinturó. Sí o no?
Sempre hi hem estat en contra. El Vallès no es mereix ser trinxat més. S’han de pensar altres fórmules de mobilitat. El transport públic s’ha de reconfigurar i s’ha de decidir com ha de ser el mapa de ferrocarrils i de busos. El que no pot ser és que cada cop que hi ha embussos pensem que obrint una carretera nova o posant un carril més a l’autopista ja se soluciona el problema. L’experiència demostra que no és així, sinó que hi posem més cotxes.
A què pot aspirar la ciutat?++
Aquest és un poble amb ambient de poble, però també és una petita ciutat que necessita més serveis. Necessitem estabilitzar-nos i millorar la qualitat de vida. Ara sembla que la Generalitat farà un nou CUAP. També cal una residència pública d’avis. En tenim dues, petites i privades. La gent gran ha de marxar del municipi i queda apartada del seu territori.
Ara venen temps complicats...
Apostem per les comunitats energètiques. S’han començat a fer coses, però a petites passes. Altres municipis són més decidits. Les comunitats beneficiarien les famílies que pateixen pobresa energètica. Tots els edificis municipals han de tenir energia verda.
Sequera?
Santa Perpètua ja va aconseguir reduir el consum d’aigua per persona en l’anterior sequera. Estem per sota de la mitjana catalana. Està bé, però no ens hem de quedar aquí. Hem d’informar els veïns de com importa l’aigua. També fer campanyes a les empreses. Pots reduir el consum de l’aigua domèstica, però també s’ha d’ajudar les empreses perquè aprofitin millor l’aigua i que la puguin regenerar. Cal aquesta política, i el que es fa fins ara és poc.
Esperen millorar resultats?
Esperem l’alcaldia. Sent realistes, millorarem resultats.
Com?
Treballem dia a dia. Escoltem a tothom. Ens hem mogut pels barris. Hem fet una oposició constructiva, explicant i insistint en les ganes de millorar. Ens hem apropat a molts col·lectius i associacions. Per a nosaltres cap problema és petit.
Preocupa Vox?
El feixisme ens hauria de preocupar molt més. Perquè tots en patim les conseqüències. El feixisme no vol el bé comú, sinó el d’uns quants.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.