Plens gironins molt més diversos

“Trencar un sostre de vidre”

Com a dona negra, a l’Amy li han dit sovint que és la primera. “Tinc la satisfacció entre cometes d’haver trencat un sostre de vidre. Té les seves coses, però la part positiva és que quan et trobes els teus iguals, negres, marroquins i fins i tot els mateixos catalans, et diuen «Ostres, quin orgull, perquè estàs obrint pas»”, llavors això compensa.”

Sabaly és jurista. Graduada en dret, té el seu despatx, juntament amb una altra sòcia. Sent pressió pel fet que és “un càrrec públic”, però diu que la mateixa que “pot tenir en Sergi [Font], la Sílvia [Aliu], la Gemma [Martínez]... El fet de ser dona negra m’ho prenc com anecdòtic [...]. Per mi, una manera de normalitzar-ho és posar-me a treballar, això és el fet rellevant, i no posar la lupa a sobre meu.”

Si Antònia Adroher va ser la primera regidora de l’Ajuntament de Girona, l’any 1936, Sabaly és la primera edil negra. “Penso que és el moment de normalitzar les coses, entre tots i totes. A Catalunya s’està fent feina no només per visibilitzar sinó per normalitzar. El pas ja està fet, a la UdG ja hi ha la primera professora associada negra. Anem pel bon camí.”

L’Amy va arribar a Girona el 1997. Primer va viure a Arbúcies (Selva), on el seu pare [Alpha Sabaly] era soldador d’una carrosseria. “Sempre dic que soc de la Selva, molt orgullosa i honrada de ser-ne. Bàsicament per a mi érem una família que durant uns anys vam viure a Arbúcies, un poble de molt bona convivència fins al punt que una dona negra africana als anys vuitanta treballava, com qualsevol família. Un poble on tothom tenia el seu espai, respectava les normes de convivència, independentment de l’origen, el color, la religió”, diu.

Pau Lanao, secretari de l’Agenda Llatinoamericana, destaca que Alpha Sabaly va ser un dels primers immigrants que va arribar a les comarques gironines. Va treballar per les condicions de vida i de treball dels senegalesos, primer a Ocata (Maresme) i després per als “als africans de la Selva interior”. Sabaly, mort el 2021, va ser un dels primers nouvinguts a fomentar el codesenvolupament, “millorar les condicions dels africans d’aquí i de les comunitats d’allà”. Guanyem té en la seva candidatura una altra integrant d’origen africà, Amelia Barbero. L’antiga edil del PSC amb Nadal i Pagans va néixer a Kogo (Guinea Equatorial) el 1941.

La gran de cinc germanes

A Olot, quan es constitueixi el nou ajuntament, el 7 de juliol, El Gamouchi, una dona jove nascuda a Nador (Marroc), es convertirà en la primera regidora olotina nascuda en un altre país amb responsabilitats de govern. Aquesta educadora social d’un centre de menors a la Garrotxa ha estat al consistori, però sempre a l’oposició i, ara, doncs, serà al govern. Nascuda el 1980 com la gran de cinc germanes, va arribar a Olot quan tenia deu anys, gràcies al reagrupament familiar que va poder tramitar el seu pare.

La Laila arriba a la política no per casualitat. De fet, tal i com ella mateixa explica, l’activisme i l’associacionisme els ha après dels seus pares, que, l’any 1991, van ser dels primers a participar en l’organització d’activitats interculturals. “El seu relat era i és que si et vols arrelar en un lloc has de fer coses i relacionar-te amb les persones i estimar allò que té, en aquest cas la ciutat d’Olot”, explica. I a fe que els va fer cas, perquè abans de ser regidora la Laila ha format part d’un nombre important d’entitats. Entre moltes altres, Garrotxa Cultural, Stop Racisme, l’associació Al Rahma i el Grup de Diàleg Interreligiós.

El Gamouchi arriba a la política a través d’ERC, de fet, de persones del partit que coneix amb qui fa amistat fruit de la seva intensa activitat social. Destaca Clara Casanovas i Pere Gómez. “Em va dir: «Ja estàs fent activisme, vine a fer-lo amb nosaltres.» I això vaig fer”, diu, tot afegint-hi, que ja tenia molta afinitat amb la manera de fer d’ERC. Quan li preguntem què creu que hi pot aportar, ho té molt clar: “Puc aportar la visió de carrer, de barri. Quan la gent parla de polítics, penso que són els altres. Vull treballar per ser la veu de les persones, de tot tipus de col·lectius”, diu. “No soc la regidora dels immigrants.”

Vinculats a En Comú Podem

Però les eleccions d’enguany han permès l’entrada d’altres edils d’origen magrebí al Baix Empordà. En els dos casos, tant Bilal Bensahid, cap de llista a la Bisbal, com Salma Laghzaoui, la número dos de la llista a Palafrugell, han concorregut amb candidatures vinculades a En Comú Podem i faran oposició. Bensahid, de 29 anys, va arribar a la Bisbal de petit i, a més de professor de secundària, és graduat en ciències polítiques. La seva aposta en campanya era un govern d’esquerres, tot i que finalment resta a l’oposició, i bastir ponts per “eliminar guetos” i millorar els barris amb instal·lacions esportives, espais comunitaris i facilitar la integració lingüística i social dels immigrats. Laghzaoui, per la seva banda, ja va néixer aquí, però també ha apostat per conjugar la doble cultura, catalana i magribina, des de la seva formació com a gestora social.