Política

ISABEL GARCIA RIPOLL

ALCALDESSA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SANTA PERPÈTUA EN COMÚ)

“Nosaltres sempre hem tingut les persones al centre de la nostra política”

“Santa Perpètua ha de ser una ciutat moderna i activa, un lloc on es pugui viure i del qual un se senti orgullós”

“El mandat ha estat molt complicat però hem complert el 95 per cent del programa amb què ens vam comprometre amb la ciutadania fa quatre anys”

Si des del 1979 tenim la confiança de la gent tan malament no ho devem haver fet
Fer carreteres és fomentar el vehicle privat; això genera contaminació i perjudica la salut
La veu municipalista és molt important, però en ocasions no és sentida per altres administracions

Isabel Garcia Ripoll (Sabadell, 1961) és alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda en els períodes 2002-2007 i 2011-2023. També és la coordinadora de Santa Perpètua en Comú, membre del consell nacional de Catalunya en Comú i del consell nacional d’Esquerra Verda. Ha treballat en l’àmbit de l’educació infantil. Va fundar l’escola bressol Quitxalla, de Mollet del Vallès, constituïda en cooperativa el 1983. Fins al 1995 hi va treballar. Espera repetir com alcaldessa.

Podrien fer alguna cosa més pel transport públic?
No és la nostra competència, però el transport interurbà ha millorat moltíssim els últims anys. Ara, encara ha de millorar més. Treballem molt amb el transport ferroviari. Després de vint anys hem aconseguit l’estació de l’R8. Ara volem més freqüència de trens: de l’hora actual a trenta o vint minuts. Demanem un parell d’intercanviadors ferroviaris de l’R8 amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i un tercer que aplegaria els traçats de l’R3 i de l’R8 a l’estació de la Granja Soldevila. No podem exigir a la ciutadania que s’abstingui del vehicle particular fins que no hi hagi un bon transport públic.
Reciclen poc?
És cert. Si no reconeixes el que va malament no hi pots posar remei. Considerem que el sistema que tenim ara, el dels contenidors, és dels millors. Però la ciutadania no en fa un bon ús. Hi busquem alternatives...
Quines?
Hem optat pel contenidor tancat i amb targeta. Hem fet una prova pilot i hem necessitat un temps fins que hem comprovat que és una bona solució. Ara en fem un estudi de viabilitat. Quan estigui fet, encarregarem els contenidors i els hi posarem.
El porta a porta, no?
Mai ho hem vist clar. A més, condiciona molt, fins i tot els teus àpats. Has de calcular quin dia menges peix perquè et venen a buscar l’orgànica. Hi ha municipis que feien el porta a porta i l’han deixat de fer.
L’oposició creu que no es fa prou per la cohesió social.
En discrepo. És cert que sempre es pot fer més, però nosaltres sempre hem tingut les persones al centre de les nostres polítiques i hem invertit molt en cohesió social perquè ningú es quedi enrere i perquè tothom se senti interpel·lat i partícip. Treballem amb la infància, la joventut i la gent gran. I amb la ciutadania en general. Algunes administracions ens han posat com a exemple i model a seguir.
Quin model?
Un centre cívic per barri. Un model que han vingut a veure molts pobles i ciutats. L’objectiu és la cohesió social. Els centres són un punt de trobada del barri, on es pot fer tota classe d’activitats. Programades per l’Ajuntament, però també per les entitats, que poden tenir la seva seu en aquests centres. Hi ha un teixit associatiu molt ric.
Seria millor que els centres tinguessin activitats que apleguessin tots els barris?
Sempre hem cregut que s’ha d’apropar els serveis als barris. Hi ha persones que no tenen cap problema a desplaçar-se, però d’altres sí. No volem que ningú en quedi exclòs. Ara, les persones que fan les activitats també fan la programació, que té en compte tots els centres cívics. Pot passar que en un centre es facin balls i que la gent s’hi hagi de desplaçar. Però és la xarxa la que intenta encabir tota la programació i repartir-la.
Deu ser una feina difícil...
Nosaltres sempre hem pensat que Santa Perpètua ha de ser una ciutat moderna i activa, i un lloc on es pugui viure i un se’n senti orgullós. La ciutadania reconeix que tenim molts i bons serveis. Ningú s’hi avorreix mai. Perquè, a més, les activitats ocupen totes les franges d’edat. I en funció de com sigui el barri es potencien més unes activitats que altres. Hi ha barris més joves, on hi ha més activitats per a infants; en d’altres n’hi ha més per a gent gran.
Què passa amb l’habitatge social i per als joves?
No n’hi ha, és cert. És un objectiu molt important. Pensem que la gent que es vol quedar a viure aquí ha de tenir aquesta oportunitat. La competència no és municipal, però treballem moltíssim per aconseguir habitatges socials. Vam cedir un terreny a la Generalitat perquè se’n fessin 60, per a gent gran que tingués una certa mobilitat i autonomia, però que volgués estar tutelada. Hi ha un altre bloc per a joves. Amb els nostres recursos anem comprant pisos per donar sortida a diferents necessitats personals. Solen ser pisos de transició, no de convivència estable. Aviat posaren en marxa els pisos compartits.
Compartits?
Per a famílies, però no per viure-hi indefinidament, sinó transitòria, fins que la seva situació millori i puguin accedir a un altre tipus d’habitatge. Com a Ajuntament fem un gran esforç. Vam ser els primers que en un barri nou, que es va veure interromput per l’anterior crisi, hi vam posar l’exigència que un 50 per cent de l’habitatge havia de ser de protecció oficial, quan la normativa només exigia el 30 per cent. Però això no depèn només de l’Ajuntament. Treballem per tenir una oficina local d’habitatge, per poder fer gestió més directa; però hi ha poca oferta i molta demanda.
