Comença la cursa a les alcaldies i l’examen per a les espanyoles

Les alcaldies

Per a les municipals a Catalunya una de les batalles més cruentes que es viuran es produirpa a la capital catalana. I en serà el focus mediàtic, sense dubte, amb l’alcaldessa Ada Colau intentant repetir per tercera vegada l’alcaldia,i tenint a frec el seu darrer soci del PSC, Jaume Collboni, però també a Xavier Trias, l’alcaldable que no acontenta tots els sectors de Junts després d’un acord amb PDeCAT, i el que va ser el darrer candidat més votat a les municipals del 2019, Ernest Maragall. Tot fa pensar que els marges seran estrets i tot es resoldrà als pactes. Colau defensa un altre pacte d’esquerres com el que li va donar la darrera alcaldia –amb el suport de Manuel Valls– i que va deixar fora els republicans, precisament l’única formació que no ho ha descartat. Collboni ha jugat la carta de no mullar-se fins ara, ni tampoc descartar l’aliança que obertament ha manifestat Trias, que també ha estès la mà a ERC. I Maragall no vol tornar-se a quedar a les portes de ’alcaldia també s’ha obert als seus tres principals rivals.

A Girona s’obre l’era postMadrenas i provarà la força de Junts amb l’exconsellera Gemma Geis per revalidar l’alcaldia després del sisme intern que va acabar amb la renúncia de la candidata escollida per primàries, Assumpció Puig. Després d’un mandat de pacte de Junts amb ERC i govern en minoria es torna a visualitzar que seran necessaris els acords. Quim Ayats repeteix per als republicans, que volen seguir incrementant regidors i és una incògnita saber si podran repetir de nou l’acord PSC i Guanyem i ERC també repeteixen candidats amb Sílvia Paneque i Lluc Salellas, ambdós van obtenir sis regidors, i també podrien tenir la clau de la governabilitat.

Dos dels objectius del PSC per a les municipals, són les altres dues capitals demarcació, Tarragona i Lleida, que van perdre el 2019. A la primera ho fan havent incorporat l’excandidat de Cs Rubén Viñuales susbtituint a l’històric Josep Fèlix Ballesteros, i amb l’objectiu de desbancar el republicà Pau Ricomà, alcalde amb els suports de Junts i la CUP aquest mandat i que no repeteixen candidats. A Lleida es preveu un nou duel entre socialistes i republicans, o el que és el mateix, entre Fèlix Larrosa i Miquel Pueyo, que és ara alcalde i va configurar govern amb Junts i el Comú de Lleida, tot i acabar en minoria i només amb el suport d’una part de Junts. Aquest mandat convuls al consistori també pot tenir una traducció a les urnes en les que el candidat de Junts Impulsem Lleida, Toni Postius, espera ser el tercer actor protagonista.

Altres incògnites

Deixant de banda dinàmiques, simpaties, filies i fòbies pròpies de l’àmbit local, hi ha altres incògnites interessants en aquestes municipals n’hi ha moltes, com ara veure si a Terrassa una partit local com Tot per Terrassa liderat per l’exsocialista Jordi Ballart és capaç de repetir l’alcaldia; veure quin és l’impacte de la marxa d’alcaldes històrics com el socialista Josep Mayoral després de quatre majories absolutes; l’entrada del diputat republicà al Congrés, Gabriel Rufián, a la cursa de Santa Coloma de Gramenet i, de retruc, com es resol la batalla més cruenta que s’espera a l’àrea metropolitana entre PSC i ERC.

També servirà per comprovar la força real de la candidatura de la plataforma Ara Pacte Local promoguda pel PDeCAT després de la trencadissa amb Junts. Uns resultats que poden ser tot una prova de foc per copsar el seu recorregut i supervivència a Madrid després de les properes eleccions espanyoles.

Horitzó en les catalanes

En clau catalana, tot i que les eleccions s’han de fer el 2025, també seran un examen a la força del govern ara en minoria de Pere Aragonès, però també dels seus antics socis, de Junts, amb qui competeixen per l’espai hegemònic de l’independentista. Aquests també estan immersos en una pugna interna entre els sector més pragmàtics, que representaria la candidatura de Trias, i els que aposten per una via més unilateral.