Banyoles i les aigües plàcides

L’esclat dels nenúfars, concentrats entre les pesqueres Butinyà i Generet, monopolitza els records fotogràfics que els visitants s’emporten aquests dies de primavera de l’estany de Banyoles. Estampats impressionistes en aigües manses que amaguen molt de llot al fons, que les fa verdejar, i alhora embellir i oferir la postal turística amb el blanc i el rosa perlat dels nenúfars; flors aquàtiques que, amb les pesqueres, civilitzen l’entorn lacustre convertint-lo en un passeig enjardinat. Els entrenaments de remers i piragüistes, que conviuen amb les barques recreatives, recorden als visitants que l’atractiu de la capital del Pla de l’Estany, les aigües plàcides, no és només un oasi sinó un motor econòmic enfocat al turisme de benestar i l’esportiu. I en un context de sequera extrema a tot el país, un recurs hídric cabdal, un bé molt preuat. La imatge dels hidroavions dels Bombers carregant aigua de l’estany quan hi ha un incendi és també una de les fotografies de cada estiu. L’aigua de l’estany és, però, un bé comunal; des de la desamortització de Mendizábal del 1836 pertany al poble i tampoc hi té competències l’ACA, ja que el gran reservori d’aigua que és l’estany s’abasteix de les fonts de l’Alta Garrotxa i el seu nivell d’alerta per sequera no depèn de la pluviometria.

L’aigua, però, no centra el debat de la contesa electoral d’aquest diumenge a Banyoles sinó que la variable que s’ha de tenir en compte en els resultats és una altra: la demografia. L’any 2020, la capital del Pla de l’Estany va superar els 20.000 veïns empadronats per primer cop en la seva història. Aquest fet, a banda de certificar la consolidació de Banyoles com a nucli residencial, va implicar una sèrie de canvis. El més rellevant i clau aquest 28-M és que s’escullen 21 regidors, en comptes dels 17 actuals. L’incombustible alcalde i president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, de Junts, vol revalidar el cinquè mandat. Des que el 2007 va aconseguir recuperar el govern per als aleshores convergents, ha estat alcalde amb majoria absoluta els tres últims mandats. Fa quatre anys va obtenir un suport del 49% dels vots i nou regidors, un percentatge superior al que va aconseguir el 2015 (45,3%). Pot ser un factor a tenir en compte, l’augment de quatre regidors, en la nova composició i distribució de forces al consistori banyolí? I pot ser determinant per a l’actual alcalde, Miquel Noguer, a l’hora de repetir triomf amb un cinquè mandat, però sobretot ho farà conservant la majoria absoluta, que seria la quarta? No sembla desgastat, després de mitja vida dedicada a la política; del 1996 al 2007 va ser alcalde de Mieres, on va néixer el 1963, i també ha presidit el Consell Comarcal de la Garrotxa.

Amb el missatge de la necessitat d’un canvi, es presenta la llista de Jaume Butinyà, el candidat d’Esquerra, abans amb la marca Junts per Banyoles i ara amb Som Banyoles. Ja va ser el cap de llista el 2019 –en què va rellevar Roser Masgrau– i va aconseguir ser la segona candidatura més votada, repetint, però, els mateixos cinc regidors que el 2015. Fa quatre anys els republicans van augmentar el percentatge de vots (31,2%) però no van servir perquè pogués incrementar la representació en el ple. Butinyà va ser regidor d’Urbanisme del 1999 al 2007 en els governs de l’alcalde d’Esquerra Pere Bosch i Cuenca. Butinyà es marca el repte de recuperar el govern per als republicans, 16 anys després, i davant un rival, Miquel Noguer, que és un pes pesant del municipalisme a les comarques gironines i amb tres majories absolutes. Reivindiquen la renovació a la casa gran i el discurs de l’alternativa i l’experiència amb una candidatura que té com a número dos Lali Turró, educadora social i també regidora del 1999 al 2007. De número tres hi ha l’economista David Carvajal. Proposen un pla de reactivació econòmica, un parc industrial municipal, un hub esportiu i un nou polígon industrial.

Jana Soteras lidera la candidatura de Sumem CUP Banyoles. Fa quatre anys van obtenir dos regidors, els mateixos resultats que en les municipals del 2015, tot i que amb un percentatge més baix de suports: un 12,8% per un 13,7%. Aquest 28-M, la formació recupera les sigles de la CUP amb una candidatura encapçalada per tres dones: de número dos hi ha Sandra Pazos, que havia estat portaveu cupaire del 2011 al 2019, i de número tres, Zaida Vidal. Apel·len al feminisme argumentant que a Banyoles no hi ha hagut cap alcaldessa. Del seu programa electoral, destaquen l’emergència d’habitatge i ampliar el pla estratègic cultural per diversificar l’oferta acostant-la als barris. Fa quatre anys la sorpresa va ser l’entrada al consistori de Convivència i Progrés, candidatura vinculada als socialistes, amb el periodista Quim Fernàndez com a regidor. Aquest any repeteix com a cap de llista de la candidatura que recupera les sigles del PSC i es presenten com a hereus de la Plataforma Progressista de Joan Solana. Fernàndez considera que l’actual equip de govern no té un model clar de ciutat, i del programa electoral prioritzen el desenvolupament d’una nova connexió entre Mas Palau, Canaleta, Can Puig i la Farga a través d’un passeig. També proposen més zones de vianants i relligar els barris, així com un pla d’habitatge.

La construcció d’habitatge públic forma part de l’agenda municipal: es va anunciar que es faria un bloc amb 50 o 60 de pisos de protecció oficial al barri de Can Puig, però l’oposició veïnal va fer tirar enrere l’equip de govern, que manté el compromís de fer-ne però en altres indrets.

Una altra de les conseqüències d’arribar als 20.000 habitants ha estat l’assumpció municipal dels serveis socials, fins ara delegats al Consell Comarcal, presidit per Esquerra. Els republicans a l’Ajuntament, liderats per Jaume Butinyà, retreuen a l’equip de govern de Junts l’ús de la majoria absoluta per prendre decisions sense consensuar. I en relació amb la nova àrea de Serveis Socials de Banyoles, liderada per la regidora de Benestar Social, Ester Busquets, poca informació del procés. Els republicans al consistori banyolí són del parer que aquesta àrea municipal perjudica els serveis socials de la comarca. Ha estat una de les qüestions controvertides de l’últim tram de mandat. A banda dels serveis socials, Banyoles també ha assumit la recollida de les escombraries, un servei que fins aleshores estava integrat en el Consell Comarcal. El febrer de l’any 2022 es va començar a aplicar el nou contracte d’escombraries, que implicava un canvi de contenidors i millores en les recollides. Segons les xifres, ha fet créixer un 25% l’índex de reciclatge.

La nova biblioteca, amb el pla de millora urbana de la zona de la Providència, és un dels projectes de futur que ja estan encarrilats. També s’enllestirà en el pròxim mandat la renovació del Museu Arqueològic de Banyoles i s’haurà de posar fil a l’agulla a la rehabilitació de Can Terradas com a espai expositiu de la col·lecció de Jordi Gimferrer. Dotar de més usos el monestir, bressol fundacional de Banyoles, és un altre dels reptes del pròxim mandat.