La lluita per l’estabilitat
Les sis llistes que es presenten als comicis del maig són un reflex del creixement, la fragmentació i la pluralitat de Sils
La seguretat, l’habitatge i la construcció del futur institut són els eixos centrals de la majoria de les propostes
Els ciutadans i ciutadanes de Sils podran optar entre sis candidatures a l’hora d’escollir la seva papereta en les eleccions municipals del proper 28 de maig, dues menys que en els comicis del 2019. Independents de la Selva, Sils en Comú Podem, Fem+Sils-Acord Municipal, Junts per Sils i el PSC, continuen lluitant per aportar estabilitat a la població, i aquesta vegada no pugen al carro Tot Som Sils, Ciutadans i el PP, però arriba Valents. El partit que lidera Eva Parera es presenta per primera cop al municipi. El candidat és Benet Asensio i s’estrena contundent afirmant que “el principal problema que té el municipi és el de la seguretat ciutadana, causada, bàsicament, per les plantacions de marihuana”. “O tallem aquest problema d’arrel o en breu serà impossible de gestionar.” La seguretat és un dels temes que més preocupen a la ciutadana i un dels punts pendents que tenen tots els candidats: la necessitat de vetllar pel benestar i la seguretat dels veïns i veïnes del municipi. De fet, a finals del 2021 ja es va incorporar un nou inspector en cap a la Policia Local per liderar i consolidar el cos d’agents. L’altre gran tema que preocupa a la majoria dels partits és la construcció del futur institut. “Cal agilitzar la construcció d’un projecte que deixi els barracons en el passat”, tal com afirma Cristina Simó, candidata de Sils En Comú. Precisament, fa pocs dies Independents de Sils, liderats per Martí Nogué, es queixava de l’equip de govern “per haver tirat pel dret i iniciat l’ocupació directa de 7.500 metres quadrats de terreny sense cap previsió de construcció del Departament d’Educació” per edificar l’institut. Segons ells, el departament encara no té data prevista per fer-lo. Aquest, doncs, serà un dels grans temes pendents del pròxim mandat. L’habitatge social també serà un altre dels punts clau, i la preocupació de la majoria dels candidats. “Hem de posar al davant de tot les persones, hi ha una gran manca d’infraestructures i d’habitatge social, a més de condicionar el municipi a nivell arquitectònic. Hi ha moltes barreres”, exposa el candidat del PSC Francesc Jurado. Al seu torn, Mei Puig, de Fem+Sils, posa sobre la taula un altre tema important que s’ha introduït, el porta a porta: “L’hem fet realitat i hem pogut capgirar un pèssim resultat en reciclatge del 23% per un notable 80%.”
Es presenten, per tant, unes eleccions municipals difícils de predir. Fa quatre anys ja hi va haver un sufragi intens i amb molta competència i tot augura que aquest any passarà el mateix. Són diverses les candidatures que es presenten i es preveu un vot molt fraccionat. Segurament és el reflex del creixement del poble, que ha arribat als 6.700 habitants i, per tant, és lògic que cada vegada hi hagi més visions, opinions i ideologies. Una fragmentació que mostra la pluralitat de la vila i que segurament haurà estat més incòmoda i dificultosa per als polítics però positiva per a la ciutadania, ja que durant aquest temps les propostes hauran estat molt més discutides.
Canvi de govern el 2019
Vuit candidatures es van presentar a les eleccions a Sils el 2019, i sis van obtenir representació. L’acord entre Junts i ERC tot i governar en minoria va posar fi a 12 anys d’alcaldia de Martí Nogué (IdSelva). Al cap d’un any es va afegir a la coalició Tots Som Sils. El setembre del 2021, però, i coincidint amb l’entrada en la segona meitat del mandat, aquesta formació va fer marxa enrere i va tornar a deixar el govern de Sils amb sis regidors contra set de l’oposició. D’aquesta manera, l’equip de govern liderat per l’alcalde Eduard Colomé (Junts, 4 regidors), amb el suport de Fem+Sils-AM (vinculats a ERC, 2), es va quedar en minoria.
No ha estat, doncs, un mandat estable, amb canvis de composició i recomposició de l’equip de govern. Després de molts anys sense canvis, el 2019 va entrar un equip de govern jove i totalment nou per donar un aire fresc a l’Ajuntament. Eduard Colomé va prometre un govern “molt àgil i més proper”, donar respostes immediates i directes, intentant salvar una mica “el fre que implica la pròpia burocràcia”, a més de ser un govern “valent” i atrevir-se a fer canvis en coses que feia molt de temps que no es qüestionaven. Durant aquests quatre anys s’ha intentat apropar més el consistori als ciutadans, obrint portes per escoltar-los i donar-los més veu. S’han impulsat, per exemple, els consells de barris, s’ha donat veu al jovent i es pot intervenir directament en el ple. La introducció de la festa major d’estiu n’és un exemple: es va aprovar després d’una consulta. En el terreny econòmic també s’ha hagut de fer front a un ajuntament infrafinançat que, a més, ha patit la pèrdua dels ingressos provinents de l’IBI de les autopistes, entre altres dificultats. I la gran gestió d’aquest mandat: la pandèmia, el punt en què la majoria dels regidors que han estat a l’Ajuntament coincideixen a l’hora d’afirmar que ha estat la tasca més difícil de liderar. També s’han trobat altres dificultats, com l’onada de calor, el temporal Glòria, el sistema de recollida porta a porta, els talls de llum a la zona de Vallcanera i les Comes o en temes encara pendents de resoldre com el manteniment de l’Estany, el futur institut o la construcció de la rotonda de Mallorquines.
I és que no ha estat un mandat fàcil per a Eduard Colomé. Un mandat que, en paraules seves, ha estat “complicadíssim”, amb una pandèmia que ho ha canviat i aturat tot i que “ens ha obligat a adaptar-nos a gestionar una sèrie de crisis que ens ha posat a prova com a govern i que ens ha donat l’oportunitat d’ajudar la nostra gent en els moments més complicats que havíem imaginat”. Malgrat les dificultats, però, es mostra satisfet del compliment del programa electoral tot i que li queda l’espina de saber què hauria passat si haguessin estat quatre anys “normals”. Per això Colomé es presenta novament, amb la voluntat de seguir treballant per la cura de l’espai públic, la seguretat, la gestió de residus i, en educació, acabar de culminar la construcció del futur institut, a més de vetllar per la dinamització del municipi.
