Política

La cursa per a les eleccions municipals

A escena les llistes del 28-M

ERC encapçala el rànquing en presentar-se en 804 municipis, més que mai, seguit de Junts, i el PSC, que revifa

Més d’un centenar ja tenen alcalde ‘de facto’, ja que només hi ha una candidatura

Esquerra ja té 53 alcaldies assegurades; Junts, 31; el PSC, 5; la CUP i el PDeCAT, 1, i els independents, 20 més
La Junta Electoral ha vetat Eudald Calvo, líder de Junts a Argentona, i Marcel Vivet, el tercer de la CUP a Badalona

ERC, a través del seu paraigua electoral Acord Municipal (AM), és el partit que aspirarà a més alcaldies de Catalunya en les eleccions municipals del 28 de maig, un total de 804, seguit de Junts-Compromís Municipal, amb 728, i el PSC-Candidatura de Progrés (CP), amb 605. Així ho recullen els butlletins provincials de les quatre demarcacions catalanes, que van publicar ahir totes les llistes que s’han oficialitzat als 948 municipis del país, que ara entren en una fase d’al·legacions abans que dimarts vinent surtin proclamades les definitives, en què es preveuen pocs canvis. Barcelona, amb 25 llistes, és on se’n presenten més. En 111 municipis hi ha una única candidatura (en 35 de Girona, 32 de Lleida, 23 de Barcelona i 21 de Tarragona), la qual cosa vol dir que de facto ja saben el nom de qui serà el pròxim alcalde o alcaldessa (els publiquem tots en el gràfic), que en una vintena de casos, per cert, serà independent. A tots ells caldria afegir-hi una pila de municipis petits on s’ha presentat com a única alternativa alguna de les anomenades llistes fantasma, un candidat que ningú coneix al poble i hi sol obtenir molt pocs vots, pràctica bastant recurrent per part del PP i sobretot el PSC.

ERC-Acord Municipal

Els republicans es consoliden com a primera força municipalista amb el rècord històric de 804 llistes, tot just dues més que el 2019, a què en sumen 32 més en entitats municipals descentralitzades (EMD), 10 més que llavors. A més, n’afegeix encara 54 més a les Illes Balears i 24 al País Valencià. ERC aconsegueix presentar-se per primera cop a totes les capitals de comarca catalanes, ja que el 2019 se li van resistir el Pont de Suert i Vielha. De fet, ara entren per primer cop a l’Aran, amb tres candidatures més a través d’Aran Amassa. En 53 municipis ERC és l’única candidatura, la qual cosa vol dir que ja té garantida l’alcaldia, entre els quals destaquen Sant Pere de Torelló, Xerta i Corbins. En total, són 11.725 persones les que ha inscrit com a candidates, en llistes totes paritàries. Així, hi ha en total 5.721 dones (48,8%), 285 de les quals són caps de llista, un 35,5%. Un 12% del total d’integrants de les llistes tenen menys de 30 anys.

En el marc de la seva aposta estratègica per avançar per l’esquerra i ampliar la base, els republicans han incorporat molts independents –tots els partits, de fet– i han tancat una desena de pactes amb comunistes i EUiA en l’àmbit metropolità, on no amaguen que Gabriel Rufián, candidat de Santa Coloma de Gramenet, farà campanya més enllà del seu municipi com a cara visible de la seva aposta per aquesta àrea. Entre les novetats arreu, en tot cas, criden l’atenció noms com ara el del bateria d’Els Pets, Joan Reig, alcaldable de Constantí, i l’exàrbitre de futbol Xavier Estrada, número 5 per Lleida. Dos germans, Adam i Sònia Tomàs, són els alcaldables per Amposta –on ell ja és ara batlle– i Masdenverge, respectivament. La secretària general, Marta Rovira, tanca simbòlicament la llista a Vic; l’eurodiputada Diana Riba ho fa a Sant Cugat, i el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, a la Ràpita. Janina Juli, esposa del president Pere Aragonès, obre la llista de suplents a Pineda de Mar; la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, és segona a la de Sant Martí de Tous, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, la tanca a Santpedor.

