Nosaltres pensem que després de dotze anys de govern de Junts per Catalunya, fonamentalment, que és qui ha liderat els governs, hi ha una sensació molt generalitzada a la ciutat que es necessita un canvi. I també pensem que no havia estat mai tan necessari com possible un canvi. La ciutat, en termes de gestió del dia a dia, la ciutadania, està molt queixosa. I no parlo estrictament de la neteja sinó que parlo d’una ciutat desendreçada, en els parcs i jardins, en el mobiliari urbà. [...] I també pensem que Girona ha perdut aquesta ambició dels grans projectes de transformació i que, de fet, no som capaços d’identificar quin gran projecte tenia Marta Madrenas per a la ciutat, quina gran transformació pensava per a Girona. No hi veiem res. Veiem que no hi ha hagut projecte de ciutat i que hi ha hagut moltes promeses incomplertes: la Casa de les Matemàtiques, la segona comissaria [de policia] de Santa Eugènia, sense acabar, la central del Molí...

El creixement ens vindrà dels ciutadans i ciutadanes que estimen aquesta ciutat i que volen que torni a brillar i a recuperar el lideratge. Se’ns reconeix que hem estat presents en el dia a dia de la ciutat, en els actes més populars, en els actes més de l’agenda institucional i que hem tingut aquesta constància i aquest treball constant i humil del dia a dia. No es pot dir el mateix d’altres forces polítiques. M’he trobat en molts actes, més de caire popular, essent l’única representant de l’Ajuntament. El creixement ens vindrà de la ciutadania que estima Girona, que només pensa en Girona, que té ganes que recuperem el lideratge. Molta gent em diu: “Que la ciutat torni a brillar.”

El nostre programa gira al voltant de dos grans eixos. Primer, recuperar una atenció i una cura per l’espai públic, pel dia a dia. Aquí també parlem molt de recuperar índexs de seguretat i bona convivència a la ciutat. Per tant, gestió de l’espai públic, cura, neteja, manteniment, seguretat i convivència com a primera qüestió i prioritària, i després hi ha dos o tres grans projectes de transformació de la ciutat, que no se circumscriu evidentment a aquests quatre anys [...]. Per un costat, el centre més gran per a una ciutat que ha crescut. N’hem parlat bastant: el Barri Vell ha quedat enclaustrat, en paraules de José Antonio Donaire [doctor en geografia i professor de turisme de la Universitat de Girona] i l’hem de desenclaustrar. I a part de buscar nous atractius a la ciutat, com la Devesa, el Polvorí, el castell de Montjuïc, la volta catalana del barri de Sant Narcís, per posar alguns exemples. Tenim una interrupció, una fragmentació a la plaça Catalunya des del nostre punt de vista. I el visitant que arriba al final de la Rambla no té tendència a continuar per la plaça Catalunya cap als eixos comercials. I vist des de l’altre extrem, quan un visitant arriba a l’estació de tren o a l’estació d’autobusos, es troba amb una plaça Espanya sense reformar, amb una entrada no natural pel carrer Bisbe Lorenzana cap als eixos comercials i cap al Barri Vell. Per tant, treballar en la plaça Catalunya, treballar en la plaça Espanya i el garatge Forné com a seu del nou espai d’art contemporani, com a porta d’entrada a la ciutat, és fonamental. Porta d’entrada i ampliació del centre per a una ciutat que ha crescut.

Sí, absolutament, és el que s’ha de decidir el 28 de maig. Una Girona de continuïtat, com va dir en Marc [Lamuà] i jo mateixa en un fil de Twitter, o la d’aquests discursos carregats de ràbia.

No, no és l’estil. I a més a més, ho dic molt convençuda. Jo és la tercera campanya que faig, m’he confrontat amb persones que pensen molt diferent i hem discrepat molt, però ho hem fet amb educació, però mai cridant d’aquesta manera. A mi em va sorprendre molt, sincerament, que a 20 dies de la campanya, quan aquesta candidata nova de Junts havia estat desapareguda, no havia vingut ni tan sols als debats, de cop i volta aparegués amb aquest discurs de fressa, soroll i crits [...]. Nosaltres volem tenir un ajuntament obert a tothom, pensi com pensi, independentista o no. La gent que em coneix sap que soc perfectament capaç d’entendre’m, de parlar amb persones que pensen molt diferent, amb persones que sé que no em votaran, però molt capaç de teixir consensos a favor de la ciutat, i així ho vam demostrar el 2016 i el 2017 [pacte Junts-PSC a l’Ajuntament, fins a l’aplicació de l’article 155 per part del govern de l’Estat].

