EH Bildu assumeix que el passat pesa

Cinc anys després de la dissolució i dotze anys després de l’adeu a les armes, ETA estava monopolitzant la campanya de les municipals i autonòmiques del 28 de maig a Puertollano (“jo amb els assassins d’ETA, ni a la cantonada”, va dir el socialista manxec Emiliano García Page diumenge) o Madrid (“la llei de Benestar Animal està pensada per a gent com Otegi”, va dir Isabel Díaz Ayuso diumenge). La pista d’aterratge de l’omnipresència electoral del conflicte basc havia estat asfaltada per EH Bildu, que ha inclòs en les llistes municipals i forals d’Àlaba, Biscaia , Guipúscoa i Navarra set exmembres d’ETA amb un passat de delictes de sang. Després de quatre dies en què tot el rèdit de les lleis clau pactades al Congrés –on li ha robat al PNB el rol de soci fiable de Pedro Sánchez en la reforma laboral, la llei de memòria i la llei d’habitatge– era eclipsat pel record dels anys de plom, EH Bildu va assumir ahir que el passat encara pesa. En un comunicat conjunt a Naiz, els set exmembres d’ETA anunciaven que no agafaran l’acta per “no afegir més patiment” a les víctimes.

La política de proximitat que a priori guia l’elecció d’un alcalde o president autonòmic portava cinc dies ofegada en la conversa pública per una sigla dissolta. El socialista madrileny Juan Lobato, rival d’Ayuso, ha hagut de sentir des del primer dia en què es feia la sessió de fotos electorals al barri d’Argüelles crits de “que te vote Txapote”, l’àlies de Francisco Javier García Gaztelu, l’assassí de Miguel Ángel Blanco i detingut el 2001 a Anglet. Lobato és tècnic d’hisenda i té 38 anys, però des que Chema de la Cierva –fill de l’historiador Ricardo de la Cierva– va conquistar els quinze minuts de fama gràcies a interrompre a peu de carretera una connexió de TVE al crit de “Sánchez, que te vote Txapote”, Lobato i la resta de candidats socialistes han de conviure diàriament amb imitadors immunes al fet que víctimes reals d’ETA com ara Consuelo Ordóñez o Ana Velasco confessin que els dol sentir-ho i exigeixin al PP i Vox posar fi a la insensibilitat amb el dolor aliè.

Sota el fil musical madrileny del que te vote Txapote, Agustín Muiños –número sis a Legutio (Àlaba) i condemnat el 1985 a 29 anys per l’assassinat de José Antonio Julián Bayano el 1983–, Begoña Uzkudun –tres a Errezil (Guipúscoa) i amb 19 anys de presó pel crim de José Larrañaga Arenas el 1984–, Juan Ramón Rojo González –21 a Irún i amb 30 anys de presó a la biografia pel crim de Francisco Gil Mendoza el 1991–, Asier Uribarri Benito –quatre a Maruri-Jatabe (Biscaia) i amb 16 anys de presó des del 2011 pel crim del guàrdia civil José Manuel García Fernández– i Juan Carlos Arriaga Martínez –tres a Berrioplano (Navarra) i amb una pena de 29 anys pel crim de Jesús Alcocer Jiménez el 1984– van fer ahir el pas de renunciar a recollir l’acta. També hi van renunciar els dos suplents a Biscaia: José Antonio Torre Altonaga –segon suplent a Mungia i condemnat el 1981 amb 20 anys pels crims d’Alberto Negro Viguera i Andrés Guerra Pereda el 1978– i Lander Maruri Basagoiti –suplent a Zierbena i que el 2001 rebia 16 anys de presó pel crim del guàrdia civil José Manuel García Hernández el 1997. Els set seran a la papereta el 28-M perquè esborrar-se’n ja no és possible: és la seva paraula i prou. “Amb aquesta decisió ens volem dirigir en primer lloc a les víctimes d’ETA i, en general, a totes les persones que han patit el conflicte, per mostrar el nostre compromís que ni les nostres paraules ni les nostres accions afegeixin mai el més mínim patiment al que ja hi ha hagut”, diuen els set. I Arnaldo Oregi, coordinador general d’EH Bildu, “aplaudia” la decisió. Covite, la denunciant, lloa el triomf i apunta a 37 exmembres d’ETA més sense delictes de sang, però EH Bildu hi veu condemnats en l’era judicial del “tot és ETA”.

Tot i el gir de guió d’EH Bildu, Sánchez i Feijóo van viure un duel de màxima tensió al Senat en què el president li va recordar al PP que Aznar parlava de “Moviment Basc d’Alliberament Nacional” i va acostar 120 presos a penals bascos i en va excarcerar 311 el 1997 en què Txapote assassina Blanco. “O trenca amb Bildu o trenca amb la decència”, exigia Feijóo. “Quan ETA no és res, per al PP ho és tot”, va etzibar Sánchez.