Els comparen amb un transatlàntic que va fent.
Diuen que el nostre full de ruta és continuista. Ells ho veuen malament, però hi ha una frase feta de la nostra gent gran: “Si funciona, no ho toquis”. Sempre hem d’avançar i fer propostes adaptades a les noves realitats; però des de l’any 1979 hem tingut la confiança de la ciutadania. Tan malament no ho hem fet. Segurament, amb les nostres polítiques estem atenent les necessitats de la ciutadania.
Quart cinturó, sí o no?
No. Hem de potenciar el transport públic, el ferroviari i en general hem de fomentar energies netes, mobilitat sostenible. Fer carreteres és fomentar el vehicle privat i el transport de mercaderies. Això contamina i afecta la salut de la ciutadania. Hem treballat molt activament amb la Llagosta perquè hi hagi la central intermodal de mercaderies, perquè el transport sigui ferroviari i treure així camions i cotxes de les grans infraestructures. El model de mobilitat ha de ser un altre.
De contaminació en saben...
La principal causa de contaminació és l’AP-7, que passa a la vora. És el principal problema de Santa Perpètua i de totes les poblacions que estan en aquesta línia. Volem canviar aquest model, però tot i així sabem que és una infraestructura que tenim aquí i que no la podem fer desaparèixer. Calen solucions per reduir la contaminació.
Quines?
Santa Perpètua ha estat un dels municipis que més ha lluitat per la reducció de la velocitat de l’AP-7. Des de fa poques setmanes s’ha reduït la velocitat a 100 quilòmetres per hora, tot i que nosaltres volíem que fos a 80. Si això es respecta, la contaminació es redueix força.
La sequera preocupa.
Des de fa anys avisàvem que això podia passar. Hi ha d’haver un control, evidentment, per a l’ús racional de l’aigua. Nosaltres hem començat a aplicar totes les mesures del pla de sequera. Hi ha algunes activitats que hem anul·lat. Ara també estem lluitant per, com l’any passat, poder tornar a obrir el parc d’aigua per als infants. Volem que es consideri com un refugi climàtic, com la piscina. Hi ha persones que no poden o no volen marxar quan fa calor. I seguirem fil per randa les mesures que s’han dictat.
Quins problemes li preocupen?
El primer, un de ja comentat: l’habitatge. Les administracions competents han de tenir unes polítiques més adaptades a les necessitats. Hi ha ajuntaments que han fet més habitatge que la Generalitat. El segon: l’incivisme. Som en un moment que els valors de tot el que és comú estan en un nivell molt baix. Un altre problema: l’educatiu. Els professionals fan grans esforços, però cal un model pactat perquè no es canviï tan sovint com es fa. Un pacte perquè tots treballem i remem en el mateix sentit. I en la formació professional, que ara sembla que es torna a valorar, posar-hi tots els mitjans.
De quina iniciativa està més contenta?
Acabem de fer la valoració dels nostres compromisos. El mandat ha estat molt complicat. Pràcticament la meitat ha estat d’aturada pels efectes de la pandèmia, tot i que després, l’activitat ha estat frenètica en camps que no estaven previstos. Tot i això, hem complert el 95 per cent del programa amb què ens vam comprometre amb la ciutadania fa quatre anys. Estem molt contents de com avança la ciutat, i no només en l’àmbit urbà.
En quin altre àmbit?
Sempre hem tingut una relació amb la indústria. Les persones hem de viure amb comoditat, però també hi ha d’haver la proximitat de l’àmbit laboral, per reduir la mobilitat. Sempre hem intentat no viure d’esquena a la indústria, sinó de tenir-hi molt bona relació. Tenim un departament de desenvolupament local que ha estat una aposta d’aquest Ajuntament.
A què pot aspirar la ciutat?
A esdevenir un municipi que doni més oportunitats a les persones, un lloc agradable per viure-hi. Sempre queden coses per fer. Algunes només depenen de nosaltres, però de vegades ens sentim sols davant d’algunes realitats.
Sols?
Torna a sortir l’habitatge, l’educació, però també la salut. Estem molt preocupats per l’augment dels trastorns mentals. Des dels ajuntaments vivim i patim els problemes dels veïns i les veïnes. En ocasions donem les solucions a aquesta realitat, però en altres no és competència nostra i ens sentim sols davant de les administracions que sí que hi poden donar solucions. Al món municipal treballem molt perquè aquesta relació amb les altres administracions sigui més estreta. La veu municipalista és molt important, perquè reflecteix el que passa en molts pobles, i en ocasions aquesta veu no és sentida per les administracions competents que hi podrien donar una solució.
Està contenta amb les relacions amb l’oposició?
Fins i tot tenint majoria absoluta sempre hem buscat la complicitat d’altres grups. Volem fugir de les picabaralles, i aconseguir sinergies per aconseguir aquells objectius que ens hem marcat per a la ciutat. Sempre hem intentat buscar el consens, el diàleg permanent per trobar els punts en comú per treballar de manera solidària.
Què espera de les pròximes eleccions?
Tornar a guanyar per continuar endavant el nostre projecte de ciutat. El nostre full de ruta ha donat resultats òptims des que governem.
Preocupa Vox?
Em preocupa el creixement de l’extrema dreta arreu. La política de l’extrema dreta exclou molts col·lectius. Espero que en aquestes eleccions no hi tinguin cabuda aquests partits, sinó els que pensen en tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.