CRÒNICA
Foc encreuat i bon cop de ‘Camacuc’
Com a presidenta del Congrés des del maig del 2019, Meritxell Batet viu des de fa quatre anys sota la cotilla de ser la tercera autoritat de l’Estat i no té la gimnàstica de la resta de rivals en l’exercici de l’esgrima, perquè la seva funció és precisament arbitrar els intercanvis de cops que es propinen en el si de l’hemicicle els companys de quadrilàter d’ahir a TV3 i Catalunya Ràdio, i no sortir a camp obert. Quan la periodista i moderadora Ariadna Oltra va inaugurar l’originalitat que els vuit candidats catalans del 23-J trenquessin el gel amb un joc de preguntes creuades amb un destinatari escollit per sorteig, Batet –a qui li va tocar la companya de coalició Aina Vidal (Sumar-En Comú Podem)– no es va saber desprendre del vestit de presidenta de la cambra. “Una de les coses de les quals més orgulloses podem estar totes són els avenços socials com ara l’augment del SMI en un 47%, la revaloració de les pensions com mai amb l’IPC i canviar el mercat laboral. Què en pensa del fet que hi hagi forces com ERC que no hagin donat suport a la reforma laboral?”, va etzibar Batet. “És una pregunta trampa!”, cridaven de fons en to indignat Albert Botran (CUP) i Gabriel Rufián (ERC) com si per un dia sentissin la justícia poètica de poder retirar la paraula a Batet per no haver-se cenyit a l’esperit de la qüestió. Que el sorteig de les preguntes creuades era pur i sense sobres calents, ho va evidenciar Míriam Nogueras (Junts) quan l’esglai en veure el sobre va anar acompanyat de la confirmació que el destinatari era Juanjo Aizcorbe (Vox). “Si fos pel partit que m’ha tocat, avui no podríem parlar català, segurament la televisió nacional de Catalunya estaria tancada i els partits catalans estaríem il·legalitzats. No tinc res a preguntar a un partit feixista”, etzibava Nogueras. “La intolerància és això. Agrair a la candidata que confirmi tot el que sospitava”, rebatia Aizcorbe.
Al republicà Gabriel Rufián el sobre li va semblar poc obsequi per trencar el gel i, de la mateixa manera que en una visita a Lleida va comprar exemplars de Cavall Fort per entregar-los a Iván Espinosa de los Monteros (Vox) en el debat a TVE –el marit de Rocío Monasterio els va fullejar amb interès–, ahir va arribar al debat amb dos exemplars de Camacuc i va visitar Aizcorbe (Vox) i Nacho Martín Blanco (PP) als faristols per entregar-los-els en mà. “No passa res, no els mossegaran”, va dir mentre retornava al seu lloc des de la trinxera dels faristols de les dretes, El que cap sobre tancat podia presagiar era que Aizcorbe –autoproclamat lector als anys seixanta i setanta del mateix Cavall Fort que en ple 2023 el seu company de partit i regidor de Cultura a Borriana, Jesús Albiol, ha vetat– es guardaria la revista i que l’indignat pel regal seria l’ex de Cs i ara cap de llista del PP Martín Blanco, “A mi ningú no em donarà mai lliçons de defensa de la llengua catalana”, li va etzibar Martín Blanco retornant-li l’exemplar de Camacuc com si vingués de fer un mal negoci un diumenge al mercat de Sant Antoni. I a partir del bon cop de Camacuc, revista convertida ahir en bumerang del faristol d’ERC al del PP per tornar al d’ERC, el foc encreuat entre tots a camp obert ja va ser la norma.
La desesperació d’Aina Vidal (Sumar-ECP) és que ensuma moral de derrota en l’independentisme, com si ja descomptés l’arribada del PP i Vox a La Moncloa. “Catalunya s’hi juga molt el 23-J. Tenim una coalició PP-Vox que ja hem vist que són un perill públic. M’entristeix que la CUP, Junts i ERC donin per perdudes les eleccions. Si els falten ganes per tirar endavant, nosaltres sortirem a guanyar”, va dir Vidal. Quan Aizcorbe esbossava quin seria el programa de govern amb Vox a bord, Vidal va elevar el to tot evocant els minuts de silenci de condemna a la violència masclista que la ultradreta pertorba: “Vostès no poden estar callats ni un minut quan ens assassinen!”
El foc a camp obert va tenir una divisió pròpia en el camp de l’independentisme. “Senyors Nogueras i Botran, jo no soc l’enemic. Quan podem comptar amb vostès per a la solució? Perquè ens hem sentit molt sols...”, oferia en to de lament tot apel·lant a la consciència de tot allò compartit la tardor del 2017. “La gent té memòria i recorda que vam aportar en un moment clau i que aquesta no és la situació d’ara. Ara ERC ha triat el PSOE com a soci i el que demana el PSOE s’està fent. Per fer l’agenda del PSOE no hi compteu. Per al que val la pena hi som”, va replicar el candidat de la CUP. La rèplica de Nogueras va ser esmolada en forma de repte en públic. “Senyor Rufián, a cada contesa electoral i a risc de fer el ridícul els hem allargat la mà. Diu que hem d’apujar el preu dels vots catalans. Tant de bo ho hagués fet durant la legislatura, no només en campanya. Jo li faig una proposta avui i aquí: no s’investeix un president espanyol fins que no ens transfereixin les competències per fer un referèndum acordat a Catalunya. L’entoma?”, va desafiar Nogueras. “Jo em sento una mica interpel·lat...”, va gosar ironitzar Rufián amb tota modèstia quan no li arribava el torn de resposta. “Senyora Nogueras, jo no soc el seu adversari. Som els campions dels referèndums i cal fer-ho amb acord i consensuadament. I cal posar preu també en serveis, llengua i infraestructures”, rebatia Rufián. “Una llei espanyola mai blindarà el català”, insistia Nogueras.
En veure els guants que es llançaven els independentistes, Batet va compartir en veu alta la tristor per “sentir discursos del 2017 com si res hagués passat quan un president se l’ha jugat a Catalunya i ha funcionat”. I aquí Albert Botran (CUP), que no oblida que Batet –amb el reglament del Congrés a la mà– no li permet parlar català, no es va mossegar la llengua. “Si estem tan pacificats, per què el PSOE ha infiltrat una policia a la família, al llit i a la taula de dinar d’un militant nostre?”, va etzibar Botran tot deixant Batet sense paraules. I aquí Martín Blanco va aprofitar per lamentar que 7.000 empreses van marxar de Catalunya pel procés. “Els catalans no pensen en referèndums ni confrontació; no es defensa Catalunya provocant la divisió social”, va reblar Martín Blanco.
Qui aspira a retenir una part del llegat de Ferran Bel (PDeCAT), Roger Montañola, reivindicador del gen convergent des del cognom Espai CiU adherit al PDeCAT fins a la fauna del peix al cove passant pels personatges a la recerca d’autor com ara la Puta i la Ramoneta, va ser rotund a l’hora d’adreçar-se als independentistes d’ERC, Junts i la CUP: “Quan els diguin que no al referèndum, què faran? A Madrid s’hi va a fer política, no a fer activisme.” I per si de cas Aizcorbe tenia la temptació de celebrar un gol en pròpia porta entre sobiranistes, Montañola va dir al cap de llista de Vox: “Vostè també viu del negoci del procés anant amb el bidó de la gasolina.”
El debat que havia de servir per festejar els indecisos ara que l’eclipsi demoscòpic ha deixat el poble en la foscor de la prohibició de publicar enquestes es va cloure amb una crua paradoxa: que no fos ni Meritxell Batet ni Aina Vidal sinó el republicà Gabriel Rufián qui defensés el llegat i el bon nom de la ministra d’Igualtat i de l’obra de la llei del només sí és sí “Jo em sento molt orgullós de la ministra Irene Montero”, va dir Rufián. I es va fer el silenci.