El desig d’ocupar una plaça lliure
Una exconsellera i tres aspirants repetidors protagonitzen la pugna per rellevar Madrenas
Geis es presenta com a aire fresc i el PSC i Guanyem s’erigeixen en estendards del canvi després d’un mandat accidentat i la nova gestió de l’aigua i la neteja
El cap de setmana del dissabte 22 i el diumenge 23 d’abril –aquest últim, el Sant Jordi de la polseguera a l’esplanada de la Copa–, entitats i partits independentistes es van manifestar pel centre de Girona a favor del català. Fa un mes, la primera concentració, convocada per la CUP i l’Ateneu 24 de Juny, entre d’altres, amb el lema Volem viure plenament en català, va sortir des de la plaça Espanya i va recórrer, entre altres indrets, la plaça Pompeu Fabra i la rambla de la Llibertat per acabar a l’avinguda Ramon Folch (davant l’edifici dels jutjats).
La concentració de l’endemà, el diumenge 23, va començar a la mateixa avinguda Ramon Folch (davant de Correus), va passar per l’avinguda Jaume I, la plaça Catalunya i el carrer Santa Clara, entre altres vies, i va acabar a la plaça Independència. La plataforma Girona Vota, amb partits i entitats sobiranistes, va sortir al carrer amb el lema Volem viure en català.
Dues de les parades d’aquells recorreguts tenen a veure amb la gestió dels últims quatre anys a l’Ajuntament: la plaça Espanya i la plaça Catalunya. Són dos dels punts d’accés a la ciutat –el primer, en bus i en tren; el segon, al Barri Vell, en cotxe, en bus, en bicicleta, a peu i en patinet–. Són alhora dos dels projectes pendents, perquè la conversió de la plaça Catalunya en zona de vianants, aprovada pel ple el febrer del 2020, ni tan sols ha avançat. A la plaça, a tocar del pont de Pedra, hi passen cotxes, furgonetes, patinets, busos... I el vianant fa el que pot.
Sis anys de provisionalitat
La plaça Espanya està en estat provisional des de fa sis anys. Quan es va estrenar la nova estació de busos, sota el parc Central i les vies del tren, l’Ajuntament ja va instar l’Estat a posar fil a l’agulla. El govern espanyol s’ha compromès a assumir els 2,1 milions de la restauració de l’espai, que inclourà, entre altres millores, que el carrer Bailèn sigui per a vianants, i prohibirà el gir a l’esquerra al carrer Barcelona en direcció a l’estació. L’Estat ha iniciat recentment les expropiacions de terrenys municipals per fer les obres, però aquest mandat ha estat el del desacord i el de la lentitud. Blocs de formigó en dos punts de la plaça encara donen la benvinguda als visitants, també per Temps de Flors.
A banda de les coses pendents, el mandat acaba amb un equip de govern en minoria. Junts (9 regidors) i ERC (4) han perdut alguna votació perquè als catorze regidors de l’oposició no els han semblat bé les seves propostes. El juny del 2019, la minoria encara és més gran perquè Junts va arrencar en solitari. Abans del pacte amb els republicans, hi va haver contactes informals entre el PSC, Guanyem i Ciutadans –a la formació taronja, encara no havien aflorat les desavinences i tenien dos edils– per analitzar una hipotètica moció de censura. Calia, però, que s’hi afegís ERC, que el setembre del 2020 va preferir “sumar i arromangar-se per la ciutat”, en paraules del portaveu, Quim Ayats.
El mandat que acaba ha estat el del canvi de gestió en el servei municipal d’abastament d’aigua potable i en l’arrencada del nou contracte de neteja viària i recollida d’escombraries. La gestió pública del servei d’aigües és definitiva des del novembre passat. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés (Junts), ha comandat el canvi de gestió. L’empresa supramunicipal Cicle de l’Aigua del Ter (Catsa) substitueix la societat mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa), constituïda el 1992 i liquidada l’octubre passat. L’Ajuntament reclama 13,2 milions al soci privat d’Agissa, Girona SA, per danys i perjudicis en una causa judicial oberta. Un jutjat, a més, investiga els dirigents de la societat privada per suposats delictes. Catsa manté la seu al local d’Agissa fins que no en trobi una altra.
De càrrec de confiança a regidor
La travessia per canviar la gestió del servei d’aigua ha estat llarga, però tant o més accidentada ha estat l’aprovació del nou contracte de neteja viària i recollida d’escombraries. En mans de la unió temporal d’empreses (UTE) FCC Arema Girona, el servei és ara en mans privades després que el consistori girés full pel que fa a la societat mixta. L’anterior contracte es va haver de prorrogar dos cops perquè no estaven enllestides les clàusules del nou concurs. Al final, FCC Arema va començar a treballar el juliol del 2022. El regidor responsable del canvi és Eduard Berloso, que havia començat el mandat com a càrrec de confiança de l’alcaldessa Marta Madrenas.
