La candidatura de “ses nenes” de Cadaqués

Ester Martín encapçala la candidatura de Juntes per Cadaqués a les pròximes eleccions municipals. El nom del partit no té la voluntat de convertir el femení en un genèric que també inclogui els homes de la candidatura, com és el cas d’Unides Podem. Simplement reflecteix que la llista, amb onze titulars i quatre suplents, està exclusivament formada per dones. Una llista pensada, a més, amb tota la seva intenció amb l’objectiu de fer un homenatge a les dones de Cadaqués, que històricament, però des de l’ombra, s’han ocupat de “manar, portar les cases i les finances”. Segons Martín, Cadaqués ha estat tradicionalment un patriarcat “encobert” sota un matriarcat. “Eugeni d’Ors ja va escriure que el nostre poble sempre ha estat regit per un matriarcat. Nosaltres volíem homenatjar aquestes dones que, des d’una segona línia, han tingut tanta importància per a la nostra població”, explica Martín

Martín posa com a referent d’aquestes dones Caritat Serinyana, esposa de l’escriptor Frederic Rahola, que sempre havia reivindicat l’escolarització de les nenes de la població. Un cop vidu –Serinyana va morir el 1915–, Rahola va acomplir el somni de la seva esposa d’aixecar una escola per a nenes, a la qual posaria el seu nom, i que actualment és l’institut escola Caritat Serinyana-Cap de Creus.

Juntes per Cadaqués ha pogut fer una llista només de dones perquè els municipis de menys de 3.000 habitants, com és el cas, estan exempts de complir la llei de paritat electoral. Aquesta llei no permet que els integrants d’un o altre sexe tinguin una representació menor al 40% en una candidatura.

L’alcaldable de Juntes assegura que totes “ses nenes” de la candidatura estan encantades de formar-ne part, tot i que ben poques tinguin experiència política. Martín n’és una, atès que va començar la legislatura com a regidora. Posteriorment va plegar per motiu personals: “Totes estan molt motivades i il·lusionades. Jo em vaig posar al davant, però anem plegades i a totes.” Juntes vol treballar perquè les noves generacions puguin “quedar-se al poble” i perquè els veïns que “piquen pedra” i generen negoci i llocs de treball ho puguin continuar fent. “Cadaqués ha de ser de qui l’estima i se’l sent seu”, conclou.