“Vull recuperar la política útil de Convergència”

No, som el pal de paller que apleguem els grupuscles sorgits de l’antiga Convergència i Unió, amb gent independentista, gent nacionalista, etc., i volem escoltar el territori gironí, ser un mirall d’allò que passa a les comarques gironines. Els meus referents són Jordi Pujol i Ramon Trias Fargas. Vull recuperar la política útil de Convergència i actualitzar-la. No és un tema nostàlgic, sinó una defensa d’una manera de fer política útil. És una etiqueta i molta gent de les comarques gironines associa CiU a moltes millores. Jo mateix, de més jove, vaig fer esport en equipaments construïts durant el govern de la federació.

Sí, perquè no aporta res. És un missatge interessat que s’ha llançat per fer mal als partits independentistes. És cert que, a les últimes municipals, alguns partits van ser molt perjudicats per l’abstenció i això és un missatge clar que la gent no vol falses promeses, sinó que vol que es parli de les necessitats reals.

Que cal tenir en compte que el PSC és sucursalista del PSOE. Si ets catalanista, el vot pel PSC no és el més adequat.

És veritat que, quan els nostres diputats van passar al grup plural del Congrés, vam perdre visibilitat en l’àmbit mediàtic. Però, durant aquesta última legislatura, nosaltres hem treballat, no hem fet performances com d’altres. Hem liderat iniciatives que han comportat la inversió de sis milions d’euros en temes com el tren d’alta velocitat o la Fundació Dalí, per esmentar-ne alguns. Nosaltres anem a fer política a Madrid, no des del dogmatisme, sinó des del pragmatisme.

Sí, i nosaltres en podem recollir un gruix important, persones desencantades amb el procés, amb la política de bloqueig, que ha repercutit en la inversió, persones de Convergència i Unió de tota la vida que han votat partits estatals, i, fins i tot, votants de l’Assemblea Nacional Catalana, alguns del PSC, d’ERC i fins i tot del PP.

La independència és una cosa molt utòpica. La nostra línia estratègica passa per defensar que Catalunya és un objecte polític i l’altra part hauria d’entendre que Catalunya té dret a decidir el seu futur. De fet, és un procés que la Constitució contempla. Sí que ens cal denunciar i revertir la invasió de competències, com per exemple amb la llei de costes, que lesiona els propietaris de primera línia de l’espai costaner i els propietaris no poden inscriure notarialment part de les seves propietats.

No m’agraden els extrems. Cal aïllar les idees radicals, perquè estan lluny del pragmatisme del PDeCAT. Per lluitar contra l’extrema dreta, cal negociar i aconseguir més quotes d’autogovern. Se l’ha de combatre, a més, des de la raó i la lògica i no donar-li espais. No es pot combatre l’extrema dreta només penjant pancartes.

Sobretot una reindustrialització i, per això, cal millorar el subministrament elèctric i les infraestructures.

Girona havia sigut un dels centres industrials més grans i, ara, cal una reindustrialització perquè ho torni a ser.

Hi ha d’haver una aposta molt clara per les energies renovables.

Si diem no a la MAT, no al parc Tramuntana..., cal posar sobre la taula algun projecte a llarg termini. Calen projectes d’energies renovables potents adaptats al territori i planificats amb seny, i no s’ha de fer demagògia. Cal tenir en compte que les comarques gironines generen només l’1,5% de l’energia que necessiten i, a més, l’exporten. Mentrestant, l’AVE ha de reduir la seva velocitat un 5% entre Barcelona i Girona per falta de potència.

Lluitarem per millorar l’N-II i sobretot per l’estació del TAV més a prop de l’aeroport.

Cal optimitzar-lo. L’hem d’entendre no només com una activitat econòmica, sinó com un actiu que forma part de l’ADN del país.