Les dissidències de la llista de les municipals de Sílvia Orriols

Aliança Catalana, el partit ultradretà creat i liderat per Sílvia Orriols, va viure un procés convuls després del congrés en què es va escollir la junta local de Ripoll. Van plegar l’exsecretària d’aquesta junta, Irene Payet, i el tresorer, Ramon Padrosa, que havien d’anar als números 4 i 2 de la llista de les municipals de Ripoll i que, vist el resultat, haurien tingut cadira al ple. Payet, que havia estat presidenta del PP i regidora i més endavant síndica de greuges explica que la seva renúncia i la de Padrosa es va produir per un cúmul de desavinences lligades amb el discurs polític del partit ultradretà i el seu funcionament, que ella va qualificar de “sectari”. “Hi ha molt radicalisme i més xenofòbia que la que es diu”, remarca.

Ara, afirma que ho vol fer públic, arran precisament d’aquests resultats i de tot el debat que s’ha generat.

“En Ramon i jo compartíem el programa que Aliança Catalana estava preparant per a les eleccions, però no la seva ideologia”, explica. A més, detalla que, al principi de l’anterior mandat, no entenia el cordó sanitari a Orriols que es feia als plens i que hi assistia per donar-li suport. “No li aprovaven res i ho entenc. Tenia un discurs molt hàmster, només parlava de mesquites, immigració, sobretot d’una immigració, de salafisme...”, indica.

Irene Payet, a més, remarca que la situació es va complicar quan van voler saber qui hi havia darrere d’Aliança Catalana.“És una piràmide i només en coneixíem la punta”, diu. Segons ella, això va ser l’inici de les discòrdies. Finalment, afegeix que Orriols és una persona molt personalista, que no compta amb l’equip. “Li vaig dir que estàvem generant odi i que no estava bé”, conclou.