La campanya país endins

Cauen gotetes, res important, però la poca gent que es veu a Ulldemolins, avis sobretot, sembla que s’ha arrecerat tota al Bar del Ton, el veritable local social del poble. I ja s’hi quedarà, perquè tot i que a escassos metres, a la sala 1 d’Octubre del centre cívic, Ulldemolins Batega, llista associada a ERC, està a punt de començar el primer acte electoral de la campanya, pocs hi faran cap. Els noms de la candidatura, allò que realment és motiu de conversa entre el veïnat, ja es van presentar fa setmanes, i a sobre aquest cop ja està tot dat i beneït. El 2019 es van imposar a la llista hereva de CiU, que sempre havia governat en aquest racó del Priorat de 400 habitants, i ara no se’ls presenta ningú més. Igualment, però, faran campanya. “Ha entrat gent jove a la llista, i volem mostrar al poble que continuem amb ganes de treballar”, argumenta l’alcalde, Sergi Méndez.

Ja van fer una xerrada sobre el turisme i aquest vespre de divendres han convidat la diputada de la Diputació de Tarragona i alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, perquè parli de “ruralitats”, un concepte en què ERC engloba les polítiques per lluitar contra el despoblament i remar a favor dels municipis petits. O més ben dit, tal com corregeix ella mateixa, “amb poca densitat, perquè de petits res, solen ser molt grans en extensió”. Ferrer, que és a la junta de l’Associació de Micropobles i ha treballat en l’Agenda Rural que el govern ja s’ha posat a desplegar, desgrana en conversa amb Méndez, davant d’una dotzena d’oients, tots els problemes transversals a la majoria de pobles del país. És a dir, els problemes que tenen els que hi viuen, i els que tenen els ajuntaments quan miren de resoldre’ls.

Méndez, per exemple, explica la feinada que han tingut perquè el Puosc accepti finançar l’obra perquè el centre cívic sigui també centre de dia per a la gent gran, i no calgui fer tres quarts d’hora de viatge fins a Falset. “O dues hores si agafen un transport col·lectiu”, aporta Ferrer, que lamenta al seu torn que ha hagut d’apujar el rebut de l’aigua per compensar els costos i té Senan “revolucionadíssim”. “Aquí tenim reserves i sembla que podrem passar l’estiu, però les fonts ja no ragen i fa un parell de mesos que tirem de l’aqüífer del riu, al qual recorríem gairebé a l’estiu”, hi afegeix Méndez. L’atenció a la gent gran o l’aigua són dues de les grans preocupacions, però també ho és l’habitatge. “Hi ha moltes cases que cauen i això degrada el poble”, es queixa l’alcalde. Ferrer lamenta que n’hi ha moltes de buides arreu, herències que els amos no volen vendre ni llogar per nostàlgia, quan potser gent jove que voldria viure als pobles no troba res... És clar que el gran malestar dels càrrecs municipals ve del poc finançament propi que reben, i per tant l’escassa autonomia per decidir on actuar, ja que sovint només poden fer en funció de la línia d’ajuts que tregui l’administració de torn. I en molts casos, a sobre, se’ls reclama tanta paperassa que els fa impossible aspirar-hi. “Agricultura volia set certificats per arranjar camins! Entres en una roda i no en surts mai”, lamenta l’alcaldessa, que recorda que és un repte inclòs a l’Agenda Rural seure abans amb els departaments perquè posin clàusules realistes. “A vegades sembla que convoquin subvencions per ser denegades”, diu.

La llista de problemes quotidians seria interminable, i també n’esmenten molts a l’acte que Junts ha convocat el dilluns següent a la plaça 1 d’Octubre de les Borges Blanques per exposar les seves polítiques contra el despoblament, que alerten que pot posar fi en breu a més de 200 pobles al país, segons un estudi de la Universitat de Lleida. Més que un acte públic, de fet, és una roda de premsa: hi són dirigents nacionals –Jordi Turull i Albert Batet–, les diputades que ho porten –Anna Feliu, batllessa de l’Albi, i Jeannine Abella– i l’alcaldessa amfitriona, Núria Palau. En tot cas, les propostes tenen el mateix rerefons: calen polítiques transversals i alhora específiques en habitatge, salut, educació, noves tecnologies, comunicacions per carretera i tren... “L’alcalde dels Torms és pagès però no pot anar al tros si espera una trucada, perquè no hi té cobertura”, il·lustra Feliu.

“Fa temps que reclamem un servei de radiografies que ja hi ha a Mollerussa, Montblanc o Lleida”, rebla Palau, a qui amoïna també la manca d’habitatge “de qualitat i assequible”, l’oferta cultural o el desencallament del polígon industrial. Batet entra en campanya per lamentar la poca inversió prevista per la Generalitat a les àrees rurals o la seva “incompetència” i la del govern espanyol en la gestió de la sequera, que posen en greu perill la pagesia. “Volem polítiques proactives perquè ningú hagi de deixar els municipis petits”, conclou Turull. Feliu diposita “moltes esperances” en l’Estatut del Municipi Rural que prepara el govern per aportar una discriminació positiva que faci més fàcil la vida als ajuntaments més modestos, si bé reclama que deixin entrar els partits al grup de treball creat amb les entitats municipalistes... O la Catalunya rural fa pinya, o no se’n sortirà. I aquesta campanya sí que haurà de ser permanent...