política
Crida perquè els familiars de desapareguts a la Guerra Civil s’inscriguin al programa d’identificació
Aragonès entrega a la família la memòria d’identificació de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet avui una crida perquè els familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil s’inscriguin al programa d’identificació genètica del departament de Justícia. Gràcies a aquest programa i després que els familiars hagin donat una mostra d’ADN, es poden identificar les restes que es recullen o que s’exhumen en fosses comunes. Com informa l’ACN, durant l’acte d’entrega a la família de la memòria d’identificació que tanca el procés de recuperació de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos, Aragonès ha agraït als seus familiars que no s’hagin donat mai per vençuts i ha deixat clar que la tasca de restitució de les persones que van lluitar per la llibertat “no es pot aturar”. La Generalitat, ha defensat, treballa per la memòria històrica amb “justícia” i voluntat de “reparació”.
“Els càlculs indiquen que hi ha 20.000 persones enterrades en gairebé 900 fosses identificades a Catalunya”, ha alertat Aragonès, que ha indicat que l’any passat se’n van identificar més de 350. “La majoria a l’espera de recuperar noms i cognoms perquè es pugui restituir la seva memòria”, lamenta.
La conselleria de Justícia, Drets i Memòria, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, va iniciar les tasques arqueològiques per recuperar les restes de Martos, a la fossa de beneficència del cementiri de Reus, el desembre de 2022, com a part del Pla de fosses 2020-2022. El febrer d’aquest any, el departament va poder confirmar la identificació de les restes trobades com les corresponents al cos de Cipriano Martos. El sindicalista antifranquista d’origen andalús va ser assassinat per la Guàrdia Civil el 1973. Aragonès ha dit sobre l’acte d’avui que “és important perquè es materialitza la feina feta: retornar les despulles a la família els torna la dignitat i la pau”, ha apuntat. Queda, però, entregar a la família les restes del difunt. D’acord amb ella, la Generalitat s’encarregarà del trasllat i les lliurarà el dia 3 de juny, a Huétor Tajar (Granada), la seva localitat d’origen. El president del govern ha destacat durant l’acte la feina del govern per obrir fosses, “tancar ferides” i “restituir la memòria” dels que van assassinar i posteriorment enterrar “de qualsevol manera”.
