“Mai hauré d’abaixar el cap per dependència política”

Per dues raons. La primera, que és la que em va motivar a marxar de l’equip de govern el 2020, és la paràlisi que hi ha a la ciutat i la política mancada de projecte. Això em va fer deixar l’Ajuntament perquè veia que estàvem en una situació irreversible, que s’havia abandonat el dia a dia de les necessitats de la gent i que es focalitzava la política en els interessos individualitzats i càrrecs en altres esferes polítiques.

La Diputació ve imposada per la llei perquè ha de ser un càrrec electe d’ajuntament. Jo parlo de Parlament, de Congrés, de Senat, la instrumentalització de l’Ajuntament per arribar a altres càrrecs i l’abandonament del dia a dia... I la segona raó és la generositat que ha tingut el PDeCAT a cedir els drets electorals sense cap condicionament polític perquè en l’àmbit local s’haurien de poder decidir les persones i no els partits. Ho estem veient ara. Entristeix que estiguem en una competència a veure qui porta el cap gros o el senyor de referència, el santcrist gros en els seus mítings perquè els votin a les properes eleccions, i no els estem preguntant si aquell candidat o candidata o la llista té les aptituds i actituds necessàries per poder dirigir una ciutat. És clar, veus que per part d’ERC rescaten un exalcalde de la ciutat, per part del PSC ve l’Illa [Salvador Illa, primer secretari del PSC], per part de Junts tot el comboi de Barcelona. Estem parlant de Girona, eh! [...]

Passa pel pas que ha de fer la gent de no voler que el seu candidat, que el seu alcalde, la seva alcaldessa, el seu regidor, la seva regidora hagi d’abaixar el cap per condicionaments polítics. Jo vull ser alcalde i mirant als ulls els ciutadans sabent, de forma clara, que mai hauré hagut d’abaixar el cap per cap dependència política. El dia 29 de maig els despatxos dels partits polítics bulliran pels pactes.

Pel canvi de cromos en diferents municipis. Entre diputacions i consells comarcals aquí a Girona. Per tant, el ciutadà i la ciutadana de Girona el que ha de saber és que quan posa una butlleta d’un partit polític està participant en la subhasta de càrrecs i cadires en determinats llocs, i al final la política que exercitaran aquesta gent estarà condicionada per això.

Aquí s’ha acabat aquesta permissivitat absoluta en ocupacions de caràcter il·legal dels immobles. Hem de defensar la propietat privada de la mateixa manera que hem de defensar que ningú es quedi sense habitatge. Tristament, s’ha perdut molt darrerament una cosa: tothom parla de drets i poca gent parla de deures. Hem de començar a parlar de drets i deures. La societat ha d’entendre que hi ha drets, però també obligacions. Evidentment, la relació amb la Universitat és fonamental. Ara [ahir al matí] vinc de parlar amb el rector [Quim Salvi]. És molt preocupant que hi hagi projectes interessantíssims, com la creació d’un aparcament dissuasiu a la zona de Montilivi i a la zona del Parc Tecnològic –que permetria treure molts de vehicles de la ciutat de Girona i resoldre un dels problemes més greus de la ciutat, la mobilitat–, que la UdG està posant sobre la taula, i que l’Ajuntament no reaccioni. És preocupant que no fem cas a una de les institucions més rellevants de la ciutat. Estem parlant de 14.000 estudiants, 8.000 que resideixen en aquesta ciutat. Hem de començar-hi a parlar amb sintonia i amb una connexió molt clara. Amb l’àrea urbana, de la mateixa manera. S’ha acabat això de “soc de Girona i em crec superior a la resta”. No, el diàleg ha de ser proper i evidentment constructiu i generós amb el territori. I això només s’aconseguirà quan les marques no condicionin. Girona, com a ciutat, ha de liderar aquest canvi, la forma d’entendre la política local.

Per exemple, en el cas del Trueta, a mi m’agradaria que els periodistes preguntéssiu a ERC, al PSC o a Junts si abans serà el Clínic [la construcció del nou hospital] o el Trueta. Ells sí que ho poden decidir perquè avui tots parlen de dates però no s’ha creat cap entitat que uneixi els dos ajuntaments, Salt i Girona, la UdG i la Cambra de Comerç, que porta esperant des de fa no sé si tres o quatre anys que li donin la dotació econòmica per crear l’ecosistema empresarial per a tot el projecte.

