L’Hospitalet de Llobregat
Barcelonès
La salvaguarda del bastió socialista
Núria Marín busca revalidar la majoria absoluta del PSC, que ha governat la ciutat els darrers 44 anys
La gestió del govern local ha estat en entredit per la investigació a l’entorn del Consell Esportiu
Ja són 44 els anys d’alcaldia socialista a l’Hospitalet, i no sembla que les de diumenge hagin de ser les eleccions que posin fi a l’històric bastió del PSC. La segona ciutat de Catalunya tindrà de nou Núria Marín com a alcaldessa, que probablement no necessitarà cap partit per governar si ens refiem de les diferents enquestes que li asseguren els 14 regidors actuals –d’un total de 27–. Marín va arribar a l’alcaldia el 2008 i ha estat reelegida en tres ocasions. Només en els comicis passats va aconseguir majoria absoluta, i els bons auguris actuals contrasten amb les dificultats que Marín ha tingut durant aquest mandat. La gestió de la covid ha estat un repte compartit amb tots els ajuntaments, però el PSC de l’Hospitalet ha viscut una sotragada per un afer local que va fer passar l’alcaldessa pel jutjat: el cas de presumpta corrupció en la gestió del Consell Esportiu de l’Hospitalet que ha implicat dos regidors socialistes –van dimitir fa un any–. La investigació del presumpte desviament de subvencions que manté acusats Cristian Alcázar i Cristóbal Plaza va acabar exonerant Núria Marín de qualsevol responsabilitat el juliol passat.
Aquell afer va tenir impacte sobre l’actual configuració de candidatures, i falta veure si tindrà impacte a les urnes, tot i que les aigües s’han calmat bastant per l’arxivament de la causa que pesava sobre Marín. El cas va ser denunciat per Jaume Graells, que llavors era tinent d’alcaldia d’Esports pel PSC. Graells va deixar el seu partit, descontent amb la manera en què estava gestionant la denúncia per corrupció, i va ser proposat per ERC per encapçalar la candidatura en què es presenta conjuntament amb EUiA a les eleccions. Graells està sent aquesta campanya especialment bel·ligerant contra el seu antic partit, a qui acusa de governar la ciutat amb un model de “poder absolut que fa que tot es confongui”. I d’embutxacar-se diners de la ciutat arran del cas del Consell Esportiu.
Enguany es presenten 17 candidatures a les eleccions municipals. Repeteixen pocs alcaldables: a més de Marín, només Miguel García, al capdavant de Ciutadans, i Sonia Esplugas, candidata del PP, continuen com a caps de llista. Ana González, que havia estat la candidata d’En Comú Podem en els comicis passats, és ara la número dos d’una nova llista, Decideix l’Hospitalet. Aquesta està encapçalada per Pau Taxonera, que havia compartit llista en el passat amb González quan Taxonera era el cap visible de Pirates i s’havia presentat en coalició amb ICV i EUiA el 2015. L’historiador local Manuel Domínguez, conegut a la ciutat per haver presidit el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, relleva González al capdavant dels comuns en un moviment que no va estar exempt de crítiques. González va renunciar el febrer passat a formar part de la llista dels comuns, i ho va fer denunciant que el partit havia proposat “un altre candidat sense més explicacions ni consideracions a la feina feta” durant aquest mandat, sense haver fet primàries.
Tampoc es presenten Jordi Monrós com a alcaldable de Junts ni Ariadna Velando amb la CUP. Aquests dos partits tenien representació al ple municipal el 2015, però la van perdre en les eleccions passades. Qui va ser llavors el regidor de la CUP, Christian Giménez, apareix ara a la llista d’Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet. El dia 28 la ciutadania també es trobarà als col·legis electorals, entre altres, paperetes de Vox, de Valents, de Vecinos de l’Hospitalet, del Partido del Trabajo, d’Impulsa l’Hospitalet i de Recortes Cero.
