Un gran clúster sociosanitari que ha de transformar Salt

El futur de Salt en les properes dècades vindrà determinat pel desenvolupament del clúster sociosanitari a la zona sud de la ciutat. Un projecte excepcional que convertirà la zona en un pol de referència en l’àmbit de la salut al sud d’Europa. La decisió de traslladar-hi l’hospital Josep Trueta, després d’un incomprensible estira-i-arronsa de quatre anys amb Girona per triar la millor ubicació, farà que els dos principals centres hospitalaris públics de la demarcació –l’altre és el Santa Caterina– acabin de costat. Això, juntament amb la proximitat d’equipaments ja existents, com l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) i l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (Euses), i la possibilitat que s’hi traslladi la Facultat de Medicina de la UdG, actualment a Girona, obren un ventall de possibilitats enorme per al creixement i el progrés de Salt.

Tots els partits que concorren a les eleccions municipals són conscients que aquest gran projecte transformador –el més gran que haurà entomat el municipi en la seva història moderna– és una oportunitat única per millorar la vida dels saltencs. La propera legislatura serà determinant perquè s’haurà d’acabar de definir i dissenyar el projecte, però també s’haurà de començar a executar-lo si es volen complir les previsions inicials d’obrir l’hospital l’any 2028.

El projecte, que ocuparà uns 100.000 m² de la zona sud de la ciutat, és de molta envergadura i tindrà, a més, moltes ramificacions. I és que el futur parc de salut haurà de servir, també, per desenvolupar la zona en els àmbits industrial, comercial, residencial i de la restauració. La propera legislatura ha de servir per donar forma al clúster i a tot el que implica el seu desplegament. De moment, s’ha posat fil a l’agulla per millorar l’accés a la zona sud. L’eliminació dels peatges de l’autopista i les obres a la rotonda de la sortida de Girona Sud, que ja estan en marxa, han de servir per posar fi als sempiterns problemes de mobilitat per entrar a Salt per aquest accés.

La responsabilitat del proper govern municipal és, doncs, molt alta. Tot un repte que ha de servir per fer progressar la població i per deslliurar-la d’estereotips. En el pla electoral, Jordi Viñas (ERC) aspira al seu tercer mandat consecutiu. Com ell, també repetiran tres candidats més dels cinc partits que ja tenen representació a l’Ajuntament: Joan Martín (PSC), Sergi Fabri (VOX) i Cristina Sibina (IPS-CUP). L’única cara nova és la de Robert Fàbregas (Junts), que ja havia estat regidor al consistori de Salt, amb responsabilitats de govern, entre els anys 2003 i 2015.

A les eleccions hi concorren cinc partits més, però no és gens clar si aconseguiran tenir representació al consistori. El PP, absent durant dos mandats, es presenta amb Julià Carpintero. També buscaran un lloc a l’Ajuntament En Comú Podem, amb Tarek Cheriha; Unim Salt, amb Marisa Reverter; Fèlix Sierra, amb Valents, i Unión Europea de Pensionistas, amb Antonio Rodríguez.

En espera de possibles noves incorporacions en el ple, tots els partits tenen assumit que no hi haurà cap majoria absoluta i que, com en les dues legislatures anteriors, s’obrirà la necessitat de pactar. Viñas, tot i no encapçalar la llista més votada (va aconseguir cinc regidors, un menys que CiU), va governar en minoria entre el 2015 i el 2019 gràcies a un pacte amb IPS-CUP, però en les últimes eleccions va guanyar, amb set regidors, i va canviar de soci. Tot i que Junts va baixar dos regidors, els dos principals partits sobiranistes van arribar a un acord per fer un govern que ha tingut majoria.

En aquests últims quatre anys, a més de decidir-se la ubicació final del nou Trueta, Salt ha endegat projectes importants per al municipi. La inversió de 9 milions d’euros en la compra d’habitatge destinat a lloguer social, en un municipi amb un elevat índex de pobresa, ha permès ampliar el parc fins a 194 pisos propietat del consistori. Amb la seixantena de pisos que gestiona l’Agència d’Habitatge de Catalunya i els 40 cedits per particulars, l’Oficina Local d’Habitatge ha posat a lloguer social cap a 300 pisos, una part del quals destinats als menors de 35 anys a través d’una convocatòria específica.

La compra de l’antiga fàbrica Gassol, que va costar 5,5 milions d’euros, planteja la possibilitat d’ampliar aquest parc d’habitatge a la zona nord del municipi, a tocar del nucli antic. Els 50.000 m² que té l’espai permetran, a més, desenvolupar-hi equipaments i infraestructures. Un cop feta l’adquisició, els usos de la Gassol s’hauran de definir i començar a desenvolupar en aquest proper mandat.

En l’àmbit de l’educació, fonamental en un municipi amb un alt índex de fracàs escolar, durant aquest mandat s’ha posat fil a l’agulla per ampliar l’escola Gegant del Rec amb una inversió de 5,1 milions d’euros. Això ha de permetre retirar, a partir del curs que ve, els mòduls prefabricats on fan classes alguns alumnes. Les últimes setmanes, el consistori també ha cedit uns terrenys de 7.500 m² a la Generalitat per construir-hi el nou institut Salvador Sunyer.

La seguretat ha centrat una part important de les propostes dels partits durant aquesta campanya electoral. Tots coincideixen que cal millorar-la. Durant aquests quatre anys s’ha augmentat la plantilla de la comissaria dels Mossos d’Esquadra que hi ha a Salt, però que també dona servei a les poblacions veïnes. Alguns partits aposten per incrementar el nombre d’agents de la Policia Municipal, i tots els que van participar en el debat electoral de divendres passat, organitzat per El Punt Avui, es van mostrar disposats a incorporar l’ús de drons, lectors de matrícules i càmeres o crear cossos d’agents cívics o serenos. Joan Martín va afegir que, en cas de manar, l’Alcaldia assumiria aquesta parcel·la.

L’ocupació conflictiva, molt freqüent al municipi, també és una assignatura pendent que els partits també intenten combatre amb propostes en els seus programes. En aquest sentit, Viñas aposta per ampliar el parc d’habitatge destinat a lloguer social com a fórmula per evitar les ocupacions dels pisos buits, però també com una manera de formar part de les comunitats de veïns per intentar apaivagar els conflictes en algunes escales.

L’alta taxa d’immigració a Salt, de més d’un 40%, ha convertit el municipi en terreny adobat per al desplegament de l’extrema dreta, que ja havia tingut presència en el ple municipal les dues legislatures anteriors amb PxC. Sergi Fabri va encapçalar aquell projecte, però fa quatre anys va liderar el de Vox. Salt va ser l’únic municipi de tot Catalunya en què el partit ultradretà va aconseguir representació, amb tres regidors.