Tercer intent per a l’alcalde Bote
Els socialistes, que són històricament la primera força, a excepció del 2011, lluiten per assolir una majoria que se’ls va resistir fa quatre anys
El malestar per les ocupacions i la seguretat pot afavorir el retorn a la dreta i la ultradreta
Diuen que la tercera és la bona. I aquest és l’escenari somiat per l’alcalde socialista de Mataró, David Bote, que es torna a presentar amb un objectiu clar: aconseguir la majoria absoluta que se li va resistir ara fa quatre anys. Aleshores el PSC va quedar a només un regidor –en va treure 13 dels 27 que formen el ple– i es va afanyar a signar un pacte amb els dos regidors d’En Comú Podem, amb els quals ha mantingut una còmoda governança.
Els socialistes surten com a clars favorits en aquesta cursa electoral, amb uns resultats que històricament els són favorables a la capital del Maresme, on només van perdre les eleccions el 2011, quan va quedar a mans de l’alcalde de CiU, Joan Mora. El PSC no s’ho ha pensat ni un segon per apostar pel seu home, David Bote, que va sortir reforçat d’unes primàries sense cap contrincant i amb una popularitat que ningú li qüestiona després de vuit anys liderant la ciutat. Bote va aterrar en la política el 2015, sense cap experiència, però dos mandats després ha guanyat en confiança i n’ha sabut treure rèdit, en especial al carrer. En els últims comicis els socialistes van acaparar bona part del vot no independentista, en plena ressaca del procés sobiranista i satisfets dels resultats aposten ara per una llista continuista, de la qual cauen dos noms importants, com són els regidors Juan Carlos Jerez i Marisa Merchán.
El PSC de Bote vol frenar les aspiracions d’ERC, el primer partit de l’oposició. Els republicans van sorprendre amb els seus millors resultats, que el 2019 van fer que passessin de dos a vuit regidors, i ara es presenten convençuts que poden ser l’alternativa. S’haurà de veure si el seu nou candidat, Pim Camprubí, que substitueix el veterà Francesc Teixidó, convenç l’electorat i pot capitanejar el vot independentista que també es disputen altres formacions, com ara Junts per Catalunya, la CUP i la incorporació de la nova plataforma Mataró ens Mou.
El cap de llista de Junts, Alfons Canela, repeteix aquest cop amb l’experiència d’haver-se bregat a l’oposició. S’haurà de veure si pot frenar les aspiracions de l’exregidor convergent, Quim Fernàndez, que retorna per liderar Mataró es Mou, on s’incorpora el PDeCAT i altres formacions. La número tres de la llista és l’exregidora de Volem Mataró, Montse Morón, que el 2015 sorprenia pels bons resultats al barri de Cerdanyola. Els anticapitalistes estrenen candidat, Carlos García, que ja anava a l’anteriors llista però que assumeix el repte de retornar a la sala de plens, d’on van quedar fora fa quatre anys després d’entrar-hi el 2007. El candidat d’En Comú Podem, Sergi Morales, es torna a presentar al costat de la regidora Sarai Marai, mirant de treure rèdit dels quatre anys al govern liderant polítiques socials, en l’àmbit d’ocupació i habitatge.
Si el PSC torna a acaparar la majoria de vots, la resta de forces saben que no ho tindran fàcil per aconseguir representació i superar el 5% dels vots, el llindar que necessiten per obtenir regidors. I això en uns comicis en què les enquestes auguren una participació més baixa que el 2019, quan van votar un 63,56% dels electors. Una de les incògnites per aconseguir aquesta majoria folgada que anhelen els socialistes és la força que puguin tenir els partits del bloc de la dreta, quatre formacions es presenten per disputar-se aquest nínxol de vots. Per un costat, cal veure si el PP pot tornar i, sobretot, si ho fa la ultradreta, ara en mans de Vox. Per la seva part, Ciutadans farà tot el possible per no perdre una representació que la candidata, Cristina Sancho, manté des del 2015, tot i la caiguda lliure del partit taronja en l’àmbit estatal. Al bloc de les dretes se suma Valents, la formació fundada per Manel Valls.
Aquest flanc dretà carrega contra la gestió del govern, però sobretot pels posa el dit a la nafra pels problemes de seguretat i el fenomen creixent de les ocupacions que ha crispat als veïns. El mateix alcalde Bote ha reconegut que aquesta és la màxima preocupació i s’ha erigit per liderar, al costat d’advocats i alcaldes, canvis legislatius que permetin que les comunitats de propietaris també puguin denunciar les ocupacions i que s’agilitzin els desnonaments quan els pisos ocupats estan en mans de les màfies; una problemàtica generalitzada dins l’àrea metropolitana, on la manca d’habitatge social s’ha convertit en una emergència i els desnonaments estan a l’ordre del dia en un context econòmic i social agreujat per la pandèmia. Els problemes de seguretat s’han relacionat amb el les ocupacions enmig d’un conflicte laboral amb la policia local i un govern desbordat que un cop més reclamava més agents dels Mossos d’Esquadra per garantir la convivència i l’ordre als barris. Tot i això, l’obsessió per lluitar contra l’ocupació ha generat no pas poques crítiques en un aspecte social cap a l’alcalde en entendre que l’actitud de Bote ha tingut tints de viratge cap a la dreta i que això el pot castigar electoralment.
El balanç de mandat ha estat qüestionat per aspectes com ara la mobilitat i la neteja. A l’inici de mandat els grups polítics van aprovar la nova concessió a l’empresa de neteja i recollida de la brossa. Mentre que el govern està satisfet dels resultats, a l’oposició contraataquen perquè la ciutat està massa bruta i volen més duresa per posar fi a l’incivisme. La implantació del carril bici, però, és el que més s’ha qüestionat pel poc volum de ciclistes i les retencions que ocasiona en alguns punts de la ciutat.
El mandat deixa morta i enterrada la construcció dE’l Corte Inglés al centre de la ciutat. Els grans magatzems, que havien de ser el revulsiu per al comerç local, no es faran després d’una dècada de litigis, primer per com es va fer el desmuntatge de la fàbrica de can Fàbregas, allà on es va deixar buit el solar, i pel planejament urbanístic previst. La incògnita és saber què passarà amb els 10.000 metres quadrats propietat de l’operador comercial, que continua reclamant a l’Ajuntament els 1,5 milions d’euros que va pagar el 2012 pel permís d’obres. En l’àmbit comercial, tampoc s’ha materialitzat l’ampliació del centre comercial Mataró Parc, que abans de la pandèmia es donava per fet. A pocs mesos de les eleccions s’han hagut d’aturar les obres del Parc d’Economia Circular, on s’han localitzat els esquelets de l’època visigoda que deixen en suspens el projecte. En un mandat marcat per la pandèmia s’han fet poques inauguracions, com arala del nou mirador al braç de l’espigó del port. El govern que surti el 28-M estrenarà la nova rotonda per accedir al pas del Cargol i la urbanització del carrer Sant Josep, en ple centre comercial.