Aquest escenari no me’l plantejo perquè estem tan convençuts que guanyarem les eleccions a Girona que estem molt il·lusionats, centrats a guanyar-les, ni que sigui per un vot, i poder liderar aquest canvi a Girona. I no em plantejo cap altre escenari que aquest. Aquí concentro totes les meves forces i coneixement. I no ara, sinó que tinc la sensació que en aquesta campanya aporto tot el llegat de molts anys de treballar. I em fa la sensació que la feina està feta en el sentit que he estat treballant aquests quatre anys molt intensament, conec la ciutat carrer a carrer [...].

El que sí que afavoreix i el que sí que notem és que les persones estan ara molt centrades a escoltar propostes de Girona i per millorar Girona. Això ho hem notat moltíssim, i això fa que sigui una campanya més propositiva, que puguem presentar realment propostes sobre Girona. En altres campanyes no havia estat així, i en això crec que hi guanyem tots, que es pugui parlar estrictament de Girona. [...]

Sí, segur, i és el que passarà. Tinc el màxim respecte per l’Anna i per en Quim. I sempre que he requerit la seva ajuda, l’he tingut. I, per tant, no tinc res a dir. El màxim respecte. Però dues qüestions: els projectes liderats per Quim Nadal i Anna Pagans estaven plens d’altres regidors. El seu lideratge va ser important, però al darrere hi havia moltes persones per construir un projecte i moltes d’elles donen suport al projecte que encapçalo.

La majoria d’exregidors i exregidores continuen formant part del projecte socialista i els vull agrair enormement aquest compromís. I sense treure mèrits vull recordar que hi ha moltes altres persones que continuen construint un projecte. I l’altra cosa que em sobta és que forces polítiques, com per exemple la CUP-Guanyem, que havien estat extremadament crítiques en la gestió dels aparcaments i la gestió de l’aigua apuntant a governs d’Anna Pagans, ara incorporin Anna Pagans, però això ho han d’explicar ells i no jo, però sí que em va sobtar.

Vull dir que ara quan vam estar discutint el nou conveni amb el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona [sobre l’ús compartit de l’estació de tractament d’aigua potable de Montfullà], es tornava a dir que aquest conveni era de l’any 2008, és a dir, de l’època Pagans, i es fa una crítica molt àcida i, fins i tot, creuant línies i posant l’ombra de sospita sobre una gestió que no s’ha demostrat i que jo defenso. Però sobta que aquests partits vulguin incorporar, en canvi, qui ho ha liderat [Pagans]. Però això no parla d’Anna Pagans, parla de Guanyem.

[L’any 2019] Marta Madrenas va governar amb nou regidors [de 27]. Quan parlem de municipals, no necessàriament se n’han de sumar catorze, tot i que crec que s’hauria de formar un govern fort, això és així. En municipals, s’imposa la llista més votada i, per això, hem insistit molt i pensem que serem la llista més votada i això ens permetrà governar. I a partir d’aquí, intentarem ampliar consensos. Però en municipals aquesta és la qüestió: s’imposa el que té més vots.

Sí.

No, la gent el que em reconeix pel carrer és la meva presència continuada aquests quatre anys. Això és el que em reconeixen. També a partir del febrer del 2021, també [somriu]. Però, és clar, hi ha una nova candidata que apareix 20 dies abans de les eleccions, que no s’ha dignat a anar als debats de barri, a banda dels que hi ha estrictament aquests 15 dies [en plena campanya electoral]. N’hi ha hagut a Santa Eugènia, de sectorials com de turisme, i no ha aparegut. Això per mi és absolutament incomprensible. Hi ha candidats que durant tres anys i mig no apareixen enlloc i s’activen el Nadal abans de les eleccions i canvien de vestimenta per semblar menys radicals... Crec que el meu comportament ha estat sempre el mateix, de proximitat, d’estar al carrer els quatre anys i això, malgrat el que puguin dir la resta de forces, és una característica que em reconeix la majoria de la ciutadania de Girona.

Perquè necessitem vuit regidors [riu].

