Cinc milions i mig de catalans, cridats a triar 9.139 regidors

Un total de 5.490.046 electors catalans estan cridats avui a les urnes per escollir els 9.139 regidors, 68 més que ara, que al seu torn triaran els 947 alcaldes –tret dels sis municipis menors de 100 habitants regits pel sistema de consell obert, on avui es vota directament la persona– que menaran els ajuntaments del país al llarg dels propers quatre anys. En 109 d’aquests municipis, de fet, s’hi va presentar una única candidatura, amb la qual cosa ja coneixen des de fa setmanes qui els governarà, mentre que en una pila més de petits ajuntaments també seran faves comptades i avui hauran de superar un simple tràmit, ja que s’hi va presentar tot just una segona llista de les anomenades “fantasma”, sobretot per part del PSC i el PP, formada per gent desconeguda al poble que amb tota seguretat no sortirà elegida i amb prou feines hi obtindrà cap vot.

A Catalunya es constituiran en total 8.949 meses electorals, un 7% més que les 8.365 del 2019, per donar resposta a l’increment que hi ha hagut en el cens, ja que ha crescut en 70.000 electors potencials respecte als 5.420.053 que l’integraven fa quatre anys, un 1,2% més. També hi haurà una quarantena més de col·legis electorals, dels 2.691 d’aleshores als 2.730 ara.

Curiosament, segons explica l’ACN, Barcelona és el municipi de més de 5.000 habitants on més ha baixat el cens, un 3%, ja que aquests anys de pandèmia ha perdut 34.255 electors potencials, tot i que en canvi el padró ha crescut per l’augment de població estrangera. En total, el cens a la capital puja a 1.108.175 persones. Una vintena més de municipis tenen pèrdues notables d’electors potencials, com Badia del Vallès, la Sénia, Esplugues de Llobregat, Ripoll i la Llagosta, entre un 2,1% i un 2,7%. A l’altre costat, uns 200 municipis tenen crescudes importants en el cens, entre els quals destaca Roda de Berà (un 16,4%), seguit de Cunit, Canyelles, Vacarisses i Calafell, amb percentatges a l’entorn del 13%. El Barcelonès és la comarca que més cau, i la Cerdanya i el Baix Penedès, les que més creixen.

Tal com ja va avançar aquest diari , en total s’han inscrit 67.379 estrangers per poder exercir el dret a vot, un 2,9% menys que els 69.778 del 2019, que són provinents dels estats de la UE o dels altres 13 amb qui es tenen acords de reciprocitat. Destaquen sobretot italians, romanesos i francesos, mentre que ha caigut a la meitat el nombre de britànics, després del Brexit, i també força el de llatinoamericans. Això sí, tot i que els 1,27 milions d’estrangers que viuen a Catalunya suposaven el 16,3% de la població l’1 de gener del 2022, quan es va tancar el cens, només un 5,5% podran votar ara, que suposa tot just un 1,2% del cens. Pel que fa al vot per correu –per exercir-lo, la JEC donaria una setmana més de marge, fins dijous passat– enguany hi ha hagut menys interès i l’han sol·licitat tot just 80.189 persones, un 13,54% menys que les 92.747 del 2019, quan les municipals, això sí, coincidien amb les europees.

El Ministeri de l’Interior, de qui depèn el dispositiu electoral, ha comprat 827 urnes, 417 cabines i 479 senyalitzadors per donar-hi cobertura. Entre els vora 10.000 funcionaris que mobilitzarà, tindrà una xarxa de 5.222 persones que faran de representants de l’administració i transmissors de dades, part de les quals seran per primer cop funcionaris de la Generalitat a Barcelona. També en matèria de seguretat hi haurà col·laboració entre administracions: dels 8.900 agents que es desplegaran, n’hi ha uns 3.900 de Mossos, 2.750 de policies locals i 2.300 de Policía Nacional i Guàrdia Civil.