“El PSOE no s’adequa a la definició de constitucionalista”

Possiblement les eleccions del 23 de juliol són les més importants dels últims quaranta anys. El que està en joc és més sanchisme, més mentida, més manipulació, més govern “Frankenstein” [el terme utilitzat el 2018 per Mariano Rajoy per parlar dels acords de Sánchez amb els independentistes bascos i catalans], que vol dir que pacto amb qui faci falta simplement per mantenir-me en el poder. Per tant, més ruïna i més deixadesa en aquest cas per a Espanya i per a les comarques gironines. I una altra opció, que és Alberto Núñez Feijóo, que és creixement, unitat, transparència, honestedat, i que és tornar a posar les comarques gironines en l’agenda de prioritats del govern d’Espanya, i dic tornar, perquè el Partit Popular ja ho va fer el 2011 [...].

Mira, la premissa principal és tornar a posar les comarques gironines en l’agenda de prioritats del govern d’Espanya. I això vol dir desencallar infraestructures que estan pendents, no només infraestructures de transports, com ara l’N-II, l’N-260, l’N-152 o l’estació del TAV a l’aeroport de Girona, sinó també de transport ferroviari, la línia R3 Barcelona-Vic-Puigcerdà, parlem de rodalies. I també de desaparició de passos a nivell com el de Flaçà (Gironès), però també parlem d’infraestructures culturals, com l’Arxiu Provincial [l’Arxiu Històric de Girona], o també de la reorganització de la plaça d’Espanya de Girona, que fa cinc anys que està pendent. I també de Costes per les modificacions de la llei del 2014, que resolia la problemàtica i la seguretat jurídica en relació amb les concessions dels habitatges sobretot a Empuriabrava i a Platja d’Aro, que afectava més de 2.500 persones. La modificació feta el 2021 i el 2022 pel PSOE ha tornat a posar en risc la seguretat jurídica i les concessions d’aquests habitatges. I també hi ha els camins de ronda de la Costa Brava... I també les mesures genèriques com la baixada d’impostos, l’ajuda a autònoms, la tarifa zero per a nous autònoms... [...] I ajudes per als sectors del turisme i el sector primari. I pel que fa al turisme, el volem potenciar i fer un pla de turisme gastronòmic i enològic perquè les comarques gironines hi estiguin representades. Per exemple, a Palafrugell amb el món del suro o a l’Empordà amb totes les denominacions d’origen. I fer una cosa que fins ara no s’ha fet per aquesta mania o aquests complexos dels governs de la Generalitat independentista, que és sortir a promocionar-nos en l’àmbit internacional sota el paraigua de la marca Espanya per poder arribar a molta més gent i arribar més lluny, i per atreure turisme durant tot l’any, per desestacionalitzar-lo pel gran potencial que tenim a les comarques gironines, de patrimoni, gastronòmic, enològic... Tenim molt més que sol i platja i hem de potenciar-ho a través de la marca Espanya [...].

Cada comunitat es coneix la seva realitat. Per tant, jo no soc qui per jutjar els pactes que es fan en altres llocs. El que sí que és evident és que quan els ciutadans voten canvi, el que pren la responsabilitat de portar a terme aquest canvi, que és el que ha passat en algunes comunitats en relació amb les eleccions del 28 de maig, ha de fer un esforç per donar a la ciutadania aquest canvi, i si això vol dir parlar i dialogar i arribar a consensos amb altres forces polítiques per fer realitat aquest canvi, aquestes relacions i aquests consensos s’han d’obtenir. El 23 de juliol el que espero dels gironins i les gironines i també dels espanyols és que concentrin el vot en el PP. No ens calen intermediaris, no volem intermediaris. Volem una majoria suficient per governar sols i desenvolupar el projecte de creixement, de creació d’ocupació, de baixada d’impostos, de posar la gent al centre de l’acció política i millorar la seva qualitat de vida, que és el projecte del Partit Popular i d’Alberto Núñez Feijóo [...].

Tenint en compte les cessions del PSOE i de Pedro Sánchez a l’independentisme, no crec que sigui precisament una força política que s’adeqüi a la definició del que seria un partit constitucionalista. Els partits constitucionalistes són els que són. Nosaltres el que demanem és que confiïn directament en nosaltres, en el nostre projecte, perquè és un projecte d’unitat, de creixement [...]. Qualsevol vot que no sigui directe al Partit Popular posa en risc la derogació del sanchisme.

Jo estic convençuda que els catalans i les catalanes confiaran en el projecte del Partit Popular, el projecte de Núñez Feijóo, i ens ajudaran a derogar el sanchisme i guanyar aquestes eleccions generals a Espanya. I això passa per un bon resultat a les comarques gironines. Aquí cal concentrar el vot sobretot en la candidatura del Partit Popular perquè és l’única que té possibilitats d’aconseguir diputats entre les forces constitucionalistes, i, per tant, si concentrem el vot en el Partit Popular, aconseguirà un diputat i tindrà veu pròpia en el grup parlamentari de Madrid.

El PP sempre ha defensat que el castellà ha de ser vehicular a l’escola. Això no és una novetat. A més, el bilingüisme s’ha d’agafar com una cosa bona, com una riquesa. És molt millor que els nens i les nenes surtin de l’escola amb un bilingüisme perfecte i, si pogués ser, un trilingüisme, que no pas parlant només una sola llengua. El bilingüisme és un tema que s’ha de percebre com una cosa positiva, com una millora en la formació dels nens i nenes. Jo sempre ho he defensat. Tant de bo la Generalitat fes un esforç encarat cap al trilingüisme, que encara seria millor.

El 2011, quan el Partit Popular [amb 186 escons, 11 a Catalunya, i victòria per majoria absoluta de Rajoy] va obtenir un diputat a les comarques gironines, el que vam fer i vam aconseguir és col·locar les comarques gironines a l’agenda de prioritats del govern d’Espanya. Ara hi ha oblit i deixadesa de les comarques gironines quan governa el Partit Socialista i, per tant, el sanchisme no tan sols fa mal en general a tot Espanya sinó que fa mal a les comarques gironines [...]. Oblida el que cal per a les comarques gironines, com pot ser el desenvolupament d’infraestructures, de camins de ronda i d’altres temes, no només d’infraestructures de transports sinó també culturals, com és el cas evident de l’Arxiu Provincial de Girona [l’Arxiu Històric de Girona].