MARC LAMUÀ ESTAÑOL
CAP DE LLISTA DEL PSC AL CONGRÉS PER LES COMARQUES GIRONINES
“L’únic que pot aturar la dreta del PP i Vox és el vot al PSC”
Admet que les infraestructures van a un ritme lent i que l’alliberament de l’AP-7 ha alterat uns plans que viren cap al tren
Pel “vot útil”
Lamuà (Platja d’Aro, 1980) encapçala la llista al Congrés per cinquè cop, dada que llegida ràpid podria dur a l’equívoc que porta gairebé mitja vida a Madrid. Però en realitat només acumula vuit anys d’experiència, alguns dels quals en blanc per la situació de bloqueig entre el PP, el PSOE, Podem i Cs, que va forçar la repetició electoral el 2016, i una situació semblant però totalment diferent el 2019, ja amb Vox, la desfeta de Cs. Després de la difícil investidura del 2020, amb l’abstenció d’ERC i el vot contrari de Junts i la CUP, arribarien els dos anys de pandèmia, amb la cambra a mig gas. Es disputa amb els Comuns (Sumar) la crida pel vot útil a un govern d’esquerres estatal davant el PP i Vox.
[Al PSC] Serem a la mateixa trinxera que l’independentisme si acaba governant l’extrema dreta
El primer secretari del PSC a les comarques gironines admet que fer campanya a l’estiu és feixuc. Però diu que tampoc va ser fàcil l’anterior campanya del 10 de novembre del 2019, de cara a l’hivern. El seu objectiu és créixer en vots i mirar de treure tant una segona diputada, Blanca Cercas, com l’escó al Senat que, en cas que l’assolissin, seria probablement per a Consol Cantenys.
Com afronten aquesta campanya d’eleccions generals, en dates atípiques?
Era fer-les ara o a final d’any. El president Sánchez va detectar que en les municipals s’havia fet una mena de mal ús, com de plebiscit sobre la seva figura, potser no tant aquí, a Catalunya. Tampoc deu ser decisió fàcil convocar-les, i més en ple semestre de presidència europea i en un moment tan delicat.
En clau gironina, què copsen en l’ambient?
La veritat és que hem trigat una mica més a arrencar. Però tot i que molta població, en unes comarques turístiques, està centrada en la temporada d’estiu, i la que no, està pensant en les vacances, malgrat tot això, trobem la gent activada i molt conscient del que ens hi juguem. Per a tot polític, qualssevol eleccions són les més transcendentals. Però ara és instintiu: veiem pactes de la dreta del PP amb l’extrema dreta de Vox, i aplicant polítiques que si per a qualsevol progressista de la resta de l’Estat fan feredat, la cancel·lació de subscripcions a revistes en català a València fan el doble de por. I l’únic que pot aturar-ho és el vot al PSC, mentre altres formacions envien missatges confusos.
És això una crida al vot útil dels independentistes gironins pel PSC?
No voldria demanar mai a ningú que renunciï a les seves idees. Ni jo, ni el meu partit. Però també és cert que davant aquesta amenaça excepcional de l’accés de l’extrema dreta a espais que podrien danyar la nostra cultura, el que som a Catalunya, potser sí que cal demanar el vot a sectors independentistes que acabarem a la mateixa trinxera si acaba governant l’extrema dreta.
A escala d’infraestructures gironines, s’aprecia un canvi de to, com a la resta de Catalunya, però a un ritme d’execució encara molt lent. Quins deures es posen per als pròxims quatre anys?
Hem intentat impulsar les grans infraestructures, que tenen uns processos de tramitació més lents del que ens podria agradar. Cal ser garantistes i assegurar que cada euro invertit vagi destinat correctament. I el paradigma de mobilitat s’ha capgirat amb l’alliberament de l’AP-7. Això no vol dir deixar d’invertir en l’N-II, com ara encreuaments, enllaços o la millora de la variant de Figueres. Però s’ha d’abordar la descarbonització i més capil·laritat. Hi ha dèficits d’inversió, no només de l’Estat, però pensar més en el transport públic, o iniciatives com els tram tren.
Els tram tren serien competència, però, de la Generalitat. L’Estat hi podria entrar?
