Eleccions municipals 2023
El sorteig en què ningú vol ser l’elegit
La designació dels membres de les meses electorals es fa a partir d’un sorteig del qual gairebé tothom vol sortir indemne i estalviar-se l’experiència
No acudir al col·legi electoral de torn està penalitzat amb una multa i fins i tot pot ser castigat amb presó
Pocs sortejos concentren un consens tan majúscul com el que serveix per designar els membres de les meses electorals. Qui no ha entrecreuat algun cop els dits amb l’esperança de no ser l’elegit? En els dies previs a unes eleccions, hi ha fins i tot que evita respondre al timbre de casa o obrir la bústia, convençut que si fa l’orni se’n lliurarà. Mai res més lluny de la realitat, tret si es compleix algun dels requisits que permeten escapolir-se’n, com un canvi de residència o demostrar que la parella no es pot fer càrrec d’un menor de 14 anys. Formar part d’una mesa electoral és un dret i assistir-hi és una obligació ineludible. Si la persona afortunada no s’hi presenta s’inicia un expedient sancionador. Qui opti per ignorar l’ordre ha de saber que li pot caure una pena de presó de 3 mesos a 1 any o una multa de 6 a 24 mesos.
Potser aquest és el principal motiu que explica per què, malgrat que no sempre –o no per a tothom– és un plat de bon gust, la majoria de persones acaten aquesta particular imposició. David Roca, que és administratiu a l’Ajuntament de Breda, assegura que hi ha molts veïns que reben amb il·lusió la primera cita. Després, matisa, amb noves convocatòries, l’eufòria va baixant. D’aquest comportament natural en dona fe en Quim, un veí de Mataró que ha estat citat vuit cops: quatre autonòmiques, dues generals, unes municipals i el referèndum de l’OTAN. De totes aquestes, set de titular i només una de suplent, amb la poca fortuna que el titular no s’hi va presentar i s’hi va haver de quedar. En les dues últimes cites va presentar una instància de queixa al jutjat. “Mai vaig rebre cap resposta, però la veritat és que després de la darrera instància no m’han tornat a cridar”, precisa, tot assegurant que no li resta cap gana de tornar a ser elegit i que els diners que es reben al final de la jornada “ni de bon tros compensen el dia que hi dediques”.
La Sílvia és de Badalona i ha hagut de passar quatre cops per l’adreçador. Una cinquena li va tocar de suplent però no es va haver de quedar. “Va haver-hi un moment que semblava que em perseguien”, recorda ara. En una d’aquelles ocasions, el president es va adormir i una patrulla de la policia local el va haver d’anar a buscar. La votació es va iniciar a les 10 del matí i, per aquest incident, el col·legi electoral també va tancar seixanta minuts més tard que la resta. En una altra cita, quan vivia a Barcelona, feia dos mesos que la Sílvia havia donat a llum la seva filla. El marit li anava portant la nena perquè li pogués donar el pit. Sobre el dia, relata: “No se’m va poder fer més llarg.”
Els sortejos per designar el president i els dos vocals de cada mesa electoral els fan els ajuntaments. L’administració tria en quin número es fa el tall en la llista de candidats, que no poden ser analfabets –els presidents han d’acreditar estudis–. Després selecciona un altre número a l’atzar que indicarà el salt entre seleccionats. Si el consistori tria el 300 i el sistema informàtic designa el 150, les persones elegides seran les que a la llista ocupen el 300, el 450, el 600... i així successivament. Si es fes per ordre alfabètic a partir d’un únic sorteig, lleparien molts membres d’una mateixa família.
La llista d’anècdotes succeïdes al voltant d’una mesa electoral podria derivar en unes quantes enciclopèdies. Des de jovenets acabats d’estrenar en l’edat de votar que han vist com els avis els anaven atapeint de menjar, fins a persones que han desaparegut amb la jornada inacabada. A Badalona, un veí que es va creure amb el dret de deixar la mesa sola per anar a dinar va veure com la Guàrdia Urbana l’anava a buscar a casa seva. El pitjor d’aquell dia: va haver de retornar els 65 euros de les dietes. A Sant Adrià de Besòs, un home va suplicar que el president de la mesa tragués l’urna al carrer perquè pogués votar la seva dona, que anava de part i l’esperava en un cotxe. Els desitjos van ser ordres. Al president i a un dels dos vocals els va acompanyar un interventor. Al mateix municipi, els tres membres de la mesa van marxar a esmorzar plegats, adduint que quan es treballa es té aquest dret. S’hi van haver d’arremangar dos interventors. També és un clàssic que algú arribi borratxo a les vuit del matí o que la persona designada estigui una mica tocada de l’ala i s’hagi de forçar un recanvi.
Als que aquests dies hagin caigut en el desànim perquè ja saben que el 28-M estaran darrere una mesa també els cal saber que cobraran una dieta de 70 euros –si de la seva tasca es deriva qualsevol despesa, l’hauran de cobrir amb aquests diners– i que tenen dret a una reducció de cinc hores en la jornada laboral del dia següent. Es recomana a tothom que guardi documentació de cada convocatòria per si són cridats més de tres cops en deu anys, ja que una quarta citació els exonera d’anar-hi.
És millor no fer el murri per evitar ser a la mesa electoral
Què pot passar si no me’n dono per assabentat? Puc girar pàgina i dir que mai vaig arribar a veure l’avís, sobretot si no l’he rebut en mà? Són algunes de les preguntes que les persones que reuneixen les condicions per formar part d’una mesa electoral s’han pogut formular, sobretot si troben l’avís a la bústia i s’han de traslladar a un punt oficial a recollir la notificació. Malgrat que hi ha la possibilitat que l’avís arribi a una bústia que no s’obre en molts dies i que, per tant, l’afectat no sigui conscient que en el sorteig ha sortit el seu nom, aquesta no és una excusa per absentar-se el dia dels comicis. La llista amb tots els noms i cognoms es publica habitualment al BOE i això és suficient per justificar que tothom pot disposar de la informació necessària. La Núria, que ha format part d’una junta electoral de zona, assegura que s’ha trobat excuses de tots els colors: des d’un capellà que havia de fer comunions fins a una noia que marxava interna a un monestir budista. David Roca, que és administratiu a l’Ajuntament de Breda, diu que en els darrers anys s’ha notat un canvi i s’ha ampliat la llista d’arguments que permeten deslliurar-se’n. “A una noia li van acceptar l’al·legació que s’havia de fer càrrec d’un bar i estava sola. També a les embarassades, a qui cuida gent gran, i fins i tot he vist esmenes acceptades pel fet de tenir un bitllet d’avió comprat”, resumeix.
