“Si Junts té la clau, res serà igual”

Quan es convoca el 23-J, Junts fa un balanç exhaustiu internament. I el balanç és negatiu, no només de la legislatura al Congrés, que també, sinó dels darrers anys en general. El que es constata és que, governi qui governi, sempre es trenquen els acords amb Catalunya. Tots. Els que hi ha establerts per Estatut o per llei i també els que s’assoleixen en negociacions. El govern d’Espanya, governi qui governi, no és un soci fiable. El millor negoci que es pot fer amb un mal negoci és tancar-lo, i fa molt de temps que la relació Catalunya-Espanya és mal negoci per a Catalunya. En els debats, Meritxell Batet (PSC) diu que cap govern ha pagat tant a Catalunya... Però si el 2021 es va fer l’execució pressupostària més baixa de la història amb un 35%! Només 35 de cada 100 euros pressupostats! I el 2022, descomptant-hi la compensació a Abertis i que no és als catalans, és del 16%. I, a més de l’economia, en què incloc Rodalies, el corredor mediterrani i els fons Next Generation, hi ha el tema nacional i d’aspiracions polítiques del poble de Catalunya. Les urnes fa anys que parlen i el 2021 hi va haver unes eleccions a Catalunya i un 52% va votar independència. I aquí els independentistes hem de fer una reflexió: després de dos anys, ERC ha incomplert un acord de govern per fer efectiu el 52% i és molt lluny del que vam firmar conjuntament. Sí que sembla que, després de les municipals del 28-M, en què perd més de 300.000 vots, ara –i fins i tot ho diu el seu lema, Defensem Catalunya, que és el que a Junts hem fet aquesta legislatura i molt sols– ERC està virant de nou la seva estratègia.

Nosaltres no ens hem mogut d’on érem. La nostra estratègia és la mateixa que la del primer dia. La d’ERC és evident que ha estat un absolut fracàs i estem esperant que ells tornin, i tant de bo tornin. Perquè quan hem aconseguit èxits col·lectius és quan hem anat plegats. Aquesta legislatura, en què ERC ha decidit que el seu soci deixava de ser un partit independentista i ho era el PSOE, no ha aconseguit res i Catalunya està pitjor que fa quatre anys. Encadenen tres pressupostos aprovats i encara no ens han pagat ni el primer. Quan trepitges el territori, veus moltes estacions de Rodalies que són dels vuitanta i no estan ni adaptades: si vas amb cotxet de nadó o amb cadira de rodes, no hi pots accedir. De cada 100 euros que s’havien d’invertir en Rodalies per part d’Adif en els últims 15 anys, sols n’han arribat 24. I si mires Madrid, amb Madrid sí que compleixen! De cada 100 euros pressupostats per a Cercanías a Madrid, n’han pagat 153. I el 2021, quan a Catalunya arriben 35 de cada 100 euros pressupostats, a Madrid l’execució és de 184 respecte als 100 pressupostats. L’infrafinançament i l’abús són sistemàtics, i això s’acaba. Si Junts té la clau, res serà igual, ni a Madrid ni a Catalunya. Que el 23-J serveixi perquè el que es negocia a Madrid es pagui, i que hi hagi un canvi a Catalunya.

Nosaltres ja hem dit que els vots dels catalans en cap cas es regalaran. Òbviament no donarem mai suport a un partit de dretes com el PP de Feijóo. Sovint em plantegen el dilema: “És que si no doneu suport a Sánchez, feu que governin les dretes.” Doncs no! Perquè aquí sembla que si no dones suport a Sánchez, estàs donant suport a Feijóo. A un partit independentista i catalanista que està dient que la relació Catalunya-Espanya és mal negoci i que cal tancar-lo no se li pot penjar la responsabilitat de decidir el futur polític de l’Estat espanyol, i menys de triar qui serà el nou president. No trobo ningú que em doni un motiu pel qual Junts hauria de donar els vots dels catalans a un president espanyol que no ha complert amb Catalunya i que ha mentit als partits independentistes que li han fet confiança i que continua sense pagar el que li toca i fa l’execució més baixa de la història. El 2019 i el 2022 són els anys de més incidències a Rodalies dels últims deu, i són amb el govern de Sánchez. Què demanem? Tothom té claríssim què és el que Junts demana. Ja no estem per anar amb la llista de greuges, ja ho hem provat tot. Que no investim Sánchez o Feijóo no vol dir que l’altre quedi investit; és una fal·làcia. Que el PSOE ens vengui que ells són els que aturaran la ultradreta quan ells l’han blanquejat i alimentat... És el mateix PSOE que va negociar amb Vox el decret dels fons Next Generation i el mateix que va investir Rajoy president el 2016.

El “que us bombin” de Trias cristal·litza en un lema que vol recollir aquesta indignació. I si no ens posem les piles, el que ha passat a l’Ajuntament de Barcelona passarà a Catalunya. Més que pensar que votar no serveix de res perquè després venen el PSOE i el PP i ho tomben tot, la gent està cansada perquè es pregunta què hem fet. De què ha servit votar i tenir el mandat del 52% si hem estat incapaços d’executar-lo? Hi ha desmobilització i cert desànim perquè han passat quatre anys i una part de l’independentisme ha donat suport a l’unionisme i això ha servit a Sánchez per anar a Europa a dir que el problema s’ha acabat i que ell l’ha resolt. Però de què ens ha servit a nosaltres? Està millor, Catalunya? No. Està més unit, l’independentisme? No. La gent no entén res, i amb raó. I que consti que no tots hem fet el mateix: el que ha fet Gabriel Rufián no té res a veure amb el que he fet jo. Junts és on era.

Veurem... A veure què passa el 23-J i veurem què fem.

Veurem... La nostra estratègia a Madrid no és improvisada, està absolutament pensada. Aquí hi ha alternativa, i des de Brussel·les la lidera com ningú Carles Puigdemont. I asseguro que si la gent ens fa confiança tot canviarà el 23-J. I tot és tot.