Junts-Compromís Municipal

Junts per Catalunya, format fa tres anys com a partit, és el primer cop que concorre a unes eleccions i per primer cop amb un paraigua, Compromís Municipal. Per això és tota una prova de foc. “Aquí es veu quina implantació pots tenir al territori i era una qüestió bàsica”, va exposar dimarts el secretari general, Jordi Turull, que tot i que s’havia fixat com a meta les 800 candidatures –encara amb el PDeCAT, havien arribat a 772 el 2019– va fer un balanç molt positiu de les 728 que han reunit finalment, ja que segons ell no han volgut “forçar la màquina” en molts municipis on tenien afiliats però han preferit no anar rere cap sigla. A tot plegat, cal sumar 20 llistes més en EMD, això sense comptar els vuit municipis i vuit EMD a què es presenta Convergència Democràtica Aranesa, el seu referent a l’Aran, amb qui té un acord de col·laboració.

Per això Turull va destacar la seva “capacitat” per assolir acords amb fins a una quinzena de formacions locals, com ara les enteses assolides amb Demòcrates en les llistes Impulsem Penedès o Impulsem Lleida, amb Moviment d’Esquerres i amb el PDeCAT a Barcelona. En aquest sentit, va insinuar la denúncia, sense esmentar ningú, que ERC els ha mirat de temptar candidats a canvi de promeses d’obra de govern. A més, va relativitzar que no s’hagin assolit més acords amb el PDeCAT, ja que vol fer una campanya “en positiu”. “Hi ha municipis on la presència del PDeCAT és més forta i el substrat d’afiliats està tocat”, exposa a El Punt Avui el responsable de municipals, David Saldoni, que recorda, a més, que mantenen molts litigis per la marca.

Els juntaires, en tot cas, estan especialment contents perquè es presenten als 36 municipis de l’àrea metropolitana, però també a la immensa majoria dels de les vegueries menys poblades, incloses totes les capitals de comarca tret de l’Aran. Això sí, la Junta Electoral ha anul·lat la candidatura a Argentona d’Eudald Calvo, inhabilitat per l’1-O, si bé segons Turull treballen “amb totes les possibilitats” a fi de presentar una alternativa “jurídica” perquè sigui readmès.

Conegudes ahir les llistes, Junts ja té 31 alcaldies assegurades. El partit confia molt en Xavier Trias a Barcelona, que incorpora ni més ni menys que cinc exconsellers més del govern a la seva llista: Victòria Alsina, Neus Munté, Joana Ortega, Damià Calvet i Ramon Tremosa. Una altra exconsellera, Meritxell Budó, torna a encapçalar la de la Garriga. Carles Pellicer, ara a l’alcaldia de Reus pel PDeCAT, tanca allà la llista de Junts, i l’exalcalde i encara diputat d’aquest partit a Madrid, Ferran Bel, fa el mateix a Tortosa. En tot cas, Junts confia que l’efecte Trias –que lidera les enquestes– s’estengui a altres municipis, i per això rescata noms com ara el de Manel Ferré a Amposta –on un altre alcalde històric, Joan Maria Roig, tanca la llista– i l’exregidor Ramon Bacardit a Manresa, que incorpora a la llista l’excantant de Lax’n’Busto Salva Racero. Junts també exhibeix amb orgull que a Cadaqués ha fet una llista només amb dones, i que el seu candidat més jove, a Serinyà, té tot just 20 anys.

PSC-Candidatura de Progrés

Els socialistes han tancat un total de 605 llistes, a què cal sumar-ne 10 més en EMD, unes xifres que signifiquen vora un 20% més que les 526 del 2019, el seu mínim des del 1991. Això sí, encara queda lluny del rècord de 777 del 2007. “El 2019 vam tenir un moment complicat sobretot en territoris on no tenim tanta implantació i la vivència del procés era més important, municipis de menys de mil habitants on la gent es coneix més i ningú vol problemes”, explica a El Punt Avui la vice primera secretària d’organització i acció electoral, Lluïsa Moret, també alcaldessa de Sant Boi. D’aquí que ara ho hagin notat “en positiu”, per la qual cosa la major part del creixement ve d’aquests indrets on no han trobat tantes dificultats. “Ara se senten còmodes amb les nostres sigles i ampliem la presència a tot el territori, no tenen els prejudicis de llavors”, constata Moret, que creu que és una “bona notícia per a tothom” que el país “es normalitzi des del respecte a la llibertat ideològica i política”, ja que això crea un “clima favorable a la convivència”.

