conflicte bèl·lic a l’est d’europa
Prigojin assegura que volia salvar el Grup Wagner i no enderrocar el poder a Rússia
En les seves primeres declaracions, Prigojin explica que amb la seva acció volia defensar els seus homes i no anava contra el president Putin
El cap del Grup Wagner, Ievgueni Prigojin, qui va liderar el cap de setmana una rebel·lió contra la cúpula militar russa, ha dit aquest dilluns en les seves primeres declaracions després del fallit motí que només buscava salvar de la desaparició l’empresa militar privada i no canviar el poder.
“L’objectiu de la marxa era evitar la desaparició de Wagner (...) No buscàvem enderrocar el poder al país”, ha dit.
Prigojin ha explicat que aquesta unitat “havia de deixar d’existir l’1 de juliol a conseqüència de les intrigues” de l’elit militar russa. Es tracta de la data límit establerta pel president rus, Vladímir Putin, i el ministre de Defensa, Serguei Shoigú, perquè tots els voluntaris que participen en la guerra a Ucraïna havien de signar contractes amb Defensa, amb la qual cosa el Grup Wagner, que rebutjava aquesta condició, quedaria proscrit.
Segons ha apuntat Prigojin, “només uns pocs combatents de l’exèrcit privat van accedir a signar el contracte amb el ministeri de Defensa” i ha afegit que l’obligació de subordinar-se a Shoigú i al cap de l’Estat Major, Valeri Guerásimov, es va posar sobre la taula “en el moment menys adequat”.
Prigojin ha explicat que Wagner tenia la intenció de traslladar tots els seus efectius i equipaments a Rostov del Don el 30 de juny per a “lliurar públicament” el seu armament a l’Exèrcit rus.
“Malgrat que no vam donar mostres d’agressió, ens van atacar amb míssils i després amb helicòpters. Prop de 30 efectius de Wagner van morir, alguns van resultar ferits”, ha relatat.
La gota que va satisfer el got de la paciència de Prigojin va ser el suposat bombardeig amb míssils per part de les forces russes d’un campament dels mercenaris en la rereguarda russa a Ucraïna.
Després de denunciar l’atac, el cap de Wagner va anunciar que havia creuat amb els seus homes la frontera russa a la regió de Rostov i iniciat una “marxa per la justícia”.
Segons Prigojin, durant la marxa, que va durar 24 hores i en la qual els mercenaris van recórrer 780 quilòmetres, “una columna va sortir cap a Rostov i una altra, rumb a Moscou.
Segons ha afirmat, en el terreny no va morir ni un sol soldat rus i ha lamentat que les seves unitats haguessin hagut de respondre als atacs dels avions i helicòpters de les Forces Armades de Rússia que intentaven frenar les columnes i van causar dos morts en les files dels wagner.
En el costat rus van morir per la seva part en l’operatiu antiterrorista uns deu pilots, segons els mitjans locals, aspecte que Prigojin no esmenta.
Prigojin, que no ha donat dades sobre el seu actual parador ni sobre els seus plans futurs després d’acordar amb el Kremlin el seu exili a Bielorússia, ha reiterat que no tenia com a objectiu “enderrocar el govern legítim del país”. “Ens vam retirar per a no vessar la sang de soldats russos”, ha recalcat, tal com ja va dir el dissabte quan va ordenar el retorn dels seus homes a les bases de Wagner.
Amb la seva acció “vam mostrar el nivell d’organització que hauria de tenir l’Exèrcit rus”, ha sentenciat.
