Una qüestió de família

No és cap notícia que una filla pensi diferent de la mare. De fet, donem per fet que ha de ser així i, quan no és així, els pares/mares tendim a preocupar-nos. Coneixem casos de pares/mares i fills/filles en què l’un és del Barça i l’altre, de l’Espanyol, i sabem que no s’acaba el món. També sabem de casos en què uns i altres concorren en unes eleccions municipals en llistes separades. I com a societat ho hem sabut assumir com una pluralitat enriquidora. En la conjuntura política actual, sembla diferent, però, quan la mare (Consol Cantenys) és del PSC i la filla (Mireia Vehí), de la CUP. No és casualitat que ho veiem diferent en un país que s’ha bipolaritzat fortament. Han passat moltes coses a Catalunya en els últims deu anys i, si més no, aquest és l’exemple que el procés no separa famílies. Perquè mare i filla tenen dret a veure diferent el futur polític. Les conviccions de cadascú fan la seva via. La diferència, ara, és que les hauran de defensar en el mateix aparador. “La política com l’art de decidir què volem fer de les nostres vides”, es llegeix en el perfil de la candidata Vehí.

Cap de les dues són acabades d’arribar i, per tant, exposar-se a les demandes periodístiques sobre la peculiaritat de la poc habitual situació ja no els agafa desprevingudes i aquest cop sembla que està prou estudiada la resposta que donen. “No hi veig el tema”, responia Cantenys referint-se a la coincidència.

Ja fa 20 anys que la mare es dedica a la política. Ha estat en aquestes últimes eleccions municipals que ha renunciat a encapçalar la llista del PSC a Vilafant. Al darrere ha deixat quatre mandats com a alcaldessa, dos com a presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. I també ha estat a la Diputació de Girona més de deu anys. Quan es creia que deixaria la política, el PSC ha volgut que fos candidata al Senat.

Més recent és l’exposició pública de Mireia Vehí. Militant a la CUP des del 2015, va ser inclosa en el número 8 de la llista del partit per Barcelona en les eleccions al Parlament del setembre del 2015. Es va convertir en diputada el gener del 2016, cobrint una de les vacants creades per les renúncies de Julià de Jòdar, Josep Manel Busqueta i Antonio Baños. Des del 2019 era diputada al Congrés espanyol.

Quan Mireia Vehí va aterrar al Congrés dels Diputats, l’any 2019, amb els polítics independentistes a la presó, totes dues es van enfrontar a la reiterada insistència dels periodistes, als quals grinyolava el fet que una socialista del PSC i una independentista de la CUP fossin mare i filla. Cantenys hi deia la seva en aquell moment en un diari d’àmbit estatal: “Des de petita, la Mireia mostrava inquietuds, era una nena amb caràcter, molt curiosa i defensora de la justícia. Era bona noia i estudiosa.”

Quan a Vehí se li va plantejar encapçalar la llista de la CUP al Congrés, va ser l’alcaldessa Cantenys qui la va animar a acceptar. “Em sembla una experiència única, una oportunitat que poca gent té”, va exposar. Que la càrrega ideològica es dilueix en unes municipals no és cap mentida. L’abril del 2019, la filla de la CUP va donar suport en un míting a la mare. De nissagues polítiques, però, se’n troben a totes les cases. Júlia Boada, cap de llista de Sumar-En Comú Podem, és la filla de l’exdiputat d’ICV-EUiA Joan Boada. Al PP, la cap de llista al Congrés, Concepció Veray, és la germana de l’edil Jaume Veray, de Girona, i Montse Bassa és germana de l’exconsellera i represaliada política Dolors Bassa. La família, de campanya en campanya.