Serien obres de centenars de milions d’euros. Sí, responsabilitat de la Generalitat. Però estic segur que l’Estat no es quedaria amb els braços plegats si els estudis els avalen. És el que s’ha fet amb l’acord per transferir diners estatals a la Generalitat per a la B-40, o l’N-260 a l’Alt Pirineu. Però per això mateix creiem que també caldrien intervencions de manteniment o seguretat en aquesta mateixa darrera via entre la Garrotxa i l’Alt Empordà. S’han fet actuacions als revolts fronterers entre Portbou i Cervera. I cal pensar més en les nostres comarques, la seva població i les indústries càrnies.
Què passarà amb l’AP-7 i les autovies? Tornaran a ser de peatge?
Hem de veure els horitzons que en aquest cas pot marcar la UE. Tampoc els anticiparia. L’escenari actual és que l’hem alliberat, els gironins i gironines avui no paguen, s’han generat problemes per la major demanda que o ja s’han resolt o estan en vies de solució.
Hi ha altres reivindicacions ferroviàries, a Rodalies, però també pel que fa al TAV i el corredor mediterrani, que sí que depenen de Madrid.
La nostra primera gran aposta és la circumval·lació ferroviària de Figueres, que permetrà eliminar els passos a nivell urbans, però també la gran estació intermodal de Vilafant, per acabar d’endreçar la ciutat. El nou alcalde de Portbou també defensa potenciar l’estació transfronterera de mercaderies, i crec que tant l’Adif com Renfe hi estaran d’acord. I l’altre gran projecte que avança és la futura estació del TAV a l’aeroport de Girona-Costa Brava, però no només per millorar la connectivitat amb Barcelona, sinó per recuperar els nivells de passatgers i vols que no hauríem hagut de perdre mai.
L’arxiu provincial és una altra de les obres que acumulen legislatures de retard...
Com a portaveu de la comissió de Cultura que he estat, puc assegurar que fa temps que el projecte del ministeri estava definit i em fa la sensació que abans del final del mandat de Marta Madrenas podria haver quedat encarrilat. Esperem que aviat es pugui desencallar la llarga gimcana, que fins a cert punt trobo injusta, i signar l’acord amb l’Ajuntament.
N’han parlat, amb el nou govern municipal?
Hem tingut poc temps. Tampoc ens ho han demanat, tot i que la nostra predisposició i funció com a diputats, seguint la tradició de noms com Ernest Lluch, és trepitjar territori i fer de pont amb el govern estatal, governin socialistes o governi qui governi.
A Platja d’Aro, on governa el PSC, resoldran la passera, l’acabament del passeig marítim i el conflicte que encara s’arrossega amb els propietaris afectats per la llei de costes?
Hi ha compromisos lligats i van endavant, mentre s’acaben d’ajustar els projectes. Aquesta nova legislatura hauria de tirar endavant. Les accions de cura del nostre litoral són necessàries també en altres passejos marítims, com ara el tram de Fenals, a Lloret. S’han de repensar amb Costes de l’Estat.
El govern del PSOE encara no s’ha mullat gens pel Thyssen de Sant Feliu de Guíxols.
S’ha fet feina, i recordo que en la votació pel futur de la col·lecció a Espanya hi va haver partits catalans que no van estar a l’altura. Només el PDeCAT ens va fer costat. El ministeri està disposat a fer costat, mantenir a casa nostra una col·lecció única de pintura catalana i crear un nou pol cultural a la Costa Brava, complement del Triangle Dalinià.
Un altre dels aspectes polèmics és el parc eòlic marí davant el cap de Creus. Què en diu?
S’ha aconseguit aturar el ramal de la molt alta tensió (MAT) cap a Riudarenes, però en el cas de l’eòlica marina al cap de Creus, he de dir que l’energia o la generes o s’ha d’importar. Com va passar amb les mascaretes, que es van haver d’anar a buscar a fora en plena pandèmia al preu que ens van fixar. No tenim cap altra gran alternativa davant els compromisos per al 2030. S’hauria de vetllar perquè hi hagi clàusules socials, amb un retorn per al territori en forma de llocs de treball o avantatges en preus per als consumidors dels municipis afectats. I pot ser positiu per als grans consums industrials o turístics.
Com es poden resoldre els problemes de personal crònics i agreujats de l’administració estatal a Catalunya?
És complicat, però s’ha de procurar que l’administració estatal disposi dels efectius necessaris a Catalunya i a les comarques gironines. Sabem que és un lloc complex, perifèric i amb un nivell de vida alt que pot acabar sent un obstacle. Però tot, ben estudiat, es pot resoldre.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.