Victòria de l’operació Trias, derrota al feu de Puigdemont

Guanyen els partidaris de l’operació Trias per aglutinar Junts per Catalunya i el Partit Demòcrata amb vista a les pròximes eleccions al Parlament. Independentment de qui acabi sent alcalde de Barcelona, la victòria de Xavier Trias que les enquestes no van saber preveure en nombre de vots i de regidors dona ales als que voldrien reunificar les dues formacions. No en va, el president Artur Mas acompanyava ahir Trias al costat de la presidenta de Junts, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull.

Entre crits d’“alcalde” i “independència”, Trias va fer un agraïment a Junts –“el meu partit”–, el PDeCAT, Demòcrates i MES. “Només sumant serem forts per canviar les coses i fer que el nostre país vagi endavant”, va dir. Amb vista als pactes postelectorals, tant el secretari general de Junts com la presidenta del partit, Laura Borràs, van fer una apel·lació a l’independentisme a reflexionar: “Perquè falcar opcions polítiques afavoreix aquestes opcions polítiques. Quan l’independentisme actua unit, és quan més avança.”

Ara bé, la victòria a Barcelona no pot amagar el desastre rotund del partit a Girona, on governa des de Carles Puigdemont. L’exconsellera Gemma Geis va caure a la tercera posició, darrere del PSC i la CUP. Era l’única capital de demarcació on Junts governava. A Tarragona la humiliació ha estat pitjor que a Girona, amb Vox per sobre de Jordi Sendra en vots. I a Lleida capital, Toni Postius, tot i retrocedir, gairebé ha atrapat en vots l’actual alcalde, el republicà Miquel Pueyo, que ha quedat per sota del PSC i fins i tot del PP.

En xifres absolutes, la nit va deixar Junts en segona posició en nombre de regidors al conjunt del país (uns 2.675), igual que fa quatre anys, només per sota d’ERC. Els dos partits independentistes han retrocedit en nombre de regidors, però Junts ha escurçat distàncies respecte a ERC en un centenar de regidors i ha quedat a uns 200 d’atrapar els republicans. Es dona la circumstància que Junts també ha quedat segona en nombre de vots (prop de 550.000), com va passar el 2019, però per sota del PSC –ERC ha davallat a la tercera posició–. És a dir, dins de la pugna independentista, Junts ha vençut ERC en nombre de vots per unes 30.000 paperetes.

Era el primer cop que Junts es presentava deslligat del PDeCAT, que ha concorregut sota la marca Ara Pacte Local. Comptat i debatut, la trencadissa amb el partit d’Artur Mas –amb l’excepció de Barcelona– no ha perjudicat especialment Junts, que a la pràctica ha escombrat la formació de David Bonvehí del món municipal (52.000 vots i 187 regidors). La localitat més significativa on el PDeCAT ha vençut Junts és Mollerussa, però ho ha fet per només onze vots de diferència que ha rebut més el secretari general adjunt i alcalde Marc Solsona.

En canvi, Junts recull victòries al seu feu de Sant Cugat del Vallès, amb Josep Maria Vallès, i a Figueres, amb majoria absoluta de Jordi Masquef. “Tornarem a tenir l’alcaldia de Figueres i de Sant Cugat”, va proclamar exultant Turull. El partit també ha guanyat en capitals dels antics membres del PDeCAT Marc Castells (Igualada), que venç en duel amb la presidenta del Parlament en funcions, la republicana Alba Vergés, i Meritxell Roigé (Tortosa). A Vic, el substitut de la vicepresidenta de Junts, Anna Erra, també ha guanyat les eleccions, per bé que ha retrocedit, mentre que a Manresa Ramon Bacardit no ha pogut fer el sorpasso al republicà Marc Aloy, i a Reus l’aposta per substituir l’històric Carles Pellicer, Teresa Pallarès, queda amb uns discrets cinc regidors, darrere d’ERC en vots.

Això sí, Junts continua tenint com a assignatura pendent la penetració a l’àrea metropolitana, on desapareix de Badalona, on es presentava el laurista David Torrents, secretari d’organització.