societat
Una llei que evita apujar el lloguer per sobre de l’IPC
Després de mesos d’estancament i a les portes de les eleccions municipals, el PSOE i En comú Podem han aparcat les seves diferències i han arribat a un acord, amb el suport d’ERC i Bildu, per aprovar la llei d’habitatge estatal que limita la pujada dels lloguers al 3% l’any 2024 i acorda establir una fórmula per garantir que a partir del 2025 l’augment no superi mai l’IPC.
La norma pactada, i que ja ha estat criticada tant pel sector immobiliari com pel Sindicat de Llogaters, permetria, a més, que Catalunya recuperi, un cop aprovada, els índexs de contenció de preus de lloguer a les anomenades zones tensionades, que van deixar d’estar operatius el març del 2022, quan el Tribunal Constitucional va derogar part de la norma catalana per un recurs del PP.
Bildu i ERC van explicar ahir, en una roda de premsa conjunta des del Congrés, que la llei espanyola deixaria en mans de les comunitats autònomes la definició de zones tensionades, on els grans tenidors –que segons aquesta llei seran els propietaris que tinguin més de cinc habitatges, i no deu com fins ara– no podran llogar un habitatge per sobre de certs barems, i els petits propietaris, mai per sobre del preu fixat en el contracte anterior. Els dos requisits eren els que ja estaven inclosos en la llei catalana tombada pel TC i que, segons havia defensat el Sindicat de Llogaters, havia aconseguit abaratir els preus de lloguer fins a un 5%.
Ajuntaments i administracions autonòmiques podran declarar zones tensionades només amb un dels dos següents requisits: que la mitjana de les rendes estigui destinant un 30% a pagar el lloguer o que en els últims cinc anys l’increment hagi estat tres punts per sobre de l’IPC.
La diputada d’ERC Pilar Vallugera va garantir ahir: “En el cas de Catalunya les zones que estaven afectades continuaran afectades, perquè el nostre govern ho aplicarà directament.”
Crítiques i felicitacions
L’acord presentat ahir va ser durament criticat pel Sindicat de Llogaters, que no només el considera “una farsa”, sinó que entén que la llei “té tants forats” que permetrà als propietaris saltar-se els requisits i fer “que els preus, en lloc de baixar, pugin”.
També el sector immobiliari va posar el crit al cel. El portal Pisos.com considera que el text generarà “una major inestabilitat del mercat” i que la norma crearà “desequilibri territorial” perquè ja “hi ha formacions polítiques que han anunciat que no aplicaran la llei”. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va celebrar l’acord, que veu com un “mèrit col·lectiu” i un exemple de “bona política”.
Desnonaments, grans tenidors i honoraris
L’acord signat ahir no desbloqueja el tema del lloguer social ni tampoc ha aconseguit obligar els grans tenidors a posar al servei de les administracions habitatges socials, però sí que fa un pas important respecte dels desnonaments. En primer lloc, com va destacar la diputada Vallugera, perquè “els desnonaments sense dia i hora s’han acabat”, però també perquè inclou nous requisits de pròrroga que poden ajornar els processos més de dos anys i incorporar les administracions com a agents importants en el cas dels desnonaments a famílies vulnerables perquè puguin intervenir i oferir alternatives.
A banda d’acordar que un gran tenidor és una persona o societat amb més de cinc habitatges, la norma també estableix que sigui el propietari, i no el llogater, el que pagui els honoraris quan se signi el contracte de lloguer.
