Dos dels històrics
Hi ha municipis on es tornen a presentar alcaldes amb un munt d’anys de mandat a les esquenes “il·lusionats” com el primer dia i “amb feina pendent”
N’hi ha que, després de 40 anys, creuen que ha arribat el moment de plegar i deixar pas a noves generacions
Molts han dedicat part de la jubilació a la política activa
Hi ha municipis amb alcaldes que fa un munt d’anys que manen i han decidit que es tornaran a presentar a les eleccions o han dit que ja ha arribat l’hora de posar punt final a la seva carrera política. Són els històrics que, per antiguitat i rellevància, s’han guanyat la confiança dels veïns al llarg de tots aquests anys. Fins a mitja dotzena d’alcaldes socialistes no concorreran a aquestes municipals i abandonaran el “cinturó roig” que integren diferents municipis de l’àrea metropolitana governats pel PSC. No repetiran Josep Mayoral (Granollers), Josep Perpinyà (Sant Just Desvern), Antoni Poveda (Sant Joan Despí), Miguel Delgado (Castellet i la Gornal), Enric Llorca (Sant Andreu de la Barca) i Josep Monràs (Mollet del Vallès). L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, és l’única dirigent de les capitals catalanes que plega. Ho intentaran de nou l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Miquel Pueyo a Lleida i Pau Ricomà a Tarragona, que ja ha dit que és el darrer cop que es presenta.
Un dels alcaldes més longeus i el més veterà al Tarragonès, Jaume Casas (JxCat), s’acomiada després de 40 anys governant a la Riera de Gaià, on és alcalde des del 1983. Hi va entrar quan, amb un grup de companys del moviment associatiu, es van “engrescar a treballar pel poble”, sota les sigles de CiU. “Tenies al cap molts projectes i la gent t’animava a presentar-t’hi i a les urnes et demostraven que estaven contents”, explica l’alcalde, que va mantenir nou mandats amb majoria absoluta i a qui, els darrers quatre anys, li va faltar uns vots per governar folgadament i va pactar amb l’únic regidor del PSC. El municipi, ubicat entre el mar i la muntanya, ha crescut en aquestes quatre dècades amb un miler d’habitants (són 1.700) mantenint, segons l’alcalde, “l’essència” del poble. Als 68 anys, plega satisfet de la dedicació. “Som alcaldes 24 hores al dia i 365 dies a l’any, i la gent sap on trobar-te”, diu valorant la feina dels qui governen en municipis petits i que, en el seu cas, va compaginar darrere el taulell de la carnisseria. Ara que fa un any s’ha pogut jubilar i que estarà allunyat de les tasques municipals, vol tenir més temps per dedicar-se a la família. “No vaig poder gaudir dels fills perquè t’enduies els problemes a casa. Ara, tinc quatre nets i un en camí i moltes ganes de fer d’avi”, explica Casas, que no vol deixar de fer de pagès en el temps lliure. Per trobar relleu no ha anat gaire lluny i el nou candidat de Tots per la Riera (JxCat) és seu fill Joan, que les passades eleccions ja l’acompanyava entre els primers llocs en la llista. “Els joves venen molt preparats, amb maneres de fer diferents i domini de la tecnologia” assegura l’alcalde que, quan se li pregunta, confessa que ha donat un parell de consells al fill per si surt escollit: “L’honradesa i tenir els números molt clars.” Pensant en ell, també ho té clar: “Em toca descansar i deixar que els meus em manin.”
D’una altra pasta
Al peu del canó de la política local es mantenen alcaldes escollits des dels primers ajuntaments democràtics. “En quedem dos”, diu orgullós l’alcalde de Fogars de la Selva, Josep Vilà, que amb el seu homòleg de Torroella de Fluvià, Pere Moradell, tenen l’honor de ser els únics que s’han mantingut en el càrrec durant 44 anys. Vilà manté que a l’edat de 71 anys es presenta amb la mateixa “il·lusió” que el va portar a impulsar amb un grup de veïns l’agrupació d’electors amb el nom d’Independents per Fogars que ha governat al poble tots aquests anys. “Sortíem d’una dictadura franquista i teníem ganes de fer canviar les coses”, explica davant l’amenaça que el petit poble, aleshores de 250 habitants, fos agregat als municipis veïns. Vilà reconeix que té el suport dels joves que s’han integrat en el grup d’electors “per fer poble” i allunyats dels “temptejos” que els han fet partits polítics. “Tenim feina per fer i estem bé perquè així ningú no et condiciona”, diu Vilà, que ha compaginat l’alcaldia amb fer de pagès. Explica que, cada matí, té una visita obligada a l’hort.