El PP fa seu el masclisme de Vox
Els populars governen 30 capitals de província, incloses les vuit andaluses, i adopten el negacionisme de la violència masclista a Burgos, Ciudad Real i Toledo per manar-hi amb Vox
El PSOE es queda amb 10 capitals
IU reté Zamora
On hi havia una regidoria de Dona i Igualtat, com a Burgos, el títol desapareix en favor d’una regidoria de Serveis Socials i Família. A Ciudad Real, l’àrea d’Igualtat de Gènere serà eliminada per complir amb l’acord de governar “sense nomenclatura ideològica”. I, a Elx, la regidoria d’Igualtat és extirpada a canvi d’una de Família, el rètol imposat per Vox i per la seva titular, la metgessa ultradretana Aurora Boril. Després que al País Valencià Carlos Flores –condemnat per maltractament masclista a la seva dona– negociés de tu a tu amb el PP del president Carlos Mazón i al final fos promocionat al Congrés, el número dos de Vox al País Valencià, José María Llanos, és qui orienta la brúixola dels pactes del PP i Vox arreu. “La violència de gènere no existeix; la violència masclista no existeix”, ha dit Llanos. Si bé en públic tant Alberto Núñez Feijóo com la direcció del PP recorren a piulades de desmarcament a Twitter, sobre el terreny i en cada acord de govern el partit s’arremanga i fa seu el masclisme de Vox i el seu negacionisme de la violència de gènere, com ha succeït a les sis capitals de província (Toledo, Valladolid, Ciudad Real i Burgos, entre aquestes) on han format coalició. L’onada blava del 28-M deixa el PP amb l’alcaldia de 30 capitals de província, entre les quals les vuit d’Andalusia, mentre que el PSOE es queda amb només 10, entre aquestes, la nova joia, Barcelona, a més de Lleida, Tarragona, la Corunya, Sòria, Conca, Palència i Lugo.
Tot i ser firmant del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere del 2017 (en l’última legislatura de Mariano Rajoy), el PP està comprant a Vox la terminologia negacionista –contrària a l’OMS i a l’ONU– que al Congrés han abanderat diputades antifeministes com ara Carla Toscano i Rocío de Meer. En el joc per tenir el màxim de poder del bracet de Vox, el PP s’ha permès combinar piulades com la de Feijóo (“la violència de gènere existeix”) amb la firma del punt 43 de l’acord valencià en què es parla d’“erradicar la violència intrafamiliar”.
Quan una periodista de La Sexta es va adreçar ahir al líder del PP durant una visita a Celadas (Terol), per preguntar-li si la violència de gènere existeix o no, Feijóo va acollir la pregunta amb un somriure obert i va deixar que una col·laboradora seva agafés el micròfon de la reportera i l’allunyés per frenar la qüestió i distanciar-la del líder. “Qui negui l’existència de violència masclista no sé si és un marcià, però el que està és profundament equivocat”, va gosar dir el portaveu popular Borja Sémper el mateix dia que el seu partit feia seu el llenguatge de Vox per conquistar el màxim de places.
“Crida a totes les dones”
La ministra portaveu Isabel Rodríguez va fer una crida a aixecar acta de tot i votar en conseqüència el 23 de juliol. “El PP de Feijóo ha estat disposat a vendre les polítiques de la dona a una força d’ultradreta. Faig una crida a dones de tots els colors polítics, moderades i de dretes, en contra d’aquests pactes de vergonya que eliminen regidories d’igualtat i que neguen una cosa tan greu que ens implica a tots com és la violència de gènere”, va apel·lar Rodríguez des de les Canàries, on va fer costat a l’exministra Carolina Darias en l’elecció com a nova alcaldessa de Las Palmas. “Els que han desprotegit la dona han estat Pedro Sánchez i Irene Montero alliberant violadors i agressors sexuals”, va rebatre la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va fer costat a l’alcalde José Luis Martínez-Almeida el dia de la seva reelecció per majoria absoluta. “Els dic als madrilenys que no els decebrem i que treballarem durant els propers quatre anys per ser l’alternativa a l’actual govern”, va prometre la regidora socialista madrilenya i exministra d’Indústria, Reyes Maroto.
“Eliminar la igualtat”
Si bé a Sevilla, València, Osca, Càceres, Saragossa, Castelló, Alacant, Palma i Albacete el PP hi intentarà governar en solitari amb acords puntuals amb Vox, en algunes places com ara Gijón (Astúries) les concessions desafien tots els límits: en el camí de fer alcaldessa Carmen Moriyón, el Fòrum Astúries, el PP i Vox han gosat posar per escrit el “compromís de revisió i nova redacció de l’ordenament d’igualtat en el qual s’eliminin aquells aspectes que suposin igualtat entre persones” [sic]. “Passarà a la història com el pacte de la vergonya”, va denunciar el candidat socialista a l’alcaldia de Gijón, Luis Manuel Flórez. A Valladolid, on el socialista Óscar Puente deixa pas al PP-Vox, en canvi, la vicealcaldessa Irene Carvajal (Vox) ja inicia la croada per fer realitat la coacció contra l’avortament i que, “com a servei públic de salut, el batec fetal no se li pugui negar a la mare”.
Enmig de l’onada blava que tot ho inunda, des de València fins a Huelva passant per Madrid i Sevilla, una aldea gal·la, Zamora, continuarà governada per Paco Guarido (Esquerra Unida), que encarna els anhels quixotescos de l’esquerra messetària i encara ja el seu tercer mandat després de rebre el suport del PSOE. Una gota en un oceà de blau genovès.
LES FRASES
València i Palma, a mans del PP
dolors bellésLa candidata del PP a l’alcaldia de València i guanyadora de les eleccions del 28-M, María José Catalá, va ser investida ahir nova alcaldessa de València. Catalá va ser elegida únicament amb els vots dels 13 regidors del PP i sense els quatre de Vox, que van votar el seu propi candidat. Tal com marca la llei i com que cap candidat va aconseguir la majoria absoluta, va ser proclamada alcaldessa la cap de llista més votada el 28-M amb el suport de 13 dels 33 regidors que formen el ple municipal de València, la qual cosa li atorga una majoria simple que l’obligarà a buscar acords puntuals amb l’extrema dreta per poder aprovar projectes i pressupost.
Catalá va rebre la vara de comandament que l’acredita com a alcaldessa de mans del seu antecessor, el candidat de Compromís, Joan Ribó. Un gest protocol·lari de normalitat institucional que no es va donar el 2015 quan Ribó va accedir a l’alcaldia i l’aleshores alcaldessa de València, Rita Barberà (PP), li havia de passar el testimoni.
A mans del PP ha passat també Palma després de vuit anys de governs progressistes. El cap de llista del PP, Jaime Martínez Llabrés, va ser proclamat batlle amb l’únic suport dels 11 regidors del seu grup després que cap candidat obtingués majoria absoluta, va ser proclamat per ser el cap de llista amb més vots el 28-M. L’elecció de Martínez Llabrés marca un canvi de cicle a Palma. Conscient del repte de governar en minoria, en rebre la vara de comandament de mans de l’alcalde de Palma en funcions, el socialista José Hila, el primer missatge que va adreçar el batlle als grups va ser de mà estesa i de col·laboració.