L’enigma econòmic de Núñez Feijóo

Ell diu que sap qui serà, però, com si fos presoner de l’encant que pot tenir un enigma, no en vol desvelar el nom. “És una bona pregunta. Li puc assegurar que serà algú que sàpiga d’economia”, va ser la primera resposta que va oferir l’11 de juny el candidat del PP a La Moncloa, Alberto Núñez Feijóo, a l’estudi de Carlos Alsina (Onda Cero). La incògnita de quin és el nom que només Feijóo coneix ha perseguit el guardià del secret i presidenciable del PP en totes les entrevistes i ha fet impossible l’organització d’un debat econòmic a dos tal com havia reclamat Nadia Calviño.

A cop d’insistència, Feijóo s’ha vist obligat a desenvolupar l’enigma econòmic que l’envolta i desgranar-ne algunes pistes. “El meu ministre d’Economia serà una persona acreditada i amb qui la gent podrà dormir tranquil·la”, va assegurar en el segon intent de matar l’interès del públic. Com que el cens de persones que saben d’economia i alhora no es dediquen a alterar el son de la població encara era alt, Feijóo es va veure arrossegat a fer noves precisions del retrat robot que només ell té al cap. “No és polític, ni ha estat en política ni ha tingut càrrec en cap partit”, és el més precís que ha sabut dir per endevinar l’elegit.

Arribats a aquest punt, els noms que omplen les travesses són l’actual governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, que finalitza el mandat el juny del 2014; l’exconseller delegat d’Inditex Pablo Isla; l’economista fitxat de Cs Luis Garicano, i el comodí clàssic del l’exministre Luis de Guindos, ara al Banc Central Europeu. “Jo no estic en això”, sosté Hernández de Cos. En el cas d’Isla, eterna mà dreta d’Amancio Ortega, qui primer el va conèixer i després el va presentar a Feijóo va ser la dona del polític gallec, Eva Cárdenas, que va ser la responsable de Zara Home del 2003 al 2018.

Aquest diari ha preguntat a Carlos Solchaga –ministre d’Economia i Hisenda amb Felipe González del 1985 al 1993– i a Luis de Guindos –ministre d’Economia amb Mariano Rajoy del 2011 al 2018 i ara vicepresident del Banc Central Europeu (BCE)– si creuen que el votant mereix anar a les urnes havent vist un debat econòmic entre les dues cares cridades a ser el nou ministre d’Economia. “A mi em sembla que això de convocar un debat amb un ministre d’Economia in pectore i un ministre d’Economia actual que potser va de sortida perquè té la possibilitat de marxar no té gaire sentit. Tots dos estan in itinere i ni és segur que l’un sigui nomenat ni és segur que l’altre continuï en el càrrec”, raona Solchaga a El Punt Avui. “El gran debat econòmic l’han de fer els dos líders candidats a president, als quals hem de suposar una capacitat mínima per entendre el funcionament d’una economia en general i les necessitats de la política econòmica del moment. Si no la tenen, és possible que puguin ser bons líders; en la història hi ha hagut molts líders absolutament ignorants en economia i en moltes altres coses i que més o menys han tirat endavant”, rebla el ministre de González.

Com recorda Luis de Guindos, ell va participar en la campanya del 2017 en un debat econòmic amb Luis Garicano (Cs), Jordi Sevilla (PSOE) i Nacho Álvarez (Podem). “I jo ni em presentava de diputat. Com em deia Montoro, jo era «el contratado». Així és la vida”, ironitza De Guindos.

Nou anys abans del debat a quatre, la campanya electoral del març del 2008, que enfrontava José Luis Rodríguez Zapatero amb Rajoy, sí que va tenir un debat econòmic entre els cridats a ser ministres: Pedro Solbes pel PSOE i Manuel Pizarro, l’expresident d’Endesa en plena opa de Gas Natural, pel PP. “Solbes va guanyar el debat, i amb un sol ull!”, va lloar Zapatero al·ludint a la infecció que va obligar Solbes a debatre a la televisió amb un ull tapat. Aquest 23-J, allò tapat és el nom del ministre del PP.