La Cambra situa en 50.900 milions la inversió que li cal a Catalunya fins el 2040
Presenta un informe sobre el dèficit en infraestructures
La xarxa ferroviària recull gran part de les reivindicacions de l’ens, que també alerta del perill de col·lapse del Corredor del Mediterrani
Catalunya necessita una inversió de 50.900 milions d’euros fins al 2040 per corregir el dèficit “sistèmic” d’infraestructures. Aquest és el càlcul que ha presentat avui la Cambra de Comerç de Barcelona.
La corporació ha fet un estudi que, segons recull una informació de l’ACN, amplia el realitzat el 2019 que situava en 45.000 milions el desemborsament necessari després d’uns anys de “cronificació del baix nivell d’inversió”, tot i l’increment de les partides pressupostàries, ha detallat Alícia Casart, directora del gabinet d’estudis d’infraestructures de l’entitat cameral.
“L’arrel del problema són els incompliments sistemàtics que hi ha en l’execució d’infraestructures per part de l’Estat espanyol”, ha denunciat la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, que ha detallat que el 80% de les actuacions incloses en l’informe depenen del govern estatal.
La xarxa ferroviària recull gran part de les reivindicacions, començant per una nova planificació per incrementar la capacitat de Rodalies. Més enllà de l’àrea de Barcelona, des de la cambra també reclamen impulsar un nou sistema de serveis regionals que connecti les ciutats mitjanes amb el conjunt de la xarxa, sense oblidar tampoc els extrems de les corones metropolitanes de Manresa, Igualada i Vic. I és que, atenent a les dades del Ministeri de Transports, el pes de Rodalies ha baixat del 34% al 43% en les últimes dècades, fet que provoca que, per exemple, els trajectes per accedir a Barcelona amb cotxe dupliquin els viatges amb tren. La Cambra ha fet una crida a la Generalitat perquè dissenyi amb visió territorial la “gran assignatura pendent” de la xarxa ferroviària que és el servei regional. “No pot ser que per anar de Lleida a Sabadell hi hagi tres trens al dia”, ha exemplificat Casart.
Corredor Mediterrani
A més, la Cambra ha enviat un crit d’alerta pel que fa al corredor del Mediterrani, la via ferroviària que ha de transportar mercaderies des de la Península Ibérica a tot Europa i que arrossega dues dècades de retards. Segons ha detallat Casart, el compliment dels objectius de descarbonització marcats pel govern espanyol impliquen incrementar la quota ferroviària del 4% al 10% del trànsit terrestre, cosa que suposaria uns 35 trens més que travessarien la frontera amb França. Aquest increment, sumat a l’augment d’oferta d’alta velocitat de passatgers d’operadors com Renfe o SNCF pot col·lapsar la capacitat de la via o fer que no es compleixin els objectius de reducció d’emissions. “Cal pensar-ho ja i des de l’Estat no ho estan fent perquè consideren que ja han complert”, ha lamentat la directora del gabinet d’infraestructures de la Cambra, que ha avisat que hi haurà “problemes a tot arreu”. Com a primeres actuacions per pal·liar-ho, ha demanat que s’implementi una via segregada d’ample internacional de mercaderies des de Mollet fins a Portbou per separar-la de la de passatgers i que s’abordi la remodelació de la xarxa de Tarragona amb una línia de mercaderies que passi per l’interior. Aquesta segona actuació ja està en fase d’estudi per part del ministeri.
En l’àmbit de carreteres les actuacions prioritàries per la Cambra són l’autovia B-40 per evitar els “colls d’ampolla” que es produeixen al Vallès, que assumeix el 21% del trànsit interurbà de Catalunya, i el recondicionament de l’N-2 a Girona i de l’N-340 perquè puguin assumir més vehicles.
L’ens cameral considera que les actuacions de millora de l’AP-7 i l’AP-2 impulsades per l’Estat són necessàries però arriben “tard” perquè s’ha deixat que l’autopista es “degradi” des de l’aixecament dels peatges.
Pel que fa al pla 2+1 del Govern per resoldre els problemes en les vies de calçada única, Casart ha considerat que en línies generals és positiu però ha demanat que es contemplin els desdoblaments de vies entre Valls i Alcover a la C-37 i també a la C-55 entre Manresa i Abrera.
D’altra banda, la Cambra veu imprescindible recuperar un pagament per ús de les autopistes per cobrir el cost de manteniment i també per gestionar el trànsit.
En la presentació de l’informe, l’ens que dirigeix Mònica Roca ha tornat a reclamar que es defineixi “amb urgència” el model que permeti a l’aeroport Barcelona incrementar la seva capacitat operativa, i en paral·lel, desenvolupar Girona i Reus i les seves connexions ferroviàries d’alta velocitat.
