Política

Igualada

Anoia

Examen a la “Marca Igualada”

La majoria de candidats recriminen al govern actual que no s’hagi actualitzat el planejament urbanístic, que data del 1986

Defensen que la seva revisió és clau per afrontar el futur del barri del Rec

Les eleccions municipals del 28 de maig suposaran una prova de foc per a Marc Castells (Junts per Igualada), alcalde de la capital de l’Anoia des del 2011. Després de més d’una dècada, l’electorat podrà fer balanç de les grans apostes del seu govern, el que el mateix Castells defineix com a “Marca Igualada”: dinamització econòmica a través d’esdeveniments, suport als sectors econòmics tradicionals de la ciutat –tèxtil i pell– i creació de llocs d’aparcament per dinamitzar les àrees comercials d’Igualada, entre altres eixos d’acció. Els indicadors econòmics no ajuden a observar un impacte d’aquestes polítiques. Només en el darrer any, l’atur a la ciutat s’ha mantingut invariable, quan al conjunt del país s’ha reduït un 6,2%. Més enllà de l’àmbit econòmic, l’aposta urbanística del seu govern s’ha centrat en la creació de zones verdes per fer de la capital de l’Anoia una ciutat “amable”.

Ponts postconvergents

Castells aspira a un quart mandat liderant una candidatura que aplega tot l’espai postconvergent de la ciutat, des l’entorn del PDeCAT –ara sota la marca Impulsem Penedès– fins a Junts. La candidatura que presenta per revalidar l’alcaldia no assumeix riscos. Entre els onze primers llocs, Marc Castells manté regidors del seu darrer govern i només incorpora dues cares noves. En el mandat que està a punt d’acabar, Junts per Igualada ha governat en minoria, amb 9 dels 21 regidors del consistori. La governabilitat la hi ha garantit el grup Igualada Som-hi (quatre regidors). L’oposició la lidera ERC, amb cinc regidors, i completen el consistori els dos regidors de Poble Actiu (CUP) i la regidora Carmen Manchón, que va obtenir representació per a Ciutadans.

L’aposta d’ERC: Alba Vergés

Les eleccions municipals també suposaran un examen per a l’exconsellera de Salut i presidenta en funcions del Parlament, Alba Vergés, candidata d’ERC a l’alcaldia d’Igualada. Vergés té el repte de millorar el resultat dels republicans, que el 2019 van assolir el seu millor resultat en uns comicis municipals. Però, a més, la cita suposarà un examen de la seva gestió de la pandèmia. Igualada i la conca d’Òdena van tenir un confinament perimetral a l’inici de la pandèmia de la covid-19 per l’elevada incidència de casos amb origen en un brot a l’hospital universitari d’Igualada. Acompanyarà Vergés com a número 2 l’actual portaveu, Enric Conill, en una llista que tanca Oriol Solà, històric regidor republicà que ha presidit la colla dels Moixiganguers d’Igualada en una etapa que l’ha situat entre les millors colles castelleres del país.

Ser una llista o ser-ne dues

Un altre espai polític amb canvis és la candidatura d’Igualada Som-hi. Encapçalada pel periodista Jordi Cuadras, la llista està formada pel PSC i el grup Igualada Oberta després de la sortida dels comuns per ordre de la direcció nacional, que imposava una candidatura en solitari. De fet, l’executiva local dels comuns va dimitir el mes de març passat en desacord amb la direcció nacional. Els comuns igualadins es volien mantenir en la candidatura d’Igualada Som-hi, una opció que no compartia la direcció nacional. El resultat és que l’actual regidora Montserrat Montaña es manté en la candidatura del PSC per a les properes eleccions, mentre que Rafa Moya serà el candidat d’Igualada en Comú.

Polèmica als cupaires

Poble Actiu, la candidatura impulsada per la CUP, canvia de lideratge amb Pau Ortínez, que aspira a mantenir i ampliar l’espai dels cupaires. La precampanya del partit l’ha escalfat l’exregidora Eva Pedraza, que va deixar la formació el 2021 assegurant que havia estat objecte de “pràctiques tipificades com a violències”. El mes d’abril passat va fer públic un comunicat en què detallava aquests atacs dels quals acusa els seus companys i en què assenyalava que el procés intern de la CUP nacional havia determinat que a Igualada hi havia una “dinàmica assembleària agressiva amb la dissidència política i poca cultura i eines de gestió de conflictes polítics”.

Més partits

Carmen Manchón aspira a mantenir la representació que va obtenir amb Ciutadans, ara amb la marca Valents. Joan Agramunt, històric regidor del PP a la ciutat, intentarà recuperar la representació que va perdre el 2019. I el partit d’extrema dreta Vox provarà d’aconseguir representació amb una llista liderada pel metge Daniel Carmona.

El repte urbanístic

Un dels grans reptes que té la ciutat és el barri del Rec, la zona de 30 hectàrees que ocupa tot el front fluvial de la capital de l’Anoia. Al barri –popular per la celebració d’un esdeveniment amb botigues efímeres de moda dos cops l’any– hi conviuen indústries de la pell, habitatges i altres activitats econòmiques amb una immensa majoria de fàbriques abandonades, moltes de les quals amenacen ruïna.

