Prohibit equivocar-se

Minut zero. Diuen els futbolistes que quan hi ha un gran partit, d’aquells en què es decideixen títols i competicions, els nervis són presents durant els dies, les hores i els minuts previs, però quan la pilota comença a córrer s’obliden de tot i se centren en el joc, a atacar, a marcar a porteria contrària i evitar que els facin cap gol. Això és més o menys el que passa amb esdeveniments polítics de primera magnitud com la campanya electoral que ha començat a rodar aquesta nit passada i que ha de decidir qui ocuparà l’alcaldia de Barcelona durant els propers quatre anys.

S’han acabat els nervis de decidir noms i eslògans, ja és tard per determinar quina estratègia política cal seguir. Ara és un esprint de quinze dies fins a la meta final en què el més important és no equivocar-se, no cometre errors, perquè qui comet errors en una cursa tan ajustada, quan s’aixeca després de caure ja no és a temps de recuperar el terreny perdut.

I això és el que passa en la cursa electoral per Barcelona, en què el que habitualment ha estat un duel a dos s’ha convertit en una competició a quatre, i com en els partits on hi ha molta igualtat, són els detalls en forma d’error propi els que poden acabar decantant la balança en favor del contrincant. Traslladat això a la política, vol dir que des d’avui i fins al dia 28 de maig queda prohibit equivocar-se, queda prohibit regalar arguments als indecisos perquè en comptes de votar-te a tu votin el rival polític.

L’esperit de fer-ho bé i no equivocar-se és el que totes i cada una de les candidatures van invocar ahir al vespre en els respectius actes d’obertura de campanya. Són actes en què es poden treure poques conclusions, però que també ensenyen algunes coses. Per exemple, la candidatura d’Ada Colau va triar la recentment recuperada Paloma per tornar a convertir la campanya en una festa ciutadana, una onada de bon rotllo que busca celebrar la nova ciutat que els comuns ja estan començant a construir, en contraposició al discurs de mal rotllo que professen els detractors de la ciutat que ambiciona Ada Colau.

De tall més clàssic, però amb un punt de risc, va ser l’opció socialista fent un acte al pavelló esportiu del Carmel. Visita a un barri popular per començar, un pavelló com a referent clàssic dels espais de mítings, amb risc de no omplir, i l’acompanyament per a Jaume Collboni d’una ministra, María Jesús Montero, i el primer secretari, Salvador Illa. També va tenir un tall clàssic l’opció triada per la candidatura d’Ernest Maragall, que va anar a El Born Centre de Cultura i Memòria. En l’elecció hi ha una picada d’ullet a l’independentisme més resistent, ja que en aquest centre d’interpretació s’hi troben restes del setge de l’any 1714.

Al seu torn, la candidatura de Xavier Trias va arrencar enllaçant el seu eslògan, que parla de fer bé les coses, amb una cosa que es va fer prou bé durant el seu mandat: el mercat dels Encants a la plaça de les Glòries. És en aquest singular espai inaugurat el 2013 on Trias va començar a demanar el vot.

També hi va haver missatge subliminar en l’elecció per part de la CUP de la marquesina de Via Júlia, a prop de la plaça de la República, a Nou Barris, que encara que faci referència a un altre tipus de república va servir a Basha Changue per reivindicar que són els únics que mantenen en primer pla el missatge sobiranista. Amb la campanya llançada, els equips dels candidats creuen ara els dits per evitar que hi hagi incidents com el que va protagonitzar fa pocs dies Xavier Trias, en referir-se al sou dels barcelonins esmentant la quantitat de 3.000 euros, o quan va desvincular els vehicles del canvi climàtic. Són errors que desdibuixen la figura d’un Trias que vol contraposar la seva solvència i capacitat de lideratge, el seu “fer-ho bé”, a la tan criticada gestió de l’alcaldessa, Ada Colau.

La campanya és també el moment per valorar si els comportaments dels partits durant aquest mandat han estat els adequats o han estat erronis, en consideració dels votants. En aquest sentit, serà el moment de comprovar si l’estratègia d’ERC, de fer costat als grans temes del govern Colau-Collboni, passa factura, o si també ha estat un error que el candidat socialista hagi abandonat el govern, quatre mesos abans, desentenent-se’n per motius simplement electorals, o si també va ser un error al seu dia que Ada Colau acceptés com aigua regalada els vots de Manuel Valls per renovar com a alcaldessa relegant Ernest Maragall.

Ara només queda esperar a un fet que mai és erroni, perquè l’única veritat és la que expressen els ciutadans: el resultat de les urnes del proper 28 de maig. Com més nítid, com menys error doni la lectura que en faran després les respectives forces polítiques, millor per a la ciutat.