Política
La calor i les vacances amenacen seriosament la participació
Les vacances i la calor amenacen directament la participació en les eleccions generals. En aquestes circumstàncies –de convocatòria electoral en ple estiu– no és estrany, doncs, l’increment del nombre de votants que han preferit exercir el dret a vot a través de correu. En aquests comicis s’ha assolit un rècord de peticions a les comarques gironines (16.537), xifra que representa un 58,9% més que en els comicis de l’any 2019 i un 33,66% més que en les eleccions generals del 2016. A Girona s’han registrat 12.616 peticions presencials i de manera telemàtica se n’han fet 3.921.
Un total de 546.373 electors són cridats a exercir el vot avui a les comarques gironines en aquesta convocatòria inusual que passarà a la història per ser la més estiuenca de totes, en ple juliol, amb molta gent de vacances i una calor que no facilitarà el desenvolupament de la cita. Tenen dret a vot 21.397 electors i electores de la demarcació de Girona més que en la convocatòria del 10 de novembre del 2019, quan van estar cridats a participar-hi 524.976. Del total de ciutadans cridats a votar avui diumenge, n’hi ha 23.993 que resideixen a l’estranger.
El nombre de col·legis electorals a les comarques gironines en aquesta convocatòria és de 383, una xifra sensiblement inferior a la de l’any 2019, en què n’hi va haver 394. Pel que fa al nombre de meses electorals, serà de 863, és a dir, 29 més que en la convocatòria de l’any 2019, que van ser 834. Arreu de Catalunya, el nombre de ciutadans convocats és de 5.703.459, que són 88.059 més que el 2019 en què tenien dret a vot 5.615.400.
En els comicis d’avui s’escolliran els 48 diputats del Congrés que pertoquen a Catalunya: 32 de la demarcació de Barcelona, 6 de la de Tarragona, 6 més de la de Girona i 4 de la de Lleida. També està en joc l’elecció de 16 senadors i senadores, quatre dels quals són els que elegeixen els votants a la demarcació de Girona.
Por a l’abstenció
L’abstenció fa por a tothom. La campanya ha estat de baixa intensitat a la demarcació, fluixa de contingut en l’àmbit local i amb pocs grans actes. Molta intensitat en els intercanvis de propostes dels grans caps estatals de les principals formacions, molta bipolarització i caiguda de la tensió entre els candidats nacionals i una distensió completa en les propostes que han arribat de caps de llista gironins.
A les comarques gironines estan en joc sis places al Congrés dels Diputats i quatre al Senat. ERC i Junts tenen dos diputats i dos senadors cada un, mentre que el PSC i els comuns en tenen un cada un. Ara fa quatre anys, les dues formacions sobiranistes van quedar separades per poc més d’un punt percentual, mentre que el PSC va mantenir la representació gràcies a un 14,8% dels vots. La darrera formació a obtenir representació van ser els comuns, que en van fer prou amb un 9,5%. La CUP es va quedar a les portes amb un 8,9%.
El sobiranisme ha pugnat, com gairebé tots, contra l’amenaça de l’abstenció. Fa quatre dies de les municipals i no han oblidat el toc d’atenció. El PP ha fet bandera contra el sanchisme, el PSC s’ha aferrat a la por de perdre la primacia i el govern i els comuns, a mantenir la força de ser xarnera necessària. Pocs parlen de Vox, però tots hi pensen. Girona no sembla una demarcació on siguin capaços de fer-se lloc. Ara bé, tots saben, encara que no facin memòria, que el 2019 van obtenir un 5,21% dels vots i van quedar al davant de Ciutadans (3,89 %) i també del PP (4,90%).