Per afrontar la transformació del barri, els partits de l’oposició reclamen amb insistència un nou pla urbanístic que substitueixi el planejament vigent, del 1986. El mateix Marc Castells va prometre el 2015 la redacció d’un nou pla i amb la Generalitat va anunciar el 2019 la redacció d’un pla urbanístic específic per al barri. Mai no se n’ha sabut res més.

Marc Castells va guanyar per primer cop les eleccions el 2011, després d’un polèmic pla urbanístic del Rec que va suposar la derrota del socialista Jordi Aymamí. Castells té la lliçó ben apresa i per això en l’àmbit urbanístic continua aparcant la reforma del Rec i en aquest mandat la seva aposta en urbanisme ha estat completar l’Anella Verda -el conjunt de camins que envolten la ciutat- i la segona fase del parc Central. Malgrat la polèmica generada per la creació d’un biollac en plena sequera, l’aposta per la transformació de l’espai molt probablement no li portarà els maldecaps que li generaria un pla que en el cas del Rec afecta 30 hectàrees de propietats privades. També en l’àmbit urbanístic, els grups a l’oposició acusen el govern de no haver fet política en habitatge i han començat a fer propostes per posar al mercat els centenars de pisos buits que hi ha a la ciutat. Aquest mandat, Castells ha anunciat alguns projectes que preveuen, a través de diferents fórmules, un centenar d’habitatges a mitjà termini.

L’aposta per l’aparcament

Un altre àmbit que separa el govern de Marc Castells de la resta de forces són les polítiques de mobilitat. Mentre que les forces d’esquerra a l’oposició defensen una mobilitat sostenible que suposi guanyar espais per a vianants i ciclistes, el govern municipal ha generat centenars de noves places d’aparcament. Només a l’entorn de l’hospital ara n’hi ha 500, 300 de les quals són en un pàrquing soterrani que mai s’ha arribat a emplenar. Just abans de la campanya electoral, el govern igualadí va presentar una proposta de carrils bici, però el mandat acaba amb una clara victòria del vehicle privat a la ciutat.

Més seguretat

La seguretat serà un altre dels grans arguments de la campanya a Igualada. La majoria de les associacions de veïns de la ciutat van reclamar mesures al govern la tardor del 2021, just unes setmanes abans que la brutal violació d’una menor commocionés la ciutat. El govern havia negat que la ciutat tingués més inseguretat que altres ciutats similars, però igualment Marc Castells ha anunciat en el darrer any més videovigilància i nous efectius de la Policia Local.

Igualada i la conca d’Òdena

La pandèmia va imposar un confinament i treball conjunt dels municipis de la conca d’Òdena. Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí formen una realitat urbana única que està separada per quatre ajuntaments diferents. En el darrer mandat han culminat un pla per dotar la zona de nou sòl industrial que ha quedat rebaixat pel rebuig que van generar algunes zones. Tot i això, l’objectiu és facilitar l’arribada de noves indústries.

Un tema que acostuma a aparèixer en campanya és la possibilitat d’una fusió d’aquests municipis, però, més enllà dels debats, la realitat és que la mancomunitat que formen des del 2001 mai ha ultrapassat la gestió d’àmbits menors.

Marc Castells
Junts per Igualada.
50 anys. Serà candidat a l’alcaldia per cinquè cop. També va ser president de la Diputació de Barcelona entre el 2018 i el 2019.
Alba Vergés
ERC.
44 anys. Llicenciada en economia. S’estrena com a candidata. Exconsellera de Salut i presidenta en funcions del Parlament.
Jordi Cuadras
Igualada Som-hi.
36 anys. Periodista. Serà candidat per segon cop. En el darrer mandat ha estat vicepresident del Consell Comarcal de l’Anoia.
Pau Ortínez
Poble Actiu.
32 anys. Enginyer. L’actual regidor liderarà per primer cop la candidatura dels cupaires.
Carmen Manchón
Valents
Rafa Moya
Igualada En Comú Podem
Joan Agramunt
PP
Daniel Carmona
Vox
L’efecte Alba Vergés
En una ciutat que no ha canviat de govern en més d’una dècada, la principal novetat d’aquestes eleccions és la candidatura de l’exconsellera de Salut Alba Vergés per ERC. La incògnita és quin efecte pot tenir sobre el resultat dels republicans, que van tocar sostre el 2019 amb Enric Conill al capdavant.

LES CLAUS

Pactes.
El resultat pot deixar, com en aquest darrer mandat, la porta oberta a pactes. Igualada Som-hi, liderat per Jordi Cuadras, ha garantit la governabilitat de Castells durant els darrers quatre anys sense pacte formal. Caldrà veure quin paper té l’endemà del 28 de maig.
Un diputat en joc.
Marc Castells va perdre el 2019 la plaça de diputat provincial que tenia per un estret marge de vots amb ERC en l’àmbit comarcal. Un bon resultat de Junts al conjunt de l’Anoia podria tornar a obrir la porta de la Diputació de Barcelona a Marc Castells.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.