Més policia al carrer
L’últim baròmetre municipal exposava la inseguretat com la principal preocupació dels hospitalencs. És al número 1 del rànquing per al 45,7% de les persones enquestades, al davant dels efectes de la crisi econòmica. La ciutadania proposa millorar la il·luminació als carrers, un espai públic endreçat i més presència de policia com a mesures que ajudarien a reduir la percepció d’inseguretat. Les diferents candidatures s’han fet ressò d’aquest neguit en els seus programes. La candidata socialista i actual alcaldessa destaca el centenar d’agents amb què s’ha ampliat la Guàrdia Urbana i promet apostar per la proximitat, alhora que exigeix a la Generalitat més presència dels Mossos al carrer. Graells carrega contra “la percepció d’inseguretat creixent i la Guàrdia Urbana desgovernada” que, segons el seu parer, està provocant el govern socialista, mentre que Valents (encapçalats per l’exregidor popular Francisco Javier Martín), Cs i el PP posen també l’accent en la inseguretat i l’incivisme. Una de les propostes electorals del PP és crear una oficina antiocupació disponible les 24 hores del dia. Els comuns fan una lectura diferent: la seguretat es conquereix amb serveis socials i drets, defensa el candidat Manuel Domínguez.
L’urbanisme de la ciutat és una de les claus de la campanya, ja que pràcticament tots els partits hi fan referència. Núria Marín defensa els projectes que transformaran l’extrem sud de la Granvia, amb el cobriment del tram final i la construcció d’un pol d’activitat biomèdica a tocar de la zona hospitalària. Serà la continuació de la transformació iniciada pel predecessor de Marín a l’alcaldia, Celestino Corbacho, amb la construcció de la plaça Europa, però la tramitació no ha estat exempta d’entrebancs. El pla director urbanístic Granvia-Biopol es va aprovar inicialment el desembre passat després que la Generalitat i l’Ajuntament haguessin de reformular el projecte per les denúncies prèvies dels comuns, ERC, la CUP i l’entitat ecologista Depana.
El que hauria de ser la gran transformació urbana del sud de la ciutat no serà una realitat completa fins que es cobreixin les vies de Renfe al pas per la ciutat. És un etern i recurrent compromís de l’Estat: des que es va presentar el projecte de cobriment el 2007 ja han promès la desaparició de les vies en superfície cinc ministres, tant populars com socialistes –l’actual ministra de Transports, Raquel Sánchez, va anunciar “avenços en el projecte” el febrer passat, tot i que no es va aventurar a donar dates–. Marín ha afirmat durant la campanya que el projecte “està encarrilat” i s’ha compromès a mantenir el pont de la Torrassa com a element patrimonial. L’alcaldable socialista promet també una nova biblioteca a la Florida, més escoles bressol i un centre dedicat a la producció audiovisual, i reclama a la Generalitat més equipaments educatius i sanitaris.
Els seus opositors coincideixen a exigir un urbanisme que redueixi l’alta densitat dels barris del nord de la ciutat. La Florida n’és el principal exponent, i Marín exigeix a la Generalitat que abordi la reforma integral dels blocs Florida. Ciutadans reivindica un “canvi radical” que abordi “l’amuntegament dels barris que tenen la densitat més alta d’Europa”. També ho volen els comuns, que assenyalen que la manca d’espais verds empitjora la salut pública i la convivència. La lluita contra l’incivisme és un altre dels reptes de l’Ajuntament que sortirà del 28 de maig, segons coincideixen els diferents alcaldables. La creació de més zones verdes ha d’anar paral·lela a la construcció de més habitatge assequible, un compromís que les candidatures també adquireixen en campanya. Llistes com Impulsa l’Hospitalet i Decideix l’Hospitalet fan de l’habitatge protegit un eix central del seu programa. La candidata de Junts, Teresa Rubio, recorda que l’Organització Mundial de la Salut recomana 10 metres quadrats de verd per habitant “i a l’Hospitalet en tenim tres”, diu, i fa de la seguretat, la neteja, el medi ambient, la promoció econòmica, la defensa del patrimoni i la cultura els pilars del seu programa.
Durant la campanya estan apareixent també propostes clàssiques dels partits de dreta com la rebaixa d’impostos. Ciutadans es compromet a abaixar l’IBI un 10%, de forma esglaonada, els quatre anys vinents, mentre que la candidata popular assegura que els “elevats” impostos que paga la ciutadania no reverteixen en el seu dia a dia.