Sí, sí, jo m’he reunit amb la Cambra de Comerç, amb el Col·legi de Metges, amb el Col·legi d’Infermeres i acabo de parlar ara mateix amb el rector de la Universitat de Girona [Quim Salvi]. Perquè tothom es posa a la boca tot, però no existeix cap organisme creat que tiri endavant aquest projecte. Per tant, comencem a treballar per a la ciutat.

El meu equip és heterogeni; vull dir que representa des d’un centreesquerre fins a un centredreta, si és que ens hem de definir, que jo no crec que ens hàgim de definir: un pot ser progressista sense ser d’esquerres i un pot ser una persona d’ordre sense ser de dretes. Què és Ara Girona? El que dic sempre: veïns i veïnes que volem treballar per a la ciutat. I et diré una cosa, si em permets. Que estem connectats a les necessitats de la ciutat ho demostra el fet que després que vam presentar el nostre programa electoral fa dos mesos ens hagin anat copiant la major part de les idees, a cada debat.

Home, la regidoria d’Universitat. Ara resulta que ERC també la promou.

Sí, sí, és al nostre programa des de fa dos mesos. En mobilitat, no parlo del carrer de la Creu, parlo per exemple del pla de mobilitat; vull parlar d’àrea urbana de forma concreta i clara. Ara resulta que tothom s’hi apunta. Aquests mateixos eren a l’Ajuntament anys enrere i ningú parlava d’àrea urbana. Per tant, el que ens preocupa, no, el que ens alegra, és que ens vagin copiant perquè dona a entendre que la proposta que estem fent és la que connecta amb la societat, molt més enllà de si ens acaben votant o no.

Jo parlo d’un sistema diferent, no parlo d’anar en contra del sistema. Dic que el sistema dels partits polítics en l’àmbit local ha fracassat. Hi ha d’haver un nou sistema polític, un sistema d’ordre, que ja existeix a Anglaterra, per escollir les persones.

Llistes obertes i amb unes regles molt clares que cap persona que vol entrar a treballar en un ajuntament pugui vendre’s la cadira per anar a altres càrrecs superiors. O ets aquí o ets allà. Et dediques a aquí o et dediques a una altra cosa. Estem parlant d’una ciutat de 103.000 habitants, 103.000 habitants. Compte! No és una població de 2.000 habitants, que la pots gestionar... La prova evident és que la marxa de Marta Madrenas al Parlament no ha aportat cap benefici a la ciutat. Ah, sí, un retard de set anys en el Trueta.

Ho ha pogut constatar tothom. Al final, tots els tècnics estaven dient que havien d’anar junts els dos hospitals [a Salt]. Els únics que no podíem travessar fronteres érem un determinat partit polític. A veure, de debò que avui l’important és la frontera entre Salt i Girona? Entre Girona i Vilablareix, el futbol mateix...

Més enllà de la discussió amb els propietaris dels terrenys, de si ha d’anar allà o no ha d’anar allà. Però realment el futur ens l’estem plantejant com el anillo de mi tesoro de la pel·lícula [el personatge Gòl·lum a El Senyor dels Anells]... No podem parlar amb Salt, no podem parlar amb Bescanó. L’altre dia la senyora Gemma Geis plantejava la creació d’un institut de dansa de Girona quan Celrà, amb Mal Pelo, són de referència en l’àmbit de país. Què estem fent? Parla de creació d’un patronat de turisme de Girona quan ja existeix un Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Hem de tornar a duplicar les coses. Per què tothom vol tenir cadira? Perquè és un partit polític diferent. Per això, no és ser antisistema, és canviar el sistema.

Hi afegiria un reclam. Que la gent, el dia 28 –millor dit, el dia 27–, reflexioni sobre dos conceptes primordials: si el que volen és seguir com anem ara, que és un enfrontament continuat de partits, en què hi ha partides econòmiques de més de 36 milions d’euros que no s’executen més enllà de les dificultats que diuen del secretari, que això també és una cosa de manca de lideratge, no només del secretari, i alhora que s’han encarit molt els projectes pels conflictes bèl·lics... Doncs si amb 36 milions se’n podien fer deu i ara se’n poden fer set, que es facin aquests set. Doncs que reflexionin sobre si volen mantenir això o si volen que hi hagi una força de caràcter purament municipalista, de gent que no es mourà d’aquí i que, evidentment, serà a la seva seu, a l’ajuntament, per provocar que es facin coses i es resolguin els problemes de la ciutat i del seu dia a dia. Aquesta és la reflexió important. Si volen seguir com estem i després criticar. Sento moltíssima gent que diu: “N’estic fart, n’estic fart.” Ara tenen l’oportunitat de fer un canvi i demano que facin aquesta reflexió.