“Els veïns han de marxar perquè no poden ni llogar ni comprar un habitatge”

A partir del 2013, molta gent del que seria Fem Masnou ens vam conèixer arran del Procés Constituent d’Arcadi Oliveras i Teresa Forcades, que van venir al municipi a fer una xerrada. Cap al 2015 vam voler crear una candidatura d’esquerres i vam parlar amb Iniciativa i la CUP, però no va prosperar. Quatre anys després, ho vam tornar a intentar i ens vam constituir com a candidatura de base municipalista, de manera que tothom que compartís els nostres principis ideològics i el nostre codi ètic s’hi pogués adherir. Vam voler que no tingués cap adscripció partidista, no deure’ns a ningú, però per qüestions legals vam haver d’anar sota el paraigua de Catalunya en Comú. En aquestes eleccions sí que ens presenten en solitari.

Per a nosaltres n’hi ha un de molt important que no s’ha resolt. El fet que les veïnes i els veïns hagin de marxar del poble perquè no poden ni llogar ni comprar un habitatge. L’actual govern ha començat a fer alguna coseta en aquest sentit, però feia molts anys que no s’hi havia fet res. Una altra problemàtica que s’hauria d’abordar és la del petit comerç, que està patint els efectes de la crisi i la inflació. Hem de promocionar-lo i dinamitzar-lo. En tercer lloc, creiem que el Masnou no hauria de ser tant un barri de Barcelona, Cal trencar amb aquesta concepció, que també afecta altres poblacions del voltant de la capital catalana. Hauria de tenir més pes, més independència per crear i generar les seves pròpies dinàmiques. Finalment, creiem que un dels aspectes en què el govern ha fallat més són les polítiques socials. Nosaltres, en plena crisi de la pandèmia, vam redactar una moció sobre les mesures per afrontar les situacions de vulnerabilitat extrema. Una de les nostres peticions, perquè no existia, era que es redactés un mapa de la vulnerabilitat social. Es va aprovar, es va dibuixar i una de les conclusions a les quals es va arribar va ser que el 2019 un 36% de les dones residents al Masnou havien acudit als serveis socials.

Totalment. A mi aquesta dada em va colpejar i a partir d’allà, el 2021, vam arribar a un acord amb el govern sobre la incorporació de romanents al pressupost i els vam proposar redactar un pla estratègic per a l’abordatge de la feminització de la vulnerabilitat al municipi. Això no s’ha fet. També dins de les mancances en clau de serveis socials caldria posar l’accent en l’equitat educativa. No pot ser que es dissenyin uns ajuts i unes beques a l’escolarització de concurrència lliure. Un cafè per a tothom mal entès, per moltes raons, però sobretot perquè has de fer uns tràmits i avançar uns diners que la gent més vulnerable no té i les ajudes acaben anant a una classe mitjana que potser no les necessita tant. En aquest sentit, nosaltres advoquem per reforçar els serveis socials, per atendre tothom qui ho necessita i que per falta de formació o d’informació no pot accedir al sistema.

Sí, vam arribar a demanar la dimissió del regidor responsable de l’àrea. D’entrada pensem que la coalició amb el PSC va venir determinada pel desig del govern d’ERC d’aprovar un seguit de reformes urbanístiques que tenien a veure amb el POUM i que sabien que l’oposició hi votaria en contra. Hi ha tres actuacions amb les quals estem en contra. Una és l’expropiació del Pati del Casino, perquè, més enllà de defensar els espais públics, no es va arribar a cap acord amb els propietaris, que ja han presentat un recurs contra el preu de l’expropiació, i si guanyen representarà molts diners per a les arques municipals. El segon tema polèmic és el de La Colomina, ja que una part del veïnat s’hi oposa frontalment, i, finalment, Can Bernades, que nosaltres ja vam advertir que era un pelotazo. Tota modificació urbanística ha d’incloure un interès públic i en aquest cas ha estat l’interès privat el que ha prevalgut. Fins i tot la comissió d’Urbanisme de la Generalitat ho ha deixat claríssim i ha dit al govern que si per llei en cada promoció s’han de destinar 30 habitatges a ús social, aquí els ha dit que n’hauran d’aportar 50! Tota l’oposició, a més, hem demanat en diferents moments una moratòria en la construcció. Parem de construir i repensem quin model de poble volem.

La idea és bona. El que passa és que, com en tantes altres qüestions, hi ha més política d’aparador que real, perquè no s’acaba de veure una realització efectiva de les propostes. Si parlem, per exemple de la qüestió climàtica o de la mobilitat. Et venen que potenciaran altres formes de mobilitat més enllà de l’ús del vehicle privat i anuncien carrils bici quan el que fan és aprofitar la mateixa calçada i hi pinten la icona d’una bicicleta. O se’ls demana que l’aposta per un millor transport públic de qualitat sigui real i que el Masnou estigui més ben comunicat i aproven la moció d’un bus exprés a Barcelona, però no van més enllà. La idea de la comunitat energètica local és fantàstica, però a veure en què queda.