La nostra candidatura s’ha de veure en tot el seu conjunt, més enllà dels llocs. El que vam fer en la candidatura –i ara parlaré d’en Josep– va ser primer marcar quins eixos prioritaris havíem de marcar: educació i cultura, drets de la ciutadania o drets socials, promoció econòmica, comerç i turisme, seguretat i convivència i esport, no només com a pràctica esportiva de base sinó com a dinamització de la societat. En tots aquests eixos, trobareu homes i dones que tenen una llarga experiència en l’àmbit, que han excel·lit i que, a més a més, tenen molt clar el que s’ha de fer a Girona. La Cristina Cots, en l’àmbit de promoció econòmica; l’Àngel Martínez, en l’àmbit d’esports; en Josep Paluzié, en seguretat i convivència; en Pere Parramon, en cultura i educació. En Paluzié és el número 8 perquè estem molt segurs que guanyarem.

Entrarà, entrarà. Sincerament, no ens vam plantejar més que dir quins són els eixos prioritaris i anem a buscar aquestes persones, a qui agraeixo la confiança i la generositat d’incorporar-se. I m’ha quedat un tema pendent, que és la transició ecològica, amb la Carla Aguilera. Un dels grans reptes que tenim, no només a Girona sinó en l’àmbit global, és el canvi climàtic. Malgrat que Girona té un sistema fluvial i d’anella verda molt propici per poder treballar aquestes transicions entre l’espai natural i l’espai urbà, des dels seus rius cap a l’espai urbà, des de l’anella verda cap a l’espai urbà, lamentablement no s’ha fet pràcticament res. En transició energètica, ara veiem anuncis al diari avui o ahir [instal·lació de plaques solars a l’escola de Vila-roja, el dia 9]. En qualsevol cas, no tenim ni un sol equipament públic autosuficient. En el tema de la gestió de residus, Campdorà continua en obres, i en el tema d’aigua, no tenim ni cent metres de doble canalització d’aigua regenerada i aigua potable. No s’ha fet res en aquests àmbits i un dels nostres projectes –i per això incorporem l’Olga Felip– és recuperar el projecte Quatre rius i una séquia.

Hi ha el projecte executiu fet. Vam introduir en l’última negociació amb el govern 300.000 euros per començar a desenvolupar aquest projecte i 100.000 euros en el projecte de la Vora [aprovat en el ple del 22 de març]. Aquí tenim la Carla Aguilera [número 7 de la llista], que, juntament amb l’Olga Felip, s’encarregarà d’adaptar la nostra ciutat als efectes negatius del canvi climàtic.

Hi ha una altra idea. També te la comento. Des del nostre punt de vista. En els diferents barris de Girona s’havia treballat molt als anys 80 i 90 [del segle XX] la cohesió dins el barri cap al centre a través d’equipaments públics de qualitat; és a dir, tots els barris tenien un centre cívic, una biblioteca o un punt de lectura, un equipament esportiu i un espai públic de qualitat. Fontajau, que és on estem, és un barri que exemplifica molt bé la cohesió entre el barri Germans Sàbat-Taialà, que era primer i un barri de barraquisme i de cases humils, de classe treballadora. I han treballat molt la cohesió entre barris. Traslladat al segle XXI, nosaltres parlem de la ciutat dels cinc minuts.

Quinze és a París. A Girona, cinc, ho hem de redimensionar. La ciutat dels 15 minuts evidentment és una idea de l’alcaldessa de París [Anne Hidalgo]. París té una dimensió que no té Girona. I diem la ciutat dels cinc minuts perquè qualsevol ciutadà o ciutadana dels barris de Girona tingui a menys de cinc minuts serveis públics o espai públic de qualitat. Quina imatge representa aquesta certa degradació de l’espai públic? La plaça del Barco [a Santa Eugènia]. Si parles amb veïns i veïnes que hi viuen des dels seus inicis, era una plaça de lloc de trobada, cívic, una àgora de gent diversa, que es trobava, i ara s’ha convertit en una font de problemes i conflictes per acumulació d’usos vinculats a l’oci, de manera molt seguida i apretada, perquè no s’hi està fent un bon treball d’educadors de carrer, de vigilants de bona convivència, per les ocupacions que estan tenint alguns pisos. Per tant, la ciutat dels cinc minuts és una altra idea que complementaria el nostre programa.