“No ens espanta si governa el PSOE o el PP; tots són el llop”

Sí, Sánchez les ha convocat a l’estiu, quan la gent pensa més en vacances, i potser cercant més l’abstenció. Però si això és el que vol, potser que actuem al contrari i anem a votar en massa. Està sent una campanya molt calorosa, però també perquè teníem demandes i reivindicacions calentes de moltes entitats, per la dedicació municipal i les campanyes municipals recents. I perquè notem l’escalf de la gent.

Ha pogut triar la data que pensa que millor, o menys malament, li pot anar. El relat de dretes i esquerres li pot funcionar a Espanya, tot i la seva feblesa. Però crec que a Catalunya no li hauria de funcionar. Aquí penso que la dicotomia és Catalunya-Espanya. El PSOE i el PP ens han tractat igual de malament. Ens volen aniquilar com a nació, començant per la llengua. Els que manen, als tribunals, i els altres, marginant revistes que jo encara guardo i que ens van permetre aprendre als que encara vam haver de patir el franquisme.

Hauríem de tenir clar que l’adversari són els partits estatals, dretes o esquerres són molt iguals. L’exministre Borrell prometent fa 28 anys que el desdoblament de l’N-II s’acabaria aquella legislatura. I el PP amb la mateixa deixadesa, ja a banda dels drets humans o nacionals, en inversions. Cap diputat del PSC ni del PP ha aixecat el braç per oposar-se a pressupostos que no preveien inversions a comarques gironines.

Des de Junts hem acreditat amb fets que no investirem cap president espanyol si no s’aborda seriosament el dret a l’autodeterminació de Catalunya o l’amnistia. No ens espanta si governa un o l’altre; tots són el llop, tant el PSOE com el PP, per a Catalunya. És imprescindible que l’independentisme tingui tanta força a les Corts estatals com sigui possible. Els nostres blocs són Espanya i Catalunya. I tant amb ERC com amb la CUP, un cop mesurades forces, des del minut u, volem tornar a treballar, com sempre, en la unitat estratègica. De forma sincera, però el que no s’hi val és haver fet durant quatre anys el contrari, i haver-nos sentit exclosos d’aquella suposada taula de diàleg.

És prioritari avançar en el desdoblament de l’N-II, perquè ja veiem els problemes a l’AP-7. I també calen millores urgents a l’eix Pirinenc, des de Portbou fins al Ripollès, com a mínim en els punts negres. Una dècada després del TAV, a Girona ciutat, després d’anys insistint perquè s’acabés el parc Central, encara tenim tota la remodelació de la plaça Espanya pendent. O el retard de l’estació del TAV a l’aeroport. Hi ha molts casos d’incompliment de compromisos, però més, ja directament, d’abandonament. I això limita el creixement econòmic de moltes empreses.

Possiblement es podrà articular una oferta de transport públic, però la prioritat ha de ser dinamitzar l’aeroport com a complement del del Prat. Fa sis anys que disposem d’un estudi que deixava clares les accions per recuperar ja no només els cinc milions de passatgers a l’aeroport de Girona, sinó arribar fins a set milions anuals. Però Aena ha decidit seguir concentrant el baix cost a Barcelona, polítiques per abandonar territoris i infraestructures útils, justament el contrari del que haurien de fer els bons legisladors. Per això necessitem, més enllà de les competències, un estat propi que no ens jugui en contra.

L’anunci de Sánchez sobre la Sareb és d’un cinisme immens. A Irlanda també van rescatar bancs, però es van quedar els immobles i han apostat pels lloguers assequibles. Aquí el govern espanyol va deixar perdre 36.000 milions, posteriorment molts més. I dono fe que no tenien ni idea dels habitatges que tenien; mentre una part del parc s’ha devaluat, amb vandalisme o ocupacions, una altra part se l’han quedat fons voltor. Ja només queda la morralla: immobles que no vol ningú, en llocs amb poca demanda, i pendents d’inversions milionàries per rehabilitar-los.

No és cert. Estem parlant d’un arxiu que és competència seva, i en un edifici que sembla que no reuneix les condicions arquitectòniques ni de conservació. Quan el senyor Joaquim Nadal ja era conseller, fa molts anys, es va arribar a un primer acord per fer una permuta, i eren els temps del tripartit i Zapatero. Quan nosaltres vam arribar al govern local, i vam veure que hi havia un acord, els juristes van dir que era il·legal. Ho hem mirat de refer i vam trobar una nova fórmula. I el govern espanyol podria haver-lo fet ja, o adquirir un altre solar i tirar endavant

Hi ha dèficits de funcionaris i recursos en molts àmbits. Per exemple, en el cos de l’administració de justícia, esgotats per l’increment de feina. Això s’acaba traslladant al ciutadà, i el jutjat de violència masclista de Girona no pot fer vistes ràpides fins al novembre del 2024. Des de Junts, no podrem posar-hi solució, només proposar-ne. Però si el nivell de vida, o llogar un pis, aquí és més car, que creïn complements salarials. I que no hagin de sortir de la Generalitat.