L’alcalde “legítim” i les ucronies

De vegades les afirmacions més reveladores d’un míting electoral no són els parlaments dels caps de cartell o dels candidats que van més amunt de la llista, sinó que les pronuncien els seus teloners, com és el cas d’ahir a la plaça de la Virreina en el primer acte de campanya de Trias per Barcelona. La consellera municipal a Gràcia i número 12 de la candidatura, Carme Lleó, va parlar de Xavier Trias com de “l’alcalde legítim”, entroncant amb tot un imaginari polític que reverbera la campanya malferida de l’exalcalde a causa de les clavegueres de l’Estat i l’enllaça amb el govern de Carles Puigdemont i el Primer d’Octubre. Preguntar-se què hauria passat en aquelles eleccions sense la guerra bruta forma part del terreny de les ucronies.

Després, sí, van venir els missatges de campanya enllaunats per ser convertits en titulars l’endemà, com la resposta a l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (el CEO espanyol), que situa Trias per darrere d’Ada Colau i Jaume Collboni: “El CIS fa política, a veure si ho entenem, no fan enquestes, fan política, no us el cregueu: guanyarem.”

També va ser significativa l’observació de Trias sobre la configuració de la llista, que explica el perquè del primer dia de campanya a Gràcia. Alguna cosa revela sobre el sacseig que ha patit l’espai postconvergent si fa anys la majoria de noms de la candidatura pertanyien al districte de Sarrià-Sant Gervasi i actualment els que predominen són els de Gràcia. Tant l’exconseller Ramon Tremosa, que el 14-F trobàvem de cap de llista de Junts per la demarcació de Lleida i ara figura al número 10 de Trias per Barcelona, com l’exconsellera Victòria Alsina, número 4, van reivindicar els seus vincles graciencs.

Alsina va inaugurar la secció Atacs a l’alcaldessa, que presumiblement serà fixa a tots els mítings, amb frases com “falta menys per fer fora la Colau i poder fer que Barcelona torni a ser una ciutat capdavantera al món” i acusant-la de governar amb “dogmatisme, sectarisme ideològic, sense parlar amb la gent al mateix temps que es posava la paraula participació a la boca”. De fet, Alsina va arrencar els primers aplaudiments fervorosos quan va afirmar que cal que Barcelona torni a exercir de capital del país.

Trias va explicar que va néixer al Consell de Cent –el carrer– i va constatar que, amb la pacificació del trànsit, als propietaris els ha tocat la loteria, però als qui no són propietaris els apujaran el lloguer. En aquest sentit, va blasmar les superilles de Colau i va apostar per grans transformacions com el cobriment de la ronda de Dalt “i fer que Collserola entri a la ciutat”, connectar la Zona Franca i la Marina del Prat Vermell amb Colom i el Paral·lel, fer que la Sagrera i l’estació de França es converteixin en un autèntic eix verd o transformar la Gran Via a imatge i semblança de l’avinguda de la Diagonal entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia. “No puc entendre no acabar la carretera de les Aigües, que abraça districtes més rics i més pobres; és la carretera democràtica d’aquesta ciutat”, va resoldre.

Sovint més interessant, per menys previsible, que el frontispici dels mítings és l’última fila. Entre el públic a peu dret al darrere hi havia la presència discreta de l’exsecretari general de Junts i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez. A primera fila, hi havia diverses gradacions d’independentistes disposats com un Pantone. A part d’Alsina i Tremosa, hi havia dues exvicepresidentes del govern, Joana Ortega, del Partit Demòcrata –número 6–, i Neus Munté –número 2–, que va ser substituïda com a consellera de la Presidència per l’actual secretari general del partit, Jordi Turull, al govern de Puigdemont. És inevitable preguntar-se com hauria estat aquesta campanya i quin hauria estat el resultat electoral amb qui havia de ser la candidata, Elsa Artadi, però això també quedarà en el terreny de les ucronies.