Això sí, algunes desenes de les llistes del PSC als municipis més petits són d’anomenats candidats fantasma, una pràctica que Moret defensa: “Treballem per tenir candidats al màxim de municipis, i perquè el màxim de veïns que vulguin votar el partit socialista tinguin un representant local.” Per això explica que el PSC ha intentat presentar algú allà on no va ser el 2019 però va rebre vot en les europees, que llavors van coincidir amb les municipals. “Estem treballant sobre l’anàlisi de facilitar la representativitat als ciutadans, i la gent ho viu bé, sense les reticències d’altres moments”, assegura.

A més de la totalitat de les àrees urbanes i metropolitanes, el seu principal feu tradicional, el PSC presenta candidatura a totes les capitals de comarca. A més, aspirarà a municipis on no va ser el 2019, com ara Torroella de Montgrí, Sallent, Roda de Ter, Arbúcies i Agramunt. Igualment, els socialistes consumen el fitxatge de l’històric alcalde de Salou, Pere Granados, que fins ara havia anat amb Junts. Amb això, el PSC tindrà presència al 75% dels municipis barcelonins, el 69% dels tarragonins, el 58% dels gironins i el 55% dels lleidatans. A més, en cinc ja té assegurada l’alcaldia en ser l’única candidatura.

PDeCAT-Ara Pacte Local

Tot i l’escissió de Junts, el Partit Demòcrata aconsegueix retenir part del poder local que tenia, almenys en forma de llistes, i en presenta fins a 181, amb l’ajut sobretot de la plataforma municipalista Ara Pacte Local, que n’engloba 165, integrada per una vintena de partits d’àmbit sobretot local. Així, el PDeCAT serà present amb llista pròpia a Tarragona, Lleida i Girona, i s’integra a la de Xavier Trias per Junts a Barcelona. A més, es presenta a la majoria de principals ciutats de l’àrea metropolitana i més enllà, en fins a 22 capitals de comarca. “Estic convençut que tindrem la clau en molts municipis, consells comarcals i alguna Diputació”, ha exposat el portaveu i alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. El partit, que té assegurada l’alcaldia de la Coma i la Pedra (Solsonès), presenta de nou l’històric alcalde d’Albinyana, Quim Nin, actual secretari general del Departament d’Universitats amb Quim Nadal.

CUP-Alternativa Municipalista

Els cupaires arriben finalment a les 167 llistes, 30 de les quals són noves. Això sí, en conjunt en perd 23 respecte a fa quatre anys, amb llocs significatius com ara diversos pobles d’Osona, Molins de Rei i Montblanc. Altre cop sota el paraigua Alternativa Municipalista (Amunt), ha assolit acords amb una dotzena de col·lectius locals, com ara Guanyem Girona, Capgirem Barcelona i Pirates de Catalunya, i arriba tant a àrees urbanes com a rurals, ja que es presenta en 30 de les capitals de comarca. A més, fa candidatura a l’Ajuntament de Palma. Els cupaires, que ja tenen assegurada l’alcaldia dels Guiamets en ser l’única llista, s’han trobat que la Junta Electoral els ha vetat qui havia de ser el número 3 de la candidatura Guanyem Badalona, Marcel Vivet, inhabilitat arran de les protestes contra la sentència de l’1-O. Aquesta llista la tanca tot just l’actor Willy Toledo. A més, l’exfutbolista del Barça Oleguer Presas va en el 23è lloc de la llista de Sabadell, que tanca l’exdiputat David Fernàndez.

Els cupaires es fixen com a objectiu “consolidar” la feina feta els últims anys, i es plantegen les eleccions “més com un punt de partida que com un objectiu final”, ja que volen que sigui el tret de sortida per fer créixer alternatives polítiques que ja estan organitzades.

Els comuns, a 174 municipis.
Els comuns presenten 174 candidatures, nou més que el 2019, sobretot a les àrees urbanes. Del total, la gran majoria, 161, utilitzen la marca En Comú Podem, a diferència del 2019, i la resta són confluències amb forces o plataformes locals. Un cop més, el seu principal objectiu serà revalidar l’alcaldia d’Ada Colau a Barcelona, sense oblidar places fortes com ara el Prat de Llobregat.
La dreta espanyolista.
Tot i que la seva representativitat local avui és testimonial, els partits de la dreta espanyolista també aspiren amb una pluja de candidatures a les municipals, sobretot a les grans ciutats i la costa. El líder és, amb 227, el PP, seguit de Vox amb 133 i, amb 93, Cs, per qui tanca llista a Manlleu el seu líder parlamentari, Carlos Carrizosa. L’escissió de Valents també presenta 70 llistes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.