Política

Rescaten l'excandidata presidencial Ingrid Betancourt

La francocolombiana Íngrid Betancourt és lliure després de sis anys en poder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). El govern colombià anunciava ahir per sorpresa que els serveis d’intel·ligència de l’exèrcit l’havien rescatada amb vida i amb un estat de salut raonable al departament de Guaviare, al sud del país, amb 14 ostatges més.

En el contingent que va acompanyar Betancourt figuraven també tres agents dels EUA, segrestats des del 2002, i onze militars colombians que formaven part del grup d’ostatges que les FARC pretenien canviar per 500 guerrillers presos en un eventual intercanvi humanitari. “Aquesta operació, que hem anomenat Jaque, no té precedents i deixa ben alta la qualitat i la professionalitat de les forces militars colombianes”, va dir Juan Manuel Santos, ministre de Defensa, envoltat de l’alt comandament militar.
Agents de l’exèrcit infiltrats a les FARC van aconseguir que un grup de guerrillers pensessin que es volien reunir amb el cap de la guerrilla, Alfonso Cano, per entregar-li els segrestats. Van reunir-los a tots 15 i els van fer pujar en un helicòpter, pilotat pels militars infiltrats, que en lloc de dur-los selva endins, els va conduir a San José del Guaviare i d’allà, en avió, serien traslladats a la base militar de Tolemaida.

Betancourt era la cara visible dels ostatges de les FARC i, sens dubte, la principal carta de negociacions de la guerrilla per forçar el president Álvaro Uribe a fer un intercanvi humanitari. La seva última prova gràfica de vida era del 30 de novembre del 2007. En unes fotografies entregades a la seva família, se la veia molt prima. Ràpidament, van córrer rumors que la seva mort era imminent, fet que va mobilitzar el govern francès, que va enviar una missió sanitària que va fracassar.

Els sis ostatges alliberats entre gener i febrer per les FARC detallaven el delicat estat de salut de Betancourt, al mateix temps que van revelar el seu intent de fugida frustrat i el seu posterior aïllament de la resta de captius. L’alliberament dels tres nord-americans ha estat un regal per al presidenciable republicà, John McCain, que era a Cartagena. Hores abans que es conegués la notícia, McCain va lloar els “esforços” d’Uribe per alliberar els seus compatriotes, coneixent, sens dubte, que hi havia un operatiu militar en marxa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.