S’ha de treballar en la línia de reindustrialitzar l’economia local. Nosaltres en els darrers pressupostos ja vam advertir que calia una aposta més ferma per promocionar l’ocupabilitat al Masnou, i això està estretament lligat a evitar que la població sigui un barri de Barcelona com deia al principi, o una ciutat dormitori. Que els masnovins i les masnovines poguessin treballar i desenvolupar el seu projecte vital al Masnou. Si no has d’anar a Barcelona, també col·labores a reduir l’impacte mediambiental i afavoreixes el consum de proximitat. També t’he de dir que a l’oposició se’ns comuniquen molt poques coses. Sovint ens assabentem de les propostes pel web municipal. En aquest sentit, sabem que hi va haver converses entre el govern i la Generalitat pel tema de l’antiga Dogi i estaríem d’acord a participar en el foment de l’ocupabilitat al municipi.

Jo crec que sí, però hi hauria d’haver molta més transparència per part del govern. Et dic que crec que sí que el Masnou és un municipi segur, però em moc en el terreny de la impressió, de la subjectivitat. Vam començar el mandat amb l’assalt a l’alberg on hi havia els menors no acompanyats i després s’hi van afegir alguns episodis de robatoris i d’agressions sexuals. Nosaltres vam demanar al govern des del primer moment que actués amb transparència, informant de tot el que estava passant, perquè, si no, es fomentava l’alarma social. També els vam dir que calien mesures de prevenció, com ara un reforç dels serveis socials, que implica abordar les desigualtats. Això vol dir que hi hagi educadors al carrer, serveis de mediació..., que ara mateix són escassos, per no dir que no n’hi ha. Finalment, hi ha d’haver escolta activa amb la ciutadania. Quan van tenir lloc els episodis violents, vam reclamar al govern que fes una auditoria pública en què la gent pogués parlar i expressar-se, perquè, si no es feia, el que es promovia era la divisió de la ciutadania. Les pors de cadascú són legítimes i cal escoltar-les, no culpabilitzar-nos els uns als altres. Estem obligats com a administració a atendre els menors migrats, però també a atendre aquells veïns i veïnes que, pel que sigui, tenen por.

Quan vam posar en marxa la candidatura, es va fer un debat al Casino i ens van preguntar quins tres temes s’haurien d’abordar de manera prioritària. Nosaltres vam parlar primer de recuperar sobiranies, recuperar drets perduts com ara la municipalització de l’aigua i de la neteja dels carrers. Aquest és un tema que continua preocupant molt la gent, que no sembla una gran cosa, però és un dels aspectes de la quotidianitat que més interessen. No pot ser que continuem signant contractes de neteja i prorrogant-los i que ens costi una milionada i que el poble continuï estant brut. L’habitatge és el segon dels temes clau que no poden esperar més. També creiem que és bàsic que hi hagi un govern que escolti i que no sigui autoritari. Molts veïns es queixen que la manera de fer d’aquest govern és molt autoritària i molt poc empàtica. L’espai públic també preocupa. Ens diuen que hi ha molt poc espai verd. El poc manteniment de les voreres és una queixa recurrent, també, tot i que sembla que ara les estan arreglant. Altres qüestions importants serien la dinamització del comerç, el foment de l’ocupabilitat, combatre la feminització de la pobresa… Els actes pel Dia de la Dona i en contra de la violència masclista estan molt bé, però no serem feministes fins que no abordem de ple la desigualtat social i laboral que significa ser dona. Finalment, ens arriba que col·lectius com la infantesa i el jovent no se senten prou ben tractats. Nosaltres sempre diem que posem la vida al centre i això vol dir atendre les persones. Totes les persones.

Els punts forts tenen molt a veure amb l’associacionisme i amb les entitats. Hi ha una tradició d’entitats i de participació molt arrelada. Una participació que no sempre rep resposta. Un altre dels punts forts indiscutibles és la seva situació geogràfica, a tocar de la platja i que també pensem que s’aprofita poc. Defensem un poble que tal com deia el pedagog Francesco Tonucci ha de ser amable per als nens, perquè, si ho és, ho serà per a tothom. I la platja formaria part d’un municipi amable i per viure-hi, on l’oci no costi diners. Un punt fort que desaprofitem. Els centres educatius, d’altra banda, també tenen una llarga tradició local i les AFA com a element cohesionador per fer xarxa.

Vaig acceptar perquè em vaig comprometre amb el projecte i em satisfeia el que es proposava. I ho vaig acceptar també amb molta por perquè jo continuava treballant com a professora i suposava feina i responsabilitat afegides. L’experiència la valoro positivament perquè crec que he après molt de les necessitats del nostre poble. Quan vaig començar pensava que coneixia els problemes del Masnou, però partia d’idees generals i ara sabem del cert quins són. Amb molta més concreció. També he après que jo potser no tinc el tarannà propi de molts i moltes polítiques professionals i, d’altra banda, també m’està bé. Finalment, aquest període m’ha reafirmat tant en les meves idees com en les del col·lectiu al qual pertanyo. I és que crec que l’experiència en el grup municipal ha d’estar limitada en el temps, entre altres coses, perquè cremem la gent i també cronifiquem dinàmiques que cal trencar. I si ens creiem, perquè jo m’ho crec, que som un projecte col·lectiu, no hem de personalitzar. Hem d’anar rodant.

Encara no n’hem parlat a la nostra assemblea. T’he parlat de com ha anat el mandat i quines són les nostres prioritats. Sobre pactes no hem debatut res. Sí que se’n va parlar el 2019 i vam tenir clar que amb ERC no hi hauria entesa i volíem fer una oposició que servís d’alguna cosa.