La neteja i recollida de residus –estan també a mig fer les obres de la incineradora de Campdorà– i la gestió de l’aigua són els dos grans contractes de serveis. A banda del canvi, Junts i ERC també han aprovat aquest mandat la retirada dels firaires de Sant Narcís del parc de la Devesa i han reiniciat la promoció d’habitatge públic una dècada després. Així, amb un acord amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl), es construiran un centenar de pisos a Domeny i, amb un acord amb Visoren SL, se’n faran una cinquantena a Mas Masó (Can Gibert).
L’habitatge i les dificultats per accedir-hi han estat motiu de discussió freqüent. Al novembre el preu del lloguer s’havia encarit un 10% respecte al novembre del 2021, segons dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Això ha dificultat l’emancipació dels joves i ha obligat l’Ajuntament a incrementar els ajuts d’emergència en habitatge com a conseqüència de la pandèmia de la covid-19. Molt lligat a l’encariment del lloguer, hi ha el pes dels habitatges d’ús turístic (HUT) a la ciutat.
Al novembre, el ple va aprovar una moratòria d’un any més en l’alta de pisos turístics al Barri Vell i al Mercadal. A mitjà termini, es canviarà el pla general de Girona i hi haurà un límit del 15% d’aquests establiments a cada barri, segons la previsió de l’equip de govern sortint. Guanyem i el PSC van cedir un vot a l’equip de govern perquè fos aprovada la moratòria com a mal menor, però van criticar la falta de consens per afrontar la problemàtica dels pisos turístics al Barri Vell.
Sense europees
Els comicis de diumenge no coincidiran amb eleccions europees –això va ser fa quatre anys–, però està en joc la continuïtat de Junts a la plaça del Vi. Fa quatre anys, Madrenas es va imposar, tot i que amb menys suport que el 2015. La candidata de Junts, que ho deixa, va començar a governar amb només 9 regidors de 27 (el 33%), quan el 2015 i el 2011 Carles Puigdemont, el president a l’exili, ho havia fet amb el 40% (10 de 25). El 2007, l’últim mandat d’Anna Pagans (PSC), 17 regidors de 25 –el 68% del ple– integraven l’equip de govern: 10 del PSC, 4 d’ERC i 3 d’ICV-EUiA.
El 2019, la batllessa era conscient llavors que les coses no serien fàcils. Però poc s’esperava que hi hauria el temporal Glòria, amb el riu Ter desbordat, i l’esclat de la pandèmia mundial del coronavirus amb tres mesos de diferència... Potser per la fragilitat numèrica de l’equip de govern, que es va enfortir amb els quatre edils d’ERC, o pel coronavirus, la plaça Espanya i la plaça Catalunya són on eren, físicament i urbanísticament. La gestió de la covid-19 ha alentit encara més la feixuga maquinària de l’administració gironina. Ara la ciutadania haurà de decidir qui ocupa la plaça lliure de Madrenas. L’exconsellera de Recerca i Universitats Gemma Geis ha estat la solució d’urgència després que la tria de Madrenas, Assumpció Puig, renunciés a ser l’alcaldable per falta de sintonia amb l’agrupació local de Junts.
Geis es presenta com a aire fresc, com “la Girona que somriu”, i aspira a revalidar el triomf. El PSC i Guanyem –sis regidors fa quatre anys– s’erigeixen en estendards del canvi, mentre que ERC vol ser més rellevant. Aquestes tres formacions repeteixen cap de llista: Sílvia Paneque, Lluc Salellas i Quim Ayats.
Un 65%, fa quatre anys
Fa quatre anys, hi va haver un 65% de participació –43.548 persones d’un cens de 66.893– i Junts va obtenir nou edils, tres més que Guanyem i el PSC (6). Ara tot indica que hi haurà menys mobilització i que caldran pactes per governar. A banda de les cinc formacions que són en el ple, n’hi ha vuit més que concorren el 28-M: Ara Girona (amb l’exregidor de CiU Carles Ribas), Girona en Comú Podem (Eugènia Pascual), Valents (Javier Cuadrado), el PP (Jaume Veray), Vox (Xavier Domínguez), Escons en Blanc (Jordi Pedragosa), Girona x Girona (Quim Oliva) i el Front Nacional de Catalunya (Mercè Costa).