anàlisi
Els nous independentismes
Hi ha força evidència del creixement de l'independentisme, però les seves conseqüències electorals no són tan clares. Per entendre què pot passar i per què, cal disseccionar aquest creixement, que inclou, si més no, dos fluxos ben diferenciats per origen, contingut i segurament també per destinació. En primer lloc emergeix un espai que es reclama ideològic i que, a la pràctica, està encapçalat per sectors de centre i centredreta. Articula el seu discurs sobre la immediatesa de la independència (la famosa declaració unilateral) i una combinació de greuges econòmics i elements identitaris tradicionals. Prové en part d'ERC, però també de la radicalització de sectors fins ara vinculats a CiU. Mentre que aquest espai sembla haver-se allunyat irremeiablement d'ERC, està per veure si CiU serà capaç de retenir, a mitjà termini, les seves bases més radicalitzades. De moment, en aquestes eleccions sembla que l'efecte del cavall guanyador podria blindar l'electorat de la federació.
L'altre flux correspon a sectors d'esquerres i centreesquerra tradicionalment federalistes i que ara basculen cap al sobiranisme, provinents de l'entorn de l'anomenat sector catalanista del PSC i d'ICV. És més incipient, però ja és clarament identificable en alguns noms destacats. Tenen una aproximació més cauta, però cada cop més explícita, a la qüestió de la independència, sobretot arran de la frustració de tota esperança federalista pel desenllaç del procés estatutari. El dret a decidir, el respecte a la voluntat democràtica i la necessitat estratègica de disposar d'estructures d'estat són els elements nuclears del seu discurs. L'abast real d'aquest corrent, i la seua translació electoral són encara una incògnita. I, tot i que ERC seria la destinació natural d'aquest nou espai, de moment sembla tenir dificultats per atreure'l, per diverses raons. Resta per saber si aquest espai es consolidarà i si, al final, Esquerra serà capaç d'articular-lo.