la crònica
Gemma Busquets Ros
“Un estil gironí de fer política”
En la mort de Salvador Carrera (1935-2018), figura cabdal de la política de les comarques gironines i president de la Diputació entre el 1983 i el 1987 –d’aquí a cinc dies se’n compleixen cinc anys–, es va destacar del seu llegat polític la capacitat per a l’entesa i el pacte o “un estil gironí de fer política”, tal com va recordar-lo en el seu discurs d’investidura Miquel Noguer, reelegit ahir president de la Diputació de Girona. Noguer va invocar “l’enyorat president Carrera” per fer una declaració d’intencions per als propers quatre anys: “Hem de ser capaços d’atendre els nous reptes que se’ns presentin i fer-ho buscant l’acord i la coincidència, més que no pas posant el focus en la legítima discrepància. Cal buscar grans espais d’acord. És el que ens exigeix la ciutadania.”
L’acord entre Junts i Esquerra al govern de la Diputació és una aposta per la continuïtat perquè “allò que funciona no cal tocar-ho sinó reeditar-ho”, va destacar Noguer, i “ser una eina útil al servei dels ajuntaments”, va expressar, en el seu discurs, Pau Presas (Esquerra), que es mantindrà com a vicepresident. “Vam complir la nostra tasca”, va assenyalar quant a l’anterior mandat, marcat per la pandèmia i el temporal Glòria.
La Diputació de Girona del 2023-2027 combinarà “el bagatge i l’experiència amb l’impuls de la renovació”, segons va expressar Maria Àngels Planas (Junts). Així, ahir al migdia, a la sala de plens de la institució, amb l’imponent oli de Les heroïnes de Santa Bàrbara, van prendre possessió els 27 diputats, 18 dels quals s’estrenen en el càrrec. És un ple amb només vuit diputades dels dos partits de govern: cinc de Junts, que té deu diputats, i tres d’Esquerra, que en té vuit. Ni al PSC, amb cinc diputats –un més que fa quatre anys–, ni a la CUP, amb dos –també en suma un–, hi ha cap diputada.
Pere Garriga (Independents de la Selva) i Carles Motas (Tots per l’Empordà) van votar a favor de la investidura de Noguer, que va obtenir 20 vots de suport. Garriga va argumentar el vot “personal i polític” a favor de la candidatura de Noguer “perquè sempre que hem trucat amb la mà nua a la porta de la Diputació hem trobat una mà estesa, amiga i disposada a ajudar”, el “govern fort” de Junts i ERC, que ha de “reforçar el municipalisme”, hi va afegir. Motas va explicar la renovació de la confiança: “És un reconeixement a la col·laboració; sempre l’hem trobat quan l’hem necessitat.” Juli Fernández (PSC) va apostar per una “política útil” i Guillem Surroca (CUP) per una “política de continuïtat” davant l’acord Junts-ERC. Els cupaires, presents a la Diputació des del 2015, mantindran una política “fiscalitzadora, d’exigència i proposició constructiva” en una institució que, remarquen, “hauria de desaparèixer”.
Al final del discurs, Noguer va recordar la repercussió que tenen a la demarcació les eleccions espanyoles. I com a president de la Diputació va destacar el “ferm compromís per treballar en el restabliment dels nostres drets civils i polítics”. “Catalunya és la nostra segona pell”, va afegir.