L’expresident del Brasil Jair Bolsonaro ha quedat contra la paret aquest dijous després de la primera sessió d’un judici en el qual se l’acusa “d’abús de poder” durant la campanya per a les eleccions presidencials de 2022, que va guanyar l’actual mandatari, el progressista Luiz Inácio Lula da Silva.

La fiscalia, que és part en el procés, ha afirmat en la primera de les tres sessions reservades pel cas pel Tribunal Superior Electoral (TSE) que els abusos “són recollits en les interlocutòries” i ha demanat que s’apliquin “les penes de llei”, que suposarien la inhabilitació del polític ultradretà, de 68 anys, per un termini de vuit anys, informa Efe.

L’agència explica que l’eix de l’acusació és una reunió que Bolsonaro va convocar amb una cinquantena d’ambaixadors estrangers a la residència oficial de la Presidència el 18 de juliol de 2022, per desqualificar la transparència del sistema electoral i la mateixa democràcia, i que fins i tot va ordenar que emesa per la televisió pública.

Tarcísio Vieira, advocat de Bolsonaro, ha mantingut que en aquest acte, que ha qualificat de “franciscà“ i “institucional”, el líder ultradretà no va fer més que expressar les seves opinions sobre el sistema electoral brasiler”.

Ha considerat que Bolsonaro només va expressar els seus “dubtes” sobre les urnes electròniques que Brasil utilitza des del 1996, tot i que des d’aleshores no hi ha hagut ni una sola denúncia de frau, i que ho va fer en “ple exercici” de la seva “llibertat d’expressió”.

Pel fiscal Paulo Gonet Branco, però no hi ha dubtes que la reunió “va ser convocada perquè la comunitat internacional” i “toda la societat brasilera” fossin “exposades a al·legacions falses” i a una “manipulació que podria perjudicar el procés electoral”.

Segons Gonet Branco, l’objectiu de la reunió no era altre que intentar “pertorbar la normalitat institucional del sistema democràtic”.

La “gravetat” d’aquests fets, ha afegit “es va posar en evidència” amb un moviment que, després de la victòria electoral de Lula, es va llançar als carrers per desacreditar els resultats i exigir a les Forces Armades un cop militar per impedir que el dirigent progressista prengués possessió. Un moviment que, segons l’advocat Walber Agra, que representa a l’acusació, va desembocar en l’assalt a les seus dels tres poders del país –Presidència, el Congrés i el Tribunal Suprem–el 8 de gener passat, vuit dies després de la investidura de Lula, a qui el polític ultradretà va intentar derrocar aquell dia. Agra ha afirmat que Bolsonaro havia de ser condemnat pels seus “abusos de poder”, però també per “pràctiques colpistes”.

Aquest últim punt, segons l’advocat del Partit Democràtic Laborista, autor de la demanda, es corrobora amb dos esborranys de decrets trobats per la policia en mans d’assessors pròxims a Bolsonaro després dels incidents de gener. En aquests documents es proposava, sense embuts, anul·lar el resultat de les urnes després de la victòria de Lula i fins i tot plantejaven una “intervenció militar” per mantenir Bolsonaro en el poder fins que es convoquessin noves eleccions.

Sobre aquesta base, Agra, ha afirmat que el que s’està jutjant no és una “reunió d’ambaixadors”, sinó una sèrie d’accions que comproven un permanent “abús de poder polític, desordre informatiu, ús indegut dels mitjans i, finalment, un intent clar d’un cop militar”.

El judici continuarà dimarts que ve, quan presentarà el seu informe el magistrat Benedito Gonçalves, instructor del cas, qui ja ha suggerit que es pronunciarà per la culpabilitat